Resultats de la cerca
Es mostren 1200 resultats
Lluís Desplà i d’Oms
Cristianisme
Ardiaca major de la catedral i rector de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona i de les parròquies d’Alella, Argentona, Badalona i Vilassar.
Prepòsit de València Fill de Francesc Desplà, senyor de la casa Desplà d’Alella La defensa a ultrança dels privilegis eclesiàstics el dugué a situacions agosarades davant el veguer, els consellers i fins i tot el bisbe, fets que li crearen enemics, els quals obtingueren del papa un breu de condemna Els consellers en feren la defensa i el capítol el proposà més tard per a la mitra de Barcelona 1505, càrrec que el rei ja tenia compromès Fou diputat del General 1506-09 Ocupà la casa canonical destinada a la dignitat d’ardiaca Casa de l'Ardiaca , que convertí en palau senyorial féu pintar una…
El Sermó del bisbetó
Literatura catalana
Reben aquest nom els textos de caràcter parateatral que durant l’edat mitjana foren escrits amb motiu de la festa en què s’escollia un «bisbe» entre els escolans.
Aquesta festa, que a Catalunya fou molt popular fins al segle XVI, encara se celebra al monestir de Montserrat, i solia desenvolupar-se el dia de Sant Nicolau de Bari, patró dels estudiants de capellà i dels escolans El «bisbetó», potser amb un altre intervinent, recitava un «sermó», que prenia com a model l’homilètica seriosa, de to humorístic i satíric Actualment se’n conserven dos textos Un, del començament del segle XIV, de 122 octosíllabs apariats, al llarg del qual s’exposen els principals miracles de sant Nicolau, provinents de la Llegenda Àuria L’altre, de 898 versos, i al qual manca…
Acadèmia Desconfiada
Entitats culturals i cíviques
Institució fundada a Barcelona el 1700 per un grup de nobles i eclesiàstics amb afeccions literàries i històriques; fou anomenada, també, Acadèmia dels Desconfiats.
Celebrà sessions fins al 1703 Les seves manifestacions es caracteritzen per un acusat barroquisme i un fervent entusiasme per Carles II, a la mort del qual 1700 fou dedicada l’única publicació impresa feta per aquesta agrupació literària, les Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II , conjunt de composicions escrites pels acadèmics planyent la mort del monarca Aquesta fidelitat a la casa d’Habsburg feu que, plantejat el problema dinàstic, la majoria dels components de l’Acadèmia Desconfiada militessin al costat de l’arxiduc Carles, la qual cosa portà que, acabada…
Tribunal del Subsidi de Quarta
Història
Institució encarregada de recollir la quarta part de les rendes o fruits eclesiàstics d’un any, concedida pels papes als reis dels regnes hispànics.
Creat per butlla papal del 1523, la seva finalitat era contribuir a la defensa armada de la fe catòlica contra els heretges o infidels El 1532 s’estengué també als dominis hispànics d’ultramar S'estenia sobre totes les esglésies, monestirs, bisbats i capítols El 1560 fou substituït pel subsidi de galeres o contribució anual que el clericat hispànic havia de fer al rei de 420 000 ducats per a construir i armar 50 galeres o Esquadra del Clericat d’Espanya, que havia de portar les insígnies eclesiàstiques Aquest subsidi es recollia per quinquennis, i perdurà fins al principi del s XIX
Salvador Giménez i Valls

Salvador Giménez i Valls
© Conferència Episcopal
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat en història per la Universitat de València, cursà estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València entre el 1960 i el 1973, any que fou ordenat sacerdot a València Fou successivament rector de la parròquia de Santiago Apòstol d’Alboraig 1973-77, director del Collegi Diocesà Claret a Xàtiva 1977-80, rector del Seminari Menor de Montcada 1980-82, cap d’estudis de l’Escola Universitària de Magisteri Edetania 1982-89, rector de la parròquia de Sant Maur i Sant Francesc a Alcoi 1989-96 i titular de l’arxiprestat Verge dels Lliris i Sant Jordi…
separació conjugal
Dret canònic
Dret processal
Suspensió de la vida conjugal sense ruptura del vincle, anomenada també divorci imperfecte o divorci no vincular.
Es caracteritza per la impossibilitat de contreure nou matrimoni, un cop declarada En el matrimoni canònic pot ésser de caràcter perpetu en cas d’adulteri d’un dels cònjuges i sempre que sigui cert, no consentit, causat ni condonat per l’altre, ni correspost per aquest amb la mateixa falta o temporal en cas d’afiliació d’un dels cònjuges a una religió acatòlica, d’educació acatòlica dels fills, de vida criminal o infamant, de perill greu, de dificultat greu en la vida comuna en aquest cas cal el bisbe com a mitjancer L’acció processal és demanada personalment per la part innocent…
Biblioteca de la Universitat de València
Biblioteca pública a l’edifici de la Universitat de València.
Fou fundada el 1785 per l’hebraista Francesc Vicent Pérez i Baier 1719-94, amb la donació dels seus llibres uns 20 000 volums, amb 200 incunables i un bon nombre de manuscrits, i oberta al públic el 1789 El 1812, durant el setge de les tropes napoleòniques, una bomba la incendià i destruí Calgué refer-la, i en foren la base, pràcticament, els donatius dels erudits Francesc Xavier Borrull i Onofre Soler fou reoberta el 1837 A conseqüència de la desamortització de béns eclesiàstics, una part important de les biblioteques conventuals passaren a la Universitat Conserva uns 269 000 volums, 2 400…
Santa Maria de Miravet
Art romànic
Aquesta església és l’antiga parròquia de la vila de Miravet, que fou de patronat de l’orde del Temple i des del 1317 de l’orde de l’Hospital És situada al peu del castell, fora del recinte L’edifici actual, d’estil barroc, fou construït damunt d’un de més antic al segle XVII, amb la collaboració econòmica del castellà d’Amposta Després de la Guerra Civil Espanyola es construí una nova parròquia a la zona baixa del poble Les primeres referències sobre l’església parroquial de Miravet són del segle XII Entre els anys 1153 i 1158 se signaren dues concòrdies entre el bisbe Gaufred d’Avinyó i el…
Vicent Ripollès i Pérez
Música
Musicòleg i compositor valencià.
Vida Feu els primers estudis musicals a la parròquia del seu poble natal i posteriorment, al seminari de Tortosa, on realitzà els estudis eclesiàstics Més tard fou alumne de Salvador Giner a València i de Felip Pedrell a Madrid El 1893 fou nomenat mestre de capella de la seu de Tortosa, el 1895, de la capella del Corpus Christi de València i després de la catedral de Sevilla Renuncià, però, a aquesta darrera plaça per retornar a la seu de València, ciutat on, a més, fou professor de gregorià al seminari Dirigí l’Asociación Ceciliana Española i la secció espanyola de la Societat Internacional…
Francesco Petrarca
Música
Poeta i humanista italià.
Provinent d’una família de juristes florentins, rebé gran part de la seva educació a Provença Tot i que visqué de prebendes i beneficis eclesiàstics, sembla que no fou mai ordenat La influència provençal en l’obra de Petrarca és molt gran A les terres de Provença conegué Laura, la qual, idealitzada a través del concepte de l’amor de la poesia trobadoresca, esdevingué el motiu central del Canzoniere , la seva obra cabdal Petrarca fou molt afeccionat a la música, com ho testimonien les seves amistats i les referències laudatòries a aquesta art en les canzone , encara que en vida seva foren molt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina