Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
tíngids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters que comprèn individus de cos aplanat, amb el protòrax i els hemèlitres proveïts d’expansions vistoses i amb el cap sense ocels.
Fitòfags, habiten l’anvers de les fulles dels arbres fruiters a les zones càlides i temperades A la zona mediterrània és especialment important l’espècie Menosteria unicostata , que ataca els ametllers
rellotge floral
Tecnologia
Taula de les diferents hores del dia en què obren i tanquen llurs flors certes plantes d’una localitat.
Linné va descriure un rellotge floral amb dotze sectors circulars, cadascun ocupat per una espècie diferent de flors, que s’anaven succeint en l’obertura, assenyalant així l’hora del dia
ascidi
Ascidis
© Fototeca.cat-Corel
Helmintologia
Malacologia
Gènere d’ascidiacis de la subclasse dels flebobranquis, que comprèn moltes espècies similars, totes marines, de forma oval i de colors ataronjats; molt sovint apareixen recobertes de sorra, de conquilles de mol·luscs, etc.
L’espècie A mentula , molt freqüent a la Mediterrània, fa d’uns 5 a 10 cm i viu en els anomenats fons d’ascidis, entre 30 i 100 m de profunditat
canel·làcies
Botànica
Família de ranals constituïda per set espècies de plantes llenyoses, arbres d’escorça rica en olis essencials, pròpies dels països tropicals, sobretot d’Amèrica.
Presenten fulles alternes, enteres i mancades d’estípules Les flors són hermafrodites, actinomorfes amb ovari súper els fruits són en baia L’espècie més important és Winterana canella , el canyeller blanc
galveosaure
Paleontologia
Dinosaure sauròpode pertanyent al clade dels Turiasaura, que visqué durant el trànsit entre el Juràssic i el Cretaci de Galve (Terol).
L’espècie Galveosaurus herreroi , trobada en dipòsits de la formació Villar del Arzobispo, presenta caràcters primitius que la situen, juntament amb altres sauròpodes peninsulars, en un llinatge fora de la radiació neosauròpoda
tirídids
Entomologia
Família d’insectes, de l’ordre dels lepidòpters, que comprèn un miler d’espècies, de dimensions mitjanes o petites, habitualment nocturnes.
No obstant això, les dues úniques espècies europees volen de dia i són diminutes Als Països Catalans i a la resta de la península Ibèrica, només hi habita l’espècie Thyris fenestrella
disjunt | disjunta
Biologia
Dit de les àrees biogeogràfiques que no són contínues, és a dir, que es presenten fragmentades.
Una àrea disjunta indica que l’espècie o el tàxon ha ocupat anteriorment una àrea més estesa i que, en variar les condicions ambientals, s’ha reduït a les zones més favorables
àtac
Entomologia
Gènere de papallones de la família dels satúrnids, de grans dimensions (atenyen més d’un pam d’envergadura) i de coloracions summament vistoses.
A cada ala, en lloc d’ocel, tenen una zona transparent L’espècie A atlas , pròpia de la zona indomalaia, produeix una seda per a fer el capoll, que és aprofitada industrialment
erèbia
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters de la família dels satírids, de color fosc i voltats d’ocels de color rogenc; viuen sobre gramínies.
Són polífagues i cada any només tenen una generació La majoria d’erèbies habiten a les muntanyes i als boscs de l’Europa central L’espècie Emedusa es troba als Països Catalans
Els pelobàtids
Aquesta família primitiva, present a la regió paleàrtica, es caracteritza per la possessió de cintura pectoral arcífera i vèrtebres generalment procèliques, desproveïdes de costelles, pupilla vertical, llengua circular, escotada i lliure a la part posterior, i maxillar superior dentat La posta es realitza en bandes gruixudes entorn de plantes aquàtiques i les larves són característicament grosses De la cinquantena d’espècies conegudes, n’hi ha dues que pertanyen a dos gèneres ben diferenciats, sovint atribuïts, fins i tot, a dues famílies diferents, i que habiten les nostres terres Hom les…