Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de la revista Boxeo , la qual dirigí en la segona etapa, iniciada el 1926 El 1927 organitzà una gira de diversos boxejadors catalans pel sud de la Península El 1929 posà en marxa una campanya pública de sanejament de la boxa i creà una xarxa de comitès que fou l’embrió de l’Associació Espanyola de Boxa A la dècada dels trenta fou un defensor dels drets dels púgils

Membre de la directiva de la Unió Esportiva Lleida, un any com a tresorer i dos més com a vicepresident, el 1954 accedí a la presidència del club En la seva etapa destacà la collaboració amb el Futbol Club Barcelona en l’intercanvi de jugadors sorgits del planter lleidatà, com Gensana i Ribelles El descens de l’equip a la tercera divisió al final de la temporada 1956-57 provocà la seva dimissió

Desenvolupà tota la seva trajectòria futbolística 1914-29 al Club Esportiu Europa, en l’etapa més brillant del club, on jugà com a defensa lateral dret Guanyà el Campionat de Catalunya de segona categoria 1919 i el de primera 1923, en la qual també fou quatre vegades subcampió 1924, 1927, 1928, 1929 El 1923 jugà la final del Campionat d’Espanya L’any 1925 formà part de la selecció catalana que jugà contra Txecoslovàquia

Collocador, vestí la samarreta del Club Esportiu Roca de Barcelona i posteriorment del Club Voleibol Vigo, on jugà dels 22 anys als 35, i esdevingué el capità de l’equip En aquesta etapa aconseguí l’ascens a la Superlliga i una Copa del Príncep 2010 en la darrera temporada en actiu Posteriorment s’incorporà a la direcció tècnica del club Fou internacional júnior i absolut per Espanya i també fou convocat per la selecció catalana

Central, jugà amb l’Associació Esportiva l’Hospitalet durant els anys noranta, una etapa de molt d’èxit del club, que guanyà la Lliga Catalana de primera divisió i assolí l’ascens a la màxima categoria estatal A la dècada de 2000, fitxà pel Club Voleibol Sant Boi, amb el qual aconseguí l’ascens a la Lliga FEV, i el Club Voleibol Prat Formà part de la selecció espanyola juvenil i absoluta

Vers el 1922 es traslladà a París, on fou deixeble d’ABourdelle S'afilià al surrealisme 1925-34 A partir del 1935, després d’una etapa marcada per la influència de l’escultura negra, creà un art figuratiu de formes allargassades coronades de busts deformes, figures estàtiques o en actitud de caminar Home que assenyala 1947 Tate Gallery, Londres, Plaça Major 1948-49 coll Peggy Guggenheim, Venècia, Cap monumental 1960 coll Joseph HHirshhorn, Nova York

Deixeble predilecte de Joan de Joanes Féu nombroses obres per tot el País Valencià Pintà el retaule del monestir de Sant Jeroni de Cotalba 1575, on ingressà com a religiós Malgrat la qualitat i la bellesa de la seva Sagrada Família amb Santa Anna Museu de València, fou un artista menor que, tanmateix, omplí dignament el buit entre el seu mestre, que ell seguí fidelment, i l’etapa del apogeu realista del s XVII

Membre del grup poètic The Movement, en una primera etapa s’inspirà en els poetes anglesos del s XVIII, amb obres com A Winter Talent 1957 i New and Selected Poems 1961 Posteriorment fou influït per Ezra Pound, com és palès a Sequence for Francis Parkman 1961 o a Essex Poems 1969 Publicà també assaigs crítics, d’entre els quals es destaca Ezra Pound Poet as Sculptor 1964 i les memòries These the Companions 1982

Juntament amb Josep Mínguez, és el millor dels deixebles i continuadors de Joan Pérez i Castiel L’única etapa d’activitat plenament coneguda és la que abraça la construcció de la torre de Santa Caterina de València, possiblement la torre barroca més interessant del regne 1688-1705 Al marge d’aquesta obra construí la portada de l’església parroquial de Vinaròs i collaborà en l’ampliació de l’església arxiprestal de Santa Maria de Sagunt

Deixeble de L Carracci i influït pels pintors venecians, utilitzà els forts contrasts lumínics Cridat a Roma 1621 per Alexandre Ludovisi —Gregori XV—, assolí un dels moments més interessants de la seva carrera L’Aurora Roma, Casino Ludovisi El seu estil es decantà a poc a poc vers un cert classicisme mancat d’interès La influència acadèmica restà en ell fins a la mort, malgrat una etapa de contacte amb la manera de Guido Reni