Resultats de la cerca

El 1903 esdevingué l' American Biograph Company, una de les firmes més importants del primitiu cinema americà Finançada pel senador McKinley, produí films de propaganda política i hi debutà David Griffith el 1908 Es dissolgué el 1915

Inscrit dins el moviment del neorealisme, és autor, entre d’altres, dels films següents Zaza 1942, Sotto il sole di Roma 1949, È primavera 1949, Giulietta e Romeo 1954, Nella città l’inferno 1958, Mare Matto 1963, etc

Fill d’Eduard Marquina i Angulo Féu estudis d’enginyeria industrial i aprengué tècnica cinematogràfica a París i a Berlín, on residí un temps Tornà a Barcelona el 1933 i, més tard, treballà com a enginyer de so per als Estudios CEA de Madrid El 1935 dirigí Don Quintín el Amargao —on collaborà Luis Buñuel—, per a la casa productora Filmófono i poc abans de la guerra civil fou director de El bailarín y el trabajador , els seus dos millors films Des del 1939 treballà a CIFESA, dins el gust característic d’aquesta productora i sense gaire encert Fou director, a Amèrica, del film La…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ JMCodina FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Bianca Valoris, Anita Stephenson, Silvia Mariategui, Rosarito Calzado, Susana Roumestan, Josep Balaguer, Julián de la Cantera, Baltasar Banquells, Ramon Quadreny, Josep Ardèvol ESTRENA Barcelona, final del 1920 Sinopsi La societat secreta Las Máscaras Negras assassina un científic anomenat Winter, que havia descobert un nou explosiu Tanmateix només aconsegueixen la meitat de la fórmula Després de diverses aventures en un castell, reunions secretes,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films Barcelona FOTOGRAFIA G Doria blanc i negre, amb tintats de color, normal INTERPRETACIÓ Gerard Peña ESTRENA Barcelona, maig del 1914 Sinopsi Una dona envia anònims a una parella d’enamorats, i acusa la mare de la noia de tenir un passat inconfessable Això impedeix la celebració del matrimoni i determina que la noia acabi morint als braços del seu estimat, mentre la causant de la tragèdia contempla l’escena Producció Fins ara s’havia pensat que no hi havia cap còpia d’aquest film Actualment s’ha pogut demostrar que aquest fragment…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Barcelona, Jad Films França ARGUMENT I GUIÓ Manuel Maria Saló FOTOGRAFIA Mario Pacheco blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE María Rosa Ester MÚSICA Josep Solà SO Miquel Sitjes INTERPRETACIÓ Christian Marquand Walter, Agnès Laurent Ilona, Ángel Aranda Rudolf, Marisa de Leza Lita, Vicky Lagos Rosita, María Fernanda Ladrón de Guevara Mercedes, Josep Maria Caffarel Valera ESTRENA Barcelona, 20051960, Madrid, 13031961 PREMIS Ciutat de Barcelona 1960 millor director Sinopsi Ilona és una…

Vida La seva carrera començà en el camp de la distribució i el doblatge, a partir del 1933 als estudis Metro-Goldwyn-Mayer de Barcelona i després com a director de doblatge a les empreses Fono Barcelona, Acústica, Orphea i Parlo Films Debutà com a realitzador amb el thriller Enemigos 1943 i les aventures La noche del martes 1944, abans d’abordar temàtiques religioses, des del drama Almas en peligro 1951 i la comèdia Sucedió en mi aldea 1954 Contractat per la productora d’Ignasi F Iquino, dirigí el drama Hospital de urgencia 1956 i els policíacs El presidio 1954, El ojo de cristal…

Vida Crític cinematogràfic del diari falangista "Solidaridad Nacional", a partir del 1958 inicià una trajectòria com a guionista al costat d’Antonio Santillán en Cita imposible 1958 Los desamparados 1960 Trampa mortal 1962 i Senda torcida 1962 Després adaptà la versió de Maria Rosa 1964, Armand Moreno, protagonitzada per Núria Espert, i treballà regularment amb Germà Lorente a Donde tu estés 1963 Un día después de agosto 1966 Su nombre es Daphne 1966 Cover Girl 1967 i Sharon, vestida de rojo 1968 Autor de l’argument de Tuset Street 1968, Lluís Marquina, iniciat per Jordi Grau, tornà a…

Vida Cap al 1960 i amb la collaboració del seu oncle Josep Maria Tintoré i Rovira, un dels caps de la Metro-Goldwyn-Mayer, creà Programación de Films Marítimos Profilmar, empresa que s’inicià subministrant títols en 16 mm a les companyies navilieres perquè es projectessin als vaixells La primera cinta en 35 mm que la casa distribuí a l’àrea de Catalunya, Aragó i Balears fou Furtivos 1975, José Luis Borau Parallelament, s’ocupà fins el 1969 de la representació de Brepi Films, distribuïdora madrilenya fundada el 1957 per José Brea i Emiliano Piedra Participà també en la producció d…

Estudià cinema i teatre a Buenos Aires i l’any 1980 es traslladà a Barcelona, on s’inicià en la docència cinematogràfica, creà el Grup Productor-Escola i dirigí el Departament de Cinematografia del Centre d’Estudis Prat El 1985 fundà, amb Eugenia Kléber, l’escola de formació CECC Amb la seva productora Llenguatge Films dirigí el seu primer llarg, L’acte 1986-87, premi especial del jurat a la millor realització al Festival de Niça El 1990 creà dins el CECC la productora Grup Cinema-Art, SL, amb la qual dirigí La memòria de l’aigua 1991, que participà al Festival de Canes 1992, i…