Resultats de la cerca

La villa Evigilanus 1012 es transformà en castell vers el 1050, i els seus senyors, els Vilagelans, intervingueren activament en la vida comarcana fins que es fusionaren amb els Alta-riba, el 1440 El seu terme es convertí en quadra civil, amb 7 famílies, al s XV, sota el domini dels consellers de Vic L’antiga fortalesa es transformà en masia fortificada al s XV, i en casal residencial vers el 1925 Prop seu hi ha la capella romànica de Santa Fe, molt reformada modernament El 1840 l’antiga quadra es fusionà amb el terme de Gurb

És seu de la important Cambridge University, i la vida universitària condiciona l’aspecte físic i en general la vida de la ciutat Té nombrosos jardins i parcs destaca el Jardí Botànic i els principals edificis corresponen als collegis el King's College, amb una notable església del 1446, el Corpus Christi College s XV, l’edifici del senat universitari 1772, etc Formada al voltant d’una fortalesa s XI que guardava el pont sobre el Cam, obtingué carta de poblament el 1201, amb el títol de borough En foren importants les fires agrícoles Ha estat coneguda amb la forma llatinitzada…

L’existència d’aquesta fortalesa és consignada gràcies a un document de l’any 1198, en què el rei Pere el Catòlic confirmà i concedí a Arnau d’Orla i els seus successors la força de Sant Marçal, en canvi de mil sous barcelonesos Sembla que els successors d’Arnau d’Orla es cognomenarien Santmarçal, família molt ben documentada durant els segles XIII i XIV Mort sense descendència Bertran de Santmarçal, a mitjan segle XIV la senyoria del lloc passà als Perellós A la vigília de la Revolució Francesa, el marquesat de Sant Marçal era de la família Delpàs

Les notícies que tenim documentades sobre el castell o casal de Vallverd són molt escasses Al final del segle XII, consta en el testament, datat el 1190, de Bernat de Vallverd que aquest havia manat construir una capella sota l’advocació de sant Jaume dins de l’esmentada fortalesa No sabem per quina raó, el 1205, aquest Bernat, juntament amb la seva esposa Berenguera, testaren de nou Entre les deixes testamèntaries trobem una referència a la casa de Vallverd, que tenen en franc alou Fan hereu d’aquesta possessió el seu fill Bernat D’aquest casal, actualment, en resten alguns…

La seva participació en la defensa de Tudela, durant la Guerra contra Napoleó, li valgué el grau de coronel l’agost de 1811 fou nomenat governador del castell de Sagunt Assetjat per Suchet, pogué resistir el primer assalt 28 de setembre i fou ascendit a brigadier, però després d’un segon assalt, hagué de rendir la fortalesa 26 d’octubre Restà preso ner a França fins el 1814 Fou acusat d’haver rendit massa fàcilment Sagunt acusació a la qual contribuïren les memòries del mateix Suchet i es defensà amb una Memoria sobre la defensa de Sagunto en 1811 1838

A mà dreta de la carretera de Sant Quirze de Besora, entre Sant Agustí de Lluçanès i Alpens, a les envistes de Sora, es troben les ruïnes de la planta i el fossat d’aquesta fortalesa Aquesta edificació serví de casal de la família Freixenet, que sembla que era castlana de Sora i d’Orís El 1109 es documenta el primer membre de la família quan Bernat Ermengol de Freixenet rebé de mans de Guillem Bernat de Duocastella la castlania de Duocastella La família Freixenet segueix apareixent en la documentació fins al segle XIV que desapareix

Els primers membres de la família que habitaren aquesta fortalesa són Pere de Vilamajor i el seu fill Guillem, casat amb Elissendis el 1239 va succeir-los Simó de Vilamajor casat amb Sança La família perdurà en el casal i malgrat l’entrada d’algun pubill el cognom es conservà A partir del principi del segle XV els Vilamajor actuaren més com a pagesos rics que com a senyors o cavallers Les ruïnes de l’edifici antic es troben al puig que hi ha sobre el mas actual, refet amb les pedres de l’antic casal

Aquesta església es trobava dintre l’antic terme del castell de Taradell, prop de la fortalesa, ja que la seva funció fou la de capella castellera Les primeres notícies de l’església apareixen l’any 1185 Tenia cura del culte un sacerdot beneficiat que també tenia al seu càrrec la capella de Sant Quirze de Subiradells L’abandonament del castell motivà al seu torn la destrucció de la capella castellera, i l’any 1599 ja es trobava derruïda Avui un petit pedró amb una creu de ferro recorda la ubicació de l’antiga capella totalment desapareguda

Com altres castells del rodal, aquesta fortalesa va pertànyer a la família Anglesola Així apareix en el testament de Bernat d’Anglesola de 1182 En els fogatjaments del segle XIV el terme de Miralcamp encara consta a mans del mateix llinatge Una notícia de 1462 informa que el comte Hug de Cardona va entrar a la vila i el castell de Miralcamp, d’on s’emportà cap a Bellpuig dotze rossins i altre bestiar gros i robes Més endavant Miralcamp va passar a altres senyors El 1831 la localitat era dels Medinaceli, com a marquesos d’Aitona

Situada a l’extrem nord-oriental de la plana hongaresa, prop dels Carpats i a les vores del riu Latorica, subafluent del Tisza, fabrica màquines, eines i aparells de precisió i té indústria alimentària Fortalesa important dels reis d’Hongria, fou incorporada a la república txecoslovaca el 1918 i fou novament hongaresa del 1938 al 1945, en què fou ocupada pels soviètics i incorporada a la RSS d’Ucraïna Conserva el castell dels segles XIV-XV, reconstruït al segle XVII, i un monestir del segle XIV Fou seu episcopal de l’església rutena, suprimida el 1949 pel govern soviètic