Resultats de la cerca

Interessat principalment per l’entomologia i la botànica, publicà alguns treballs sobre cicindèlids, entre els quals es destaca Assaig monogràfic sobre les cicindeles catalanes 1911, i collaborà amb Joan Cadevall i Diars, especialment en l’estudi de la flora de la part oriental dels Pirineus catalans Fou soci fundador i, el 1904, president de la Institució Catalana d’Història Natural

Deixeble de Pompeu Fabra, fou mestre a les escoles evangèliques del Poblenou i director del grup escolar de la Generalitat, a Berga Exercí el ministeri a les esglésies de Rubí i del Poblenou Fou un dels fundadors de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya i participà en la traducció del Nou Testament interconfessional 1979 Collaborà en la revista Presència Evangèlica

Vida i obra Home de gran temperament s’abocà al mecenatge per a la cultura catalana, sobretot durant la Dictadura de Primo de Rivera —subvencionà les edicions de l’IEC—, que el 1926 cristallitzà en la Institució Patxot Fill d’una família d’industrials surers, fou educat a Anglaterra El 1926 construí a Sant Feliu de Guíxols un observatori astronòmic i, amb un refractor equatorial doble, inicià a la Península treballs micromètrics d’estrelles múltiples Aviat la secció meteorològica de l’observatori sobrepujà l’astronòmica i, el 1900, publicà Meteorologia catalana Observacions de…

Plafó ceràmic de Sant Jordi, Palau de la Generalitat RM La Diputació del General encetà la segona meitat del cinc-cents amb una notable salut financera, derivada de l’exercici de la seva funció fiscal en un temps de bonança econòmica Atès que la fiscalitat del General s’assentava sobre els intercanvis comercials i sobre la producció, bàsicament tèxtil, el ritme dels seus ingressos anà indestriablement lligat a la conjuntura econòmica Els anys centrals del segle, i encara fins a la meitat de la dècada dels vuitanta, foren d’enorme puixança Aquesta es reflectí —encara que en el seu context…

Les seves colleccions més importants foren la “ Biblioteca Les Illes d’Or ” i “ Els Treballs i els dies ”, de cultura baleàrica la “ Biblioteca Raixa ”, de prosa, i “Balenguera”, de poesia, oberta a tots els Països Catalans Ha publicat l’extens Diccionari català-valencià-balear i les Rondaies mallorquines d’Antoni M Alcover Dirigida per Francesc de B Moll fins a la seva mort, en collaboració amb els seus fills Aina i Francesc, i amb Josep M Llompart, fou l’única editorial de les Illes que aconseguí una llarga continuïtat i un catàleg considerable A més de les sèries en català, publicà…

Li és concedida la plenitud dels drets, tant pel que fa a les relacions conjugals com a les paternofilials i a les parentals La família matrimonial s’estructura en l’ordre patrimonial a partir del règim econòmic conjugal, que, a Catalunya, segueix el sistema anomenat de separació de béns, i del règim successori, que, en el dret català, es fonamenta en la institució de l'hereu

Formada a la Institució Lumen de Sant Joan Despí, també fou jugadora del Club de 7 a 9 El 1989 es proclamà campiona d’Espanya per equips i de Lliga amb el 7 a 9, i assolí la medalla de bronze individual en els campionats estatals En els Campionats de Catalunya fou campiona per equips 1989 i en dobles 1991, i subcampiona en individual 1988

La Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya FECAC, que organitza la Feria de Abril a Barcelona, abandona la seu que ocupa al carrer de Mallorca, propietat de la Diputació de Barcelona, després que aquesta institució cursés un requeriment judicial en contra de l’entitat per impagament La FECAC no pagava el lloguer del local des del 2014, i el deute acumulat és de 41500 euros

Més endavant la jurisprudència l’anà estenent a tots els casos d’intercessió de la dona Dins l’ordenament jurídic romà, aquella institució fou completada per l’autèntica de Justinià Si qua mulier , on es declararen nuls tots els actes d’intercessió de la muller a favor del marit, si doncs aquella no en tenia profit Des del segle XIII s’estengué a l’ordenament jurídic català

Aquesta figura jurídica apareix per primera vegada a la Constitució del 1978 i el seu primer antecedent en dret comparat és l'ombudsman, a Suècia, país on es creà aquesta institució Les seves competències més destacables són suggerir modificacions legislatives i de criteris d’actes que emanin de l’administració, formular advertiments sobre els deures dels funcionaris i interposar recursos d’inconstitucionalitat i empara