Resultats de la cerca
Es mostren 1178 resultats
clonació

El clonatge
© fototeca.cat
Biologia
Obtenció d’organismes genèticament idèntics originats a partir d’un únic progenitor per reproducció asexual (clon).
S’esdevé espontàniament en bacteris, protozous, algues i fongs unicellulars, en vegetals i, per partenogènesi, en animals colonials Experimentalment, les primeres clonacions es realitzaren amb cèllules embrionàries, i més endavant hom reeixí a produir clonacions en amfibis El 1997 es feu pública la primera clonació amb èxit d'un mamífer adult, l’ovella Dolly , obtinguda amb la tècnica de la transferència nuclear Anys més tard s’obtingueren quatre individus clònics més de la mateixa ovella, que, malgrat ser individus genèticament idèntics, desenvoluparen patologies òssies relativament…
Peter Ratcliffe
Biologia
Metge anglès.
Graduat en medicina i cirurgia pel St Batholomew’s Hospital de Londres 1978, el 1987 es graduà en medicina per la Universitat de Cambridge Posteriorment feu carrera docent i recerca a la Universitat d’Oxford, on el 1989 creà un laboratori per a investigar els mecanismes de detecció dels nivells d’oxigen en les cèllules i les funcions reguladores de l’ eritropoetina Amb independència i parallelament a les investigacions de William G Kaelin i Gregg L Semenza , descobrí les funcions de la proteïna HIF sigla de l’anglès hypoxia-inducible factor en la producció d’hematies en condicions de…
Joan Arderius i Banjol
Veterinària
Política
Polític i veterinari.
Militant federal, el 1864 fou elegit secretari del comitè empordanès del partit democràtic conspirà contra Isabel II i fou regidor de l’ajuntament de Figueres en ésser destronada la reina 1868 El 1871 dirigí el setmanari El Ampurdanés , fundat el 1860 Al febrer del 1872 fou votat alcalde de Figueres És autor d' El republicanismo ampurdanés desde 1868 hasta 1914 , que forma part del llibre Historia crítica de los hombres del republicanismo catalán en la última década 1905-14 Com a veterinari, participà en la creació de la Liga Nacional de Veterinarios Españoles 1883 i fou el primer president…
Horacio Seguí i López
Esport general
Fotografia
Fotògraf.
Durant la dècada de 1960 fou reporter gràfic en revistes com Sábado Gráfico , Discóbolo i Velocidad , entre d’altres Fundà el seu laboratori fotogràfic 1968-95 i s’especialitzà en fotografia esportiva Feu el seguiment de diversos equips catalans de futbol i bàsquet, així com d’altres esports com ciclisme, automobilisme, rugbi, natació o waterpolo, en ocasions amb la collaboració del seu germà Rafael Realitzà múltiples exposicions, i part del seu fons està dipositat al FC Barcelona i a l’Arxiu Nacional de Catalunya Collaborà en publicacions com Mundo Diario , Dicen, Record, Barça…
Josep Maria Camarasa i Castillo
Biologia
Biòleg.
Doctor en biologia per la Universitat de Barcelona i diplomat en ecologia vegetal a la Université des Sciences et Techniques du Languedoc Montpeller És membre de diferents societats científiques catalanes i internacionals, entre d'altres, la Society for the History of Natural History, la Institució Catalana d'Història Natural, la Societat Catalana de Biologia –de la qual ha estat secretari general 1979-81–, la Societat Catalana d'Ordenació del Territori –soci fundador 1977– i la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica –fundador i primer president en 1991-93– És autor de…
Auxerre
La catedral d’Auxerre (segles XIII-XVI) vista des del riu Yonne
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de Borgonya, França, capital del departament de Yonne.
Construccions mecàniques i elèctriques acumuladors, indústria alimentària Té un laboratori d’assaig industrial Antiga capital dels sènons, anomenada pels romans Autissiodorum Fou ocupada pels francs el 486 Al segle X es convertí en seu d’un comtat d’Auxerre que passà, ensems amb el de Nevers, a una branca dels comtes palatins de Borgonya 987 i que esdevingué possessió de Pere de Courtenay, emperador de Constantinoble 1184, dels comtes de Chalon 1273 i del rei de França Carles V 1370 El 1435 la pau d’Arràs l’atribuí als ducs de Borgonya, que la posseïren fins a la mort de Carles…
sublimació
Física
Química
Pas de l’estat sòlid a l’estat gasós (i inversament) sense passar per l’estat líquid.
Aquest canvi d’estat es produeix quan una substància sòlida gasosa s’escalfa es refreda estant sotmesa a una pressió inferior a la del punt triple, o bé hom li disminueix augmenta la pressió trobant-se a una temperatura inferior a la del punt triple Hom anomena calor de sublimació la calor necessària per a sublimar la unitat de massa d’una substància determinada La sublimació és un dels mètodes de purificació més eficaços per a diverses menes de substàncies sòlides Qualitativament, solen ésser sublimables els composts d’estructura compacta, mancats de cadenes lineals llargues i que presentin…
copernici
Química
Element químic de nombre atòmic 112, nombre màssic 277.
Fou obtingut al laboratori de la Societat per la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt Alemanya el 9 de febrer de 1996 irradiant plom 208 amb zinc 70 i es descompongué en pocs microsegons en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa És un element radioactiu que no es troba a la natura A causa de la seva posició en la taula periòdica hom creu que ha d’ésser un líquid metàllic a temperatura ambient, amb propietats similars a les del mercuri Es coneixen quatre radioisòtops del copernici, el més estable dels quals té 285 de masa atòmica i una vida mitjana…
Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona
Institució de l’arquebisbat de Barcelona fundada el 1951 per a promoure l’estudi, la documentació, la docència i les publicacions sobre temes socials.
En foren promotors Joan AVentosa i Emili Boix i Selva Fou dirigit per Josep Boix 1964-74, Antoni Bascompte 1974-78, Maria Martinell 1978-98 i Carles Armengol 1998-2002 La docència fou impartida a travès de diverses seccions, entre les quals l’Escola Superior de Ciències Socials 1966 —vinculada a la Facultat de Teologia de Catalunya—, l’Escola Superior d’Assistents Socials des del 1979 i el 1983 convertida en Escola Universitària de Treball Social, l’Escola de Treballadors Familiars 1980, el Departament de Llengua i Cultura Catalanes 1976 i els Cursos de Formació Sociopolítica per a Joves 1979…
futbolè
Química
Molècula de fórmula C6 0, tercera forma de carboni cristal·litzat.
Desconeguda fins fa poc temps, deu el nom a la seva forma esfèrica, amb dotze pentàgons i vint hexàgons, com una pilota de futbol D’estabilitat prevista teòricament, ha estat sintetitzada en el laboratori seguint les propostes de HW Kroto, de la Universitat de Sussex, i RF Curl i RE Smalley, de la Universitat de Rice El procediment es basa en la vaporització de grafit amb un feix de raigs làser en presència d’heli La síntesi del futbolè i de molècules semblants ha obert unes grans expectatives, ja que poden presentar propietats molt interessants Així, podrien servir de “molècula…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina