Resultats de la cerca
Es mostren 1943 resultats
hidroxicloroquina
Farmàcia
Fàrmac antipalúdic i antireumàtic, emprat tradicionalment en el tractament i la prevenció de la malària, i en el tractament de l’artritis reumatoide i del lupus eritematós.
Pertany al grup de les 4-aminoquinolines que presenta un grup hidroxil a l’extrem de la cadena lateral Deriva de la cloroquina , descoberta el 1934, i en la forma de fosfat de cloroquina s’emprà per a contrarestar la progressiva pèrdua d’eficàcia de la quinina en el paludisme Tanmateix, l’elevada toxicitat de la cloroquina en dificultà l’aplicació Com a alternativa menys tòxica, es desenvolupà la hidroxicloroquina A banda de la malària i altres infeccions, la hidroxicloroquina ha estat proposada com a tractament per a la COVID-19 , sense resultats concloents El novembre del 2020…
Els centracàntids: xucles i afins
Les xucles són centracàntids de costums gregaris, força comuns a tota la nostra plataforma continental La xucla vera Spicara maena , a dalt, es coneix perquè té el cos més alt i la coloració verdosa amb tot de petites taquetes blaves La xucla blanca S smaris , a baix, en canvi, és més pàllida i de cos més fusiforme Els individus de totes dues espècies són femelles els primers anys d’ésser madurs i posteriorment, quan fan uns 15 cm, esdevenen mascles Jean-Georges Harmelin Els centracàntids, els peixos que popularment anomenem xucles, gerrets i gerles, s’assemblen força als espàrids, però se’…
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren…
Els làbrids: tords i afins
Una característica sobresortint dels làbrids és la vistositat dels seus colors i alhora la varietat de coloracions que poden adquirir, en relació amb el dimorfisme sexual dins cada espècie i amb les etapes del seu cicle vital hermafrodites, passen per una primera etapa femenina i, amb l’edat, acaben esdevenint mascles, que poden mostrar una lliurea nupcial inicial mascles no dominants i una lliurea nupcial terminal mascles dominants En el dibuix s’ha representat el tord ver o xuclà Labrus bimaculatus , femella 1a i mascle 1b Juan A Moreno La família dels làbrids agrupa espècies marines…
manopan

Manopan
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument mecànic de so programat (instrument programat) del final del segle XIX, de llengüetes lliures metàl·liques accionades per un corrent d’aire aspirat.
El suport on s’emmagatzema el so consisteix en una cinta perforada sense fi, i la seva lectura és per lleves L’instrument consisteix en un moble de fusta de forma més o menys quadrada, que conté les llengüetes, en nombre de 39, i quatre manxes que generen el corrent d’aire que les fa sonar La cinta perforada sense fi, d’uns 16 cm d’amplada, és disposada en un costat del moble, i el seu moviment i el de les manxes és provocat per una maneta lateral El manopan fou patentat per la casa ChF Pietschmann Söhne, a Berlín, l’any 1886, i se’n fabricaren aproximadament fins a la fi del…
Joan Martínez Vilaseca
Futbol
Futbolista i entrenador.
Es formà al Centre d’Esports Manresa i després de destacar en el primer equip fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1963-72 Començà d’extrem esquerre i posteriorment jugà com a mig i lateral esquerre Disputà 150 partits de Lliga, inclosa una campanya a segona divisió, i marcà 13 gols Després jugà en el Llevant 1972-74, el CE Europa 1974-76 i el CE l’Hospitalet 1976-78 Com a entrenador, començà en l’infantil de l’Espanyol i dirigí la selecció catalana infantil El 1979 passà a treballar a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i entrenà el Barcelona Atlètic 1984-87…
Alfons Navarro Perona
Futbol
Futbolista.
Conegut com Navarro II , debutà al primer equip blaugrana la temporada 1946-47 Alternà les posicions de lateral, migcampista i davanter L’any 1950 passà al Centre d’Esports Sabadell i, de forma immediata, al Real Madrid, on jugà 5 partits la temporada 1950-51 Després jugà al Valladolid, a la Unió Esportiva Lleida 1952-53, a l’Osasuna, i retornà al FC Barcelona la temporada 1954-55, que jugà preferentment a l’Espanya Industrial i al Club Deportiu Comtal, quan aquest jugà a primera la temporada 1956-57 Després d’un breu pas pel Terrassa, jugà al Girona 1958-59, al Nàstic de…
Francesc Calvet Puig
Futbol
Futbolista.
Ingressà al Futbol Club Barcelona la temporada 1939-40 i s’hi mantingué fins la campanya 1951-52 Començà jugant d’interior i després de migcampista abans de convertir-se en lateral Disputà 172 partits de Lliga i marcà 7 gols, però en total jugà 238 partits Es proclamà campió de Lliga quatre vegades 1945, 1948, 1949, 1952, tres de Copa 1942, 1951, 1952, dues de la Copa Llatina 1949, 1952 i dues de la Copa Eva Duarte 1945, 1948 A l’estiu del 1952 fitxà per l’Oviedo, on romangué dues temporades Formà part de la selecció catalana en tres ocasions, l’any 1950, i dues de la selecció…
ocarina
Música
Instrument de vent.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon tipus flauta globular Consta d’una cavitat en forma d’ou allargat, amb un conducte amb bisell lateral, prop de l’extrem més ample És de terra cuita i té vuit forats a la part superior i dos al revers per als dits polzes de totes dues mans La forma globular fa que produeixi una singular combinació de sons harmònics Es construeix en diferents mides i tessitures Les formacions instrumentals d’ocarines foren populars a Europa i a Amèrica al començament del segle XX Aquest instrument fou inventat per Giuseppe Donati de Budrio, Itàlia, pels…
Santa Maria de Mont-roig de Tastavins
Art romànic
Alfons I el Bataller ocupà el lloc vers el 1132, però no fou fins en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona que es conquerí definitivament l’indret El 1185 el rei Alfons I el Cast donà el terme de Mont-roig a l’arquebisbe de Tarragona, però recuperà el domini i l’any 1209 el cedí als cavallers frares de l’orde de Calatrava L’església parroquial de Santa Maria ja existia al final del segle XII Es troba al capdavall de la vila, a l’extrem de l’antic recinte clos Sembla que la seva base és un edifici gòtic un xic tardà, disfressat plenament en època barroca La portalada, amb ornamentació de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina