Resultats de la cerca
Es mostren 4686 resultats
Maria II d’Anglaterra
Història
Reina d’Anglaterra, d’Irlanda i d’Escòcia.
Filla gran de Jaume II i de la seva primera dona, Anne Hyde, fou educada dins el protestantisme Es casà amb Guillem d’Orange , i passà a residir als Països Baixos A conseqüència de la Revolució del 1688 fou proclamada reina pels seus drets hereditaris, mentre que el seu marit ho era per invitació del parlament Deixà el govern a mans del seu marit
Dmitrij Narkisovič Mamin-Sibirjak
Literatura
Escriptor rus.
Descriví el creixement tumultuós del capitalisme a l’Ural Ural’skikh rasskazakh , ‘Contes de l’Ural’, 1889, la ruïna del poble a mans del capital, la influència corruptora dels diners dins la vida familiar i la descomposició moral Escriví Čerti iz žizni Pepko ‘Trets de la vida de Pepko’, de caràcter autobiogràfic, i Alenuskiny skazki ‘Contes d’Alena’, 1894-97, molt populars entre els infants
Daniel Mahony
Història
Militar
Militar irlandès.
A la guerra de Successió lluità a favor de Felip V, que el nomenà governador militar d’Alacant En caure la ciutat en mans del primer Carles III, es refugià al castell de Santa Bàrbara, que hagué de retre al cap d’un mes El 1707 recuperà Alcoi per a Felip V, però, a causa d’haver actuat pel seu compte, fou destituït i destinat a Sicília
Junta de Comerç Exterior
Economia
Organisme creat a Barcelona pel decret del 15 d’octubre de 1936 del govern de la Generalitat de Catalunya per organitzar qualsevol importació o exportació i estimular el bescanvi de productes amb l’exterior.
Era formada per un representant de les conselleries d’economia n'era el president, finances, agricultura i proveïments tingué delegacions a París, Londres, Praga, Brusselles i Buenos Aires Fou dissolta pel decret del 14 d’agost de 1937 i substituïda per l’Oficina de Comerç Exterior, que deixà d’existir quan la direcció del comerç exterior tornà a mans del govern de la República
dominància manual
Psicologia
Preferència pròpia dels éssers humans en l’ús d’una mà per a la realització d’activitats manuals.
Malgrat que aquesta preferència generalment correspon a la mà dreta, una proporció important d’individus posseeix una dominància manual de la mà esquerra No obstant això, molt sovint s’observa més una tendència a l’ús d’una o altra mà —que fins i tot pot variar segons l’activitat que es realitza— que no pas la preferència exclusiva d’una de les mans
Libri antiquitatum ecclesiae cathedralis
Cartulari de la catedral de Barcelona, recopilat al començament del segle XIII.
El seu nom primitiu era Liber cartarum sedis Barchinonae , i és obra de tres o quatre mans distintes Conté un total de 2 750 documents, dividits en seccions regionals, sense ordre cronològic, referents a béns, drets i privilegis de la catedral i la mitra barcelonines els més antics són del segle IX Joan Mas en publicà un regest a Notes històriques del bisbat de Barcelona 1914-15
Anglo-Iranian Oil Co
Economia
Companyia britànica fundada el 1909 per a l’explotació dels jaciments petrolífers a l’Iran.
El 1914, el 56% de les accions passaren a mans del govern britànic el 44% restant fou controlat per la Royal Dutch Shell El 1935 canvià el nom originari d’Anglo-Persian pel d’Anglo-Iranian A partir d’aleshores cresqué extraordinàriament fins l’any 1951, que fou estatitzada pel govern iranià desaparegué definitivament el 1954 i donà pas a la British Petroleum Company Limited
Mikhail Moisejevič Botvinnik
Escacs
Jugador d’escacs rus.
Aconseguí de guanyar el campionat del món el 1948, vacant d’ençà de la mort d’Alekhin el 1946, i el perdé a mans de VSmyslov Guanyà i perdé successivament el títol mundial els anys 1958 i 1960, i 1961 i 1963, en què fou vençut per TPetrosian El 1970 abandonà les competicions oficials Dirigí una escola d’escacs en la qual assistiren AKarpov i GKasparov
Castell d’Alendo (Farrera)
Art romànic
Documentat a la segona meitat del segle XI, formà part dels dominis dels Vallferrera Abans del 1086, n’era el senyor Ficapal de Vallferrera, el qual establí un conveni amb els seus germans Tedball i Guillem Vers el 1097, el castell passà a mans de Tedball Guitard de Vallferrera, qui l’infeudà al seu nebot, fill de Ficapal, el qual havia hagut d’abandonar el comtat
Castell d’Orla (Perpinyà)
Art romànic
Aquest castell ocupava el mateix indret on avui dia hi ha el mas d’Orla, a l’oest de Perpinyà La fortalesa, esmentada el 1271 castrum de Orulo , havia pertangut a la família d’Orla, la qual prengué el nom de l’indret Al segle XIII passà a mans d’Arnau de Montescot i després al llinatge dels Oms En l’actualitat no en resten vestigis aparents
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina