Resultats de la cerca
Es mostren 1288 resultats
Berenguer de Tarragona
Història
Fill menor de Robert Bordet
(o d’Aguiló
) i d’Agnès, conqueridors de Tarragona.
Consta des del 1149 actuant al costat del seu pare El 1171, arran de l’assassinat del seu germà Guillem de Tarragona i de les tibantors amb l’arquebisbe Hug de Cervelló, tingut per responsable del crim, matà l’arquebisbe, juntament amb el seu germà Robert, i fugiren a refugiar-se a Mallorca Des d’allà escriví al rei Alfons I fent-se responsable del crim i explicant-li les causes A Mallorca morí el seu germà Robert 1173 i ell més tard retornà de les illes, acollit al perdó reial, però aleshores es perden les seves traces
Jaume Oliveres i Brossa
Cristianisme
Excursionisme
Excursionista i sacerdot.
Ordenat el 1903, fou un dels clergues més actius dins el Centre Excursionista de Catalunya Recorregué sobretot els Pirineus —feu ascensions per diferents vies al pic de l’Aneto hi pujà més de 30 cops i als Encantats massís al que ascendí per primer cop el 1910—, el Montseny i els cingles de Bertí Es feu cèlebre per una ascensió a l’Aneto 27 de juliol de 1916 en la qual, malgrat una terrible tempesta elèctrica, que matà els seus dos companys, sobrevisqué Marxà a Veneçuela 1917, on exercí el ministeri a la selva Retornà a Catalunya el 1925
Manuel Granero i Valls
Teatre
Tauromàquia
Torero.
Bon violinista, deixà la música pels toros Començà la seva activitat el 1916 i debutà com a novillero a Barcelona el 1920 El mateix any rebé l’alternativa a Sevilla de mans de Rafael Gómez el Gallo Esdevingué aviat un dels ídols de la tauromàquia, a la qual aportà una revaloració del toreig amb la dreta, malvist pels puristes, i difongué el pase de la firma La seva mort, a Madrid, agafat pel toro Pocapena , contribuí a fer-ne una figura gairebé mítica El 1922 Rafael Salvador realitzà sobre la seva figura el documental Gloria que mata
plantatge

Espita de flors de Plantago lanceolata
© MC
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les plantaginàcies, de fulles simples, sovint en roseta basal, de flors petites, brunes o verdoses, tetràmeres, ajuntades en espigues denses i de fruits en pixidi.
El plantatge coronat Pcoronopus és més conegut amb el nom de cervina El plantatge de ca o matafoc Psempervirens és una mata de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles linears oposades i d’espigues ovoides es fa en vores de camins, marges de conreus, erms, etc El plantatge gros o de fulla ampla Pmajor és una herba perenne, de fulles ovals, estretides en pecíol i en forma de roseta, i d’espiga llarga creix en sòls nitrogenats humits El plantatge lanceolat o de fulla estreta Planceolata és una herba perenne, de fulles lanceolades en roseta i d’espiga curta habita prats, llocs herbosos, marges…
vescomtat de Marsan
Història
Territori del ducat de Gascunya, amb capital a Mont de Marsan.
En fou el primer vescomte Llop I mort després del 1009, fill del vescomte gascó Amer El seu quadrinet, el vescomte Pere I mort el 1163, es casà amb la comtessa Beatriu III de Bigorra i ambdós territoris restaren units personalment Al segle XIII la vescomtessa Mata I aportà el territori al seu marit, el vescomte montcadí Gastó VII de Bearn, i després segle XIV passà als comtes de Foix El 1607 fou separat del vescomtat de Bearn, al qual havia estat unit, i fou reunit administrativament a Gascunya Al segle XVII, fou concedit com a comtat i després principat, als Lorena, ducs d’Armanyac
Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus
Organisme encarregat de coordinar i gestionar el tractament dels residus sòlids urbans, l’abastiment d’aigua potable, les infraestructures de sanejament, el control de la pol·lució atmosfèrica i el manteniment del sistema de parcs i espais lliures de 33 municipis de la conurbació de Barcelona.
Fou creat en el marc de les Lleis d’Organització Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya el 1987 i és conegut també com a Entitat Metropolitana del Medi Ambient El 70% dels residus sòlids que es produeixen 1,16 kg/habitant i dia es dipositaren fins el desembre de 2006a l’abocador del Garraf A partir d’aleshores els residus de la regió metropolitana es transporten als ecoparcs i al dipòsit controlat de Can Mata als Hostalets de Pierola, a l’Anoia També les principals plantes depuradores d’aigües estan en procés de conversió, i s’estan substituint els tractaments de tipus fisicoquímics…
Curial Edicions Catalanes
Editorial
Editorial en llengua catalana fundada a Barcelona el 1972 per Max Cahner i Garcia.
Especialitzada en història, literatura i història de la cultura catalanes colleccions “Biblioteca de Cultura Catalana”, “Documents de Cultura”, “La Mata de Jonc”, en la traducció de clàssics universals “Clàssics Curial”, en edicions facsímils “Lletra Menuda” i “Documents de Cultura Facsímils”, en edició de texts “Autors Catalans Antics”, “Biblioteca Torres Amat”, etc, ha fet el diccionari Petit Curial enciclopèdic 1979 i edita el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana sis volums publicats entre 1980-86 de Joan Coromines Publica també revistes erudites com “Els Marges”…
Helena Bonet i Rosado
Arqueologia
Arqueòloga.
Alumna de Carme Aranegui, feu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1993 El 1999 fou nomenada sotsdirectora del Museu de Prehistòria de València i cap del Servei d’Investigacions Prehistòriques El seu treball d’investigació s’ha centrat en l’estudi del món ibèric, particularment en el camp de la tipologia ceràmica, l’arquitectura i les formes d’ocupació del territori Entre els seus treballs destaquen Puntal dels Llops 1988, amb C Mata i El tossal de Sant Miquel de Llíria La antigua Edeta y su territorio 1995 L’any 2002 publicà, en collaboració, la important…
Joan Manuel Casademunt i Valldejuli
Literatura catalana
Pintura
Música
Escriptor.
Feu estudis de belles arts i fou pintor En llengua castellana arranjà un gran nombre d’operetes, algunes de Johann Strauss, i escriví sarsueles i obres teatrals entre les quals cal destacar el drama El capitán Gulliver , amb Manuel Mata i Maneja en llengua catalana escriví també sarsueles, amb els compositors Jaume Biscarri Societat familiar, o Tenorios i castanyes , 1901 i JosepRibera Banys de mar , 1896, i peces còmiques originals Plouen desgràcies i Qui no s’arrisca , 1876, o arranjades Amo i criat , 1884 Lo forjador , 1891, monòleg basat en un poema de F Coppée Obtingué accèssit a la…
,
Margarida I de Bearn
Història
Vescomtessa de Bearn, Marsan i Gabardà, comtessa en part de Bigorra, baronessa de Castellvell i de Montcada (1290-1319) i comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò, com a muller de Roger Bernat III de Foix.
Era filla del vescomte Gastó VII de Bearn el 1290 aquest llegà els seus béns de Catalunya a la seva germana gran, Guillema, i, si aquesta moria sense descendència — com així fou — , aquests passarien a Margarida o a la germana Mata Guillema, vídua de l’infant Pere, germà de Jaume II de Catalunya-Aragó, cedí, però, els seus béns a aquest darrer, contra el testament patern 1302 Això fou causa de lluites contra el rei per part del seu marit mort el 1303 i del seu hereu, Gastó I de Foix, que acabà possessionant-se de l’herència dels Montcada en nom de la seva mare 1309, enfront dels Armanyac
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina