Resultats de la cerca

Enginyer civil de mines, diplomat de l’Institut d’Estudis Polítics de París i llicenciat en ciències econòmiques, el 1971 treballà com a inspector de finances Posteriorment fou conseller del president de la República per a la indústria, l’energia i la recerca i la microeconomia 1978-81 Presidí el Club de París entre el 1985 i el 1993 El 1986 fou nomenat director del gabinet del ministre d’economia, de finances i de la privatització, abans d’ésser designat director del tresor 1987 Elegit president del Comitè Monetari Europeu el 1992, un any després fou nomenat governador del Banc de França,…

Dóna, doncs, prioritat a la funció del diner com a reserva de valor Considera que el valor només pot ésser mesurat per comparació amb un altre valor i que, per tant, no és possible d’emprar com a mitjà de canvi més que béns dotats d’algun valor material, relativament elevat respecte a les transaccions normals En aquest sentit constitueix una variant de la teoria nominalista del diner El metallisme tingué importància en la configuració de la doctrina mercantilista, concretat en el corrent bullionista, en refutar la idea que aquest era un mitjà creat particularment pels prínceps i reis Bé que…

En produir-se la unió de la RDA amb la RFA 1990, fou substituïda pel marc de l’Alemanya Occidental

El Nederlands Bank n'obtingué el privilegi d’emissió l’any 1863 Dividit en 100 cèntims, l’any 2002 fou substituïda per l' euro

El seu naixement, lligat a una política de control estricte del comerç exterior, responia a la situació creada per la Guerra Civil Espanyola i per la crisi econòmica mundial i substituïa el Comité de Moneda Extranjera creat, durant la guerra, a la zona no republicana Adscrit al ministeri d’indústria i comerç, el IEME practicà, fins el 1959, una política de control dels canvis la qual cosa produí l’aparició d’un mercat negre de divises estrangeres amb motiu de la liberalització del comerç exterior, la seva activitat es reduí a la compra i venda de divises Dissolt el 1973, les seves funcions…

El simbolisme de l’art monetari d’època medieval es defineix per la naturalesa mateixa de la moneda, que, com a objecte oficial i d’ús públic, cal que incorpori uns elements inherents Les imatges i les llegendes monetàries escollides projecten la difusió i el reconeixement de l’autoritat emissora, mitjançant iconografies o tipus figuratius que la identifiquin Els motius iconogràfics, sovint d’un fort tradicionalisme i lluny de l’estètica coetània, es conserven inalterables en el temps, perquè el manteniment de l’aparença d’una moneda en consolida l’estabilitat i n’assegura l’acceptació La…

La caiguda del mur de Berlín i del bloc soviètic comportà l’eliminació de l’últim gran obstacle per a l’extensió del capitalisme a escala mundial On es manté el comunisme, com és el cas de la Xina, s’ha permès una certa afluència de moviment dels capitals mitjançant polítiques d’aproximació a l’economia de mercat En altres àrees del món menys desenvolupades, com ara l’Àfrica o l’Amèrica Llatina, organismes supranacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial s’han encarregat de mirar d’estendre el sistema Aquesta dinàmica implica un funcionament transnacional del capital sense…

L’arrendament és un negoci jurídic que té per objecte de donar una cosa pròpia a una altra persona perquè en faci ús i se'n beneficiï per un temps determinat mitjançant el pagament d’una renda convinguda Al costat d’aquesta figura general de l' arrendament de coses , hom sol regular legalment els anomenats arrendaments d’obres i de serveis La semblança d’aquestes figures amb la fonamental és més aviat problemàtica, però la seva regulació és dominada per la tradició originària del dret romà El fet que el contracte d’arrendament pugui recaure en prestacions o coses d’importància vital per als…

A Catalunya, el billó aparegué al s XI, sota Ramon Berenguer I, per la necessitat de donar cos a monedes de contingut d’argent molt petit entorn dels 0,30 grams entre els ss XI i XIV dins un mercat on circulava en exclusiva la moneda-valor El percentatge de plata que inicialment fou del 50%, anà disminuint al llarg del s XII i sota Jaume I era només d’un 16,5%, cosa que, juntament amb algunes emissions fraudulentes de coure argentat, despertaren una forta oposició i obligaren a retornar a una millor llei Fou creat, així, el diner de tern amb un 25% de plata, percentatge que es mantingué fins…

El concepte, d’encuny aristotèlic, definit com a govern de més d’un, però no pas de tothom, distingeix entre aristocràcia en què el govern és dirigit al bé general i aristocràcia impura o oligarquia en què el govern és dirigit al bé particular Com a forma històrica, l’aristocràcia fou, en sentit estricte, la forma de govern de la societat grega arcaica, que perdurà després en algunes ciutats El domini de l’estructura d’aquesta societat, fonamentada en una producció agrícola i una economia natural, era a mans de terratinents constituïts en castes hereditàries que pretenien descendir dels…