Resultats de la cerca

És la més reculada de les cròniques conservades escrites en l’antiga Marca Hispànica El seu anònim autor, sens dubte un monjo de Ripoll, la redactà seguint pas per pas i amb notable exactitud la documentació conservada als arxius del monestir hi ha, però, algun error important que ha transcendit durablement en la historiografia posterior És el primer text amb data segura que dóna al comte Guifré el sobrenom de Pelós Fou coneguda i aprofitada pel primer redactor dels Gesta comitum , que escrivia també a Ripoll uns 25 anys més tard

Monjo cistercenc, estudià a Alcalá, Salamanca i Lovaina, on es doctorà 1628 Exercí diversos càrrecs eclesiàstics al Palatinat, a Viena i a Praga fou abat del monestir benedictí de Montserrat d’Emaús Praga, i Ferran III l’envià a predicar a Bohèmia Fou bisbe de Campània, d’Òtranto i de Vigevano ciutat on dissenyà la façana de la catedral Publicà unes 70 obres sobre temes molt diversos teologia, filosofia, astronomia, gramàtica, musicologia, i matemàtiques en Mathesis vetus novis operationum compendiis, 1670, exposa el fonament dels sistemes de numeració de base n

Era monjo del monestir servità sota l’abat, Donat africà immigrat Fou també abat, i com a tal assistí al concili III de Toledo del 589, on juntament amb Leandre s’ocupà de la professió de fe dels bisbes i els nobles visigots, fins aleshores arians Preocupat per la disciplina monàstica, escriví dos tractats adreçats al bisbe d’Arcàvica, Pere, l’un De districtione monachorum i l’altre De octo vitiis , molt influït pels escrits de Cassià Fou elegit bisbe de València poc després de l’esmentat concili

El 1870 es traslladà a l’Argentina, on actuà de primer actor especialitzat en melodrames De retorn a Barcelona el 1883, ingressà al Romea i hi actuà en castellà Àngel Guimerà el trià com a protagonista de les seves obres Mar i cel, L’ànima morta, Rei i monjo, Terra baixa , etc, i això marcà el seu establiment definitiu en el teatre en català Estrenà també obres de Frederic Soler, de Josep Pin i Soler, etc Els darrers anys s’especialitzà en papers còmics La seva filla fou la soprano Carme Bonaplata

Acadèmic de Sant Carles 1803 És autor de diverses obres religioses en esglésies i convents de València, Alacant, Penàguila, Alcanalí i Xàtiva, així com de temes neoclàssics, com Píram i Tisbe Museu de Belles Arts de València, i històrics, com Ramir el Monjo Academia de San Fernando, Madrid Fills seus foren Bernat Llàcer i Viana , autor del relleu Legionaris romans mostrant el cap de Pompeu a Juli Cèsar 1831 Museu de València, i els pintors Joan Llàcer i Viana — Dénia 1855 i Vicent Llàcer i Viana — València 1858

Exercí de mestre de capella, organista i arpista del monestir d’El Escorial, d’on va ser monjo jerònim Malgrat que les seves obres pertanyen a la polifonia del Renaixement, el desenvolupament conté un estil més modern, sobretot els villancicos Encara que no arriben al nivell de JB Cabanilles o A de Cabezón, les seves composicions per a orgue palesen la seva habilitat en aquest instrument En la seva producció s’han de destacar misses, salms, lamentacions, magníficats, lletanies i villancicos des de quatre fins a dotze veus, pange lingua , etc

Es formà musicalment al monestir de Montserrat, on al gener del 1730 prengué l’hàbit de monjo Fou organista del cenobi benedictí quan n’era mestre de capella Benet Esteve i mentre Antoni Soler i Benet Julià hi rebien la seva formació musical El 2 d’abril de 1735, data de la inauguració de l’orgue del presbiteri -construït per Antoni Boscà el 1734-, és probable que acompanyés la Salve que Esteve havia escrit per a l’ocasió Segons B Saldoni, Benet Valls fou un excellent i apreciat organista

Fill del cavaller de Ribes Julià de Solanell i de Foix Monjo benedictí, es doctorà a Lleida en teologia i dret canònic, que hi dictà més tard Austriacista, fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Cugat del Vallès Diputat del braç eclesiàstic de la generalitat 1710-13, a la junta de braços del 1713 decidí d’inhibir-se en la qüestió de la resistència contra Felip V Fou privat de l’abadia pels filipistes Historià els monestirs de Ripoll i Sant Cugat en treballs que han romàs inèdits

Monjo a Egipte ~580 i a Palestina 619, succeí Modest en el patriarcat Autor de nombrosos escrits contra el monotelisme , es conserven també molts sermons seus i una sèrie de poemes Nadal, Epifania, Divendres Sant, etc, alguns dels quals passaren a la tradició litúrgica bizantina Hom l’ha identificat, sense proves suficients, amb Sofroni el sofista Testimoni excepcional del setge de Jerusalem pel califa ‘Umar, negocià la rendició 636 i obtingué la llibertat civil i religiosa dels cristians mitjançant un tribut 'ahd  La seva festa se celebra l’11 de març

Monjo a Studios 977, fou elegit hegumen de Sant Mamas 981, a Constantinoble Deixeble de Simeó Estudita, la seva teologia recull la tradició mística bizantina centrada en la “deïficació” per la gràcia Entre les seves obres destaquen els Capítols teològics, gnòstics i pràctics , les Catequesis i, sobretot, els Himnes , que li valgueren el nom de “nou teòleg” per comparació amb el teòleg per antonomàsia Gregori de Nazianz La seva influència fou profunda en l' hesicasme Venerat com a sant per l’Església ortodoxa, la seva festa se celebra el 12 de març