Resultats de la cerca

Vida i obra Es dedicà bàsicament a la geografia descriptiva de les comarques del País Valencià L’any 1922, amb la collaboració d’E Cebrián, organitzà les Joventuts Ratpenatistes Des del 1926 fins a la seva jubilació treballà en diversos organismes de l’administració de la Diputació Provincial de València Fou un dels activistes més importants de l’excursionisme valencià a través del Centre Excursionista de València i de l’associació El Palleter Des de la proclamació de la Segona República participà, de la mà de Joaquim Reig, en les campanyes d’afirmació nacionalista que promogué el Centre d’…

Vida i obra Fou deixebla de Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesina Existió un eje Roma-Berlín 1959, i de Joan Reglà, director de la seva tesi doctoral España en Maragall 1965 L’any 1971 publicà La conformidad con el destino, en Azorín Fou pionera en els estudis electorals de la Segona República, aplicant-hi el mètode quantitatiu L’any 1974 publicà un article sobre les eleccions a Girona al novembre del 1932, renovador dels estudis electorals de l’Estat espanyol Fou fellow del Wilson Center de Washington, visiting schollar de la Universitat de Harvard, professora de la Universitat…

Vida Compaginà els estudis d’història de l’art a la Universitat de Barcelona amb el batxiller de teologia i els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Barcelona El 1977 s’endinsà en la recerca musicològica, i el 1983 es doctorà amb una tesi sobre El fet musical a la Barcelona Modernista Des del 1987 és professor al departament d’història de l’art de la Universitat de Barcelona, on dirigeix un doctorat de musicologia i el Grup de Recerca Història de les associacions corals a Espanya Ha collaborat en nombroses publicacions musicals, com ara la "Revista Musical Catalana", "…

Editat per l’empresa Promotora de informaciones, SA  PRISA, presidida inicialment per José Ortega Spottorno, fou el principal exponent de la renovació de la premsa espanyola a la fi del franquisme Ha estat dirigit per Juan Luis Cebrián  1976-88, Joaquín Estefanía 1988-93, Jesús Ceberio 1993-2006, Javier Moreno 2006-14 i 2020-21, Antonio Caño 2014-18, Soledad Gallego-Díaz 2018-20, Pepa Bueno 2021-25 i des del juny del 2025 Jan Martínez Ahrens És un dels diaris de més difusió i influència arreu de l’Estat espanyol, amb una línia política de centreesquerra L’edició de Barcelona, a càrrec d’una…

Vida De ben petit començà els estudis de violí i piano a Granada, però, contra l’opinió dels seus pares, aviat es decantà per la guitarra, instrument que estudià amb diferents professors que no el satisferen plenament De fet, aprengué a tocar-la de forma autodidàctica desenvolupant una tècnica interpretativa pròpia, tot i que ell mateix reconegué la influència de guitarristes com Francesc Tàrrega Feu la primera aparició pública el 1909, al Círculo Artístico de Granada Tres anys després es presentà a Madrid, i el 1916 ho feu a Barcelona Des del començament de la carrera de solista, una de les…

Al segle XIX, però, designà les opéras-comiques especialment concebudes com a espectacles lleugers, on la música sovint -però no sempre- estava relacionada amb els balls de moda del moment J Offenbach fou el primer compositor francès que dedicà explícitament algunes opéras-comiques a temes d’una notable frivolitat argumental, arran de la inauguració del seu Théâtre des Bouffes Parisiens, amb motiu de l’Exposició Universal de París 1855 El gènere entusiasmà molts dels visitants de l’Exposició i conegué una gran difusió a través dels grans èxits de les paròdies d’Offenbach Orphée aux Enfers ,…

Llicenciat en dret a València i doctorat en filosofia i lletres a Madrid Fou catedràtic de dret natural a Santiago de Compostella 1897, de teoria de la literatura i de les arts a Salamanca 1902 i d’història de l’art a la Universitat de Madrid 1904, on fou rector i sobre la qual publicà el fullet De mi rectorado Cuatro papeles 1930 Historiador molt prolífic, hom li ha retret, però, un cert desgavell i dispersió Publicà Varios estudios de artes y letras 1902, La escultura antigua y moderna 1903, recull de texts i obra divulgadora que donaren pas a estudis aprofundits, com Las tablas de las…

Fundada pels fenicis, el 714 caigué sota el domini àrab A partir del segle X visqué un període de gran esplendor cultural Ocupada pels Reis Catòlics el 1487, es convertí en el principal port de la flota castellana a la Mediterrània Després d’un període de decadència que durà tot el segle XVII, al XVIII començà una etapa de recuperació econòmica gràcies al comerç amb el continent americà Es conserven notícies disperses sobre una rica vida musical durant el període de domini àrab, esplendor cultural que Màlaga no tornà a viure mai més Als segles XVII i XVIII és coneguda la presència d’una…

Triquiúrids de la mar catalana 1 sabre cuafí Trichiurus lepturus , i 2 sabre ver T caudatus Tots dos són hàbils depredadors i viuen en aigües profundes, si bé no són gaire abundants Juan A Moreno i Román Montull Els peixos d’aquesta família tenen el cos extremament allargat i molt comprimit, amb aspecte de cinta, sense escates i amb la línia lateral simple El cap és llarg i acabat en un rostre més o menys punxegut, una boca gran i no protràctil però amb una mandíbula inferior molt prominent i generalment dotada d’un apèndix dèrmic a l’extrem anterior de cada maxillar Les dents…

Les troballes arqueològiques revelen que l’indret era habitat ja a l’època neolítica i a l’edat del bronze Fou fortificat al moment de la conquesta romana del país, En resta una muralla romana construïda a principis del segle I aC, refeta al segle X, mesura 150 metres de llargada i 2 metres d’amplada, amb un parament extern format per grans blocs escairats També s’hi troben nombroses sitges, cisternes i fons de cabanes d’època iberoromana la base del castell és de parament romà  Abandonat durant la pau romana Olèrdola ha estat poblada en temps difícils per la seva posició estratègica i…