Resultats de la cerca

Autodidacta, s’inicià en el disseny de mobles després d’haver passat per feines tan diferents com la jardineria, la infermeria o un dipòsit de cadàvers, d’on ha heretat un gust macabre que influeix en el tractament de les seves obres Aconseguí ressò internacional a partir dels anys noranta del segle passat amb el seu estil realista, que utilitza l’humor per a subvertir situacions establertes en el món cultural i en la societat en general Autor d’obres satíriques i controvertides, es donà a conèixer sobretot amb La nona ora 1999, en què el papa Joan Pau II cau pel cop d’un meteorit Tot i que…

Estudià a la Universitat de Tecnologia de Graz i el 1964 emigrà als EUA Des del 1971 és professor a la Cooper Union i al Pratt Institute de Nova York Desenvolupà la docència a Harvard i Yale i en altres universitats de Londres, Los Angeles i Estrasburg La seva activitat acadèmica li permeté dedicar-se a l’arquitectura dibuixada i a l’expressió gràfica d’estructures arquetípiques sovint incloses en l’àmbit de l’arquitectura radical Malgrat la dimensió teòrica i ideològica de la seva feina, en destaquen algunes obres construïdes, com ara l’edifici de l’IBA de Berlín 1980-85 i l’Institut de…

Cursà estudis de disseny d’interiors i disseny industrial a Elisava 1983-85 i a la Scuola Polytecnica di Milano 1986-87 Treballà com a dissenyador en diverses empreses, entre les quals destaquen Authentics, B-Sign, Camper, Cha-cha, Desigual, Droog Design, Esencial mediterráneo, Imaginarium, Isee2, Nani Marquina, VeryLustre i Saporiti A partir del 1997, començà a exhibir els seus dissenys que introduí en la gastronomia, modalitat en la qual fou un pioner Ha exposat les seves obres en museus de gran prestigi, com el MOMA Nova York, el MuDAC Lausana, el MACBA Barcelona i el Centre…

Propietat de la Fundació Societat General d’Aigües de Barcelona , aprofita les installacions i l’arquitectura modernista d’Aigües de Barcelona a Cornellà, en un edifici projectat per Josep Amargós 1905, amb la maquinària original de l’antiga estació de bombament i proveïment d’aigua, per a explicar la importància d’aquest líquid com a element fonamental de la vida humana i per a projectar valors associats amb la cultura de l’aigua Consta de tres naus la sala de calderes, la sala de l’electricitat i la sala de màquines, les quals conserven la maquinària original de l’època, alguna, encara en…

D’estil neobarroc, en fou impulsor l’historiador de l’art Wilhelm von Bode, i rebé el nom Kaiser-Friedrich-Museum en honor del rei de Prússia i emperador alemany Frederic III, nom que conservà fins el 1956 Forma part del conjunt museístic de la ciutat anomenat Museuminsel , en referència als cinc grans museus a l’illa del riu Spree Altes Museum, Neues Museum, Alte Nationalgalerie i Pergamon, a més del Bode, que fou declarat patrimoni de la humanitat l’any 1999 Presenta tres grans seccions la d’escultures provinents sobretot de la collecció privada de Bode, que abasta gran part de…

Bé que en bona part fou autodidacte, els anys vint freqüentà l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova, on rebé la influència de Damià Torrents i de Joaquim Mir, de qui fou amic Exposà individualment per primera vegada a Barcelona l’any 1932 Sala Parés Becat per la Generalitat, el 1935 feu estades a Londres i a París En els seus inicis la seva obra fou dominada temàticament i formalment pels tipus camperols i mediterranis En una segona etapa posterior a la guerra civil de 1936-39, i entre el 1947 i el 1955, que residí a Mèxic, recreà el tema indigenista Les seves figures, de contorns arrodonits i…

Se’n distingeixen tres èpoques 1950-75, 1976-85 i 1987 fins a l’actualitat La primera època correspon a la investigació local i comarcal sota el franquisme en què es tractaren aspectes ideològics i econòmics de fet, la primera publicació, l’any 1950, és l’única que hi havia, a banda de petits treballs publicats aïlladament La segona etapa estigué marcada per una nova visió, una voluntat i una necessitat intenses d’investigar matèries com la història, la didàctica i altres ciències dins l’àmbit local i comarcal El 1985, amb la configuració del Patronat dels Museus Municipals de…

Disposa d’una comissió internacional formada per historiadors de l’art, directors de museus, musicòlegs, iconòlegs i colleccionistes privats, que actua de consellera Concebut com una eina que faciliti la recerca, se serveix de les noves tecnologies per als seus catàlegs i reproduccions dels materials iconogràfics, i constitueix el corpus més complet de materials visuals per a l’estudi de la música Els seus treballs s’organitzen al voltant de dos projectes d’investigació l’inventari de l’art occidental, amb temes musicals des de l’any 1300 fins a l’actualitat, i un segon dedicat a…

Formada a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis de Barcelona Llotja, es dedicà primer a la pintura i al dibuix abans d’iniciar-se en la pràctica de l’escultura La transició a la tridimensionalitat sorgí de manera natural tot cercant donar volum a la forma plana La seva obra escultòrica, amb pocs canvis estilístics, s’inscriu en el constructivisme d’avantguarda Es caracteritza per una abstracció austera, de formes primàries i superfícies depurades Utilitza materials duradors, generalment planxes de ferro de poc gruix, soldades entre si, en les quals el buit i el ple estableixen un diàleg íntim La…

El 1952 s’establí amb la seva família a la ciutat de Barcelona, on feu estudis de pintura a l’Escola de Llotja i de gravat al Conservatori de les Arts del Llibre Inicià la seva carrera com a pintor i gravador a la segona meitat de la dècada de 1960 El 1966 fou premiat per l’Ajuntament de Barcelona, el 1967 participà en el Saló de Maig i el 1969 fou becat per la Fundació Castellblanch per ampliar els seus estudis artístics a París Posteriorment, en tornar a Barcelona, participà en més d’una cinquantena d’exposicions individuals i collectives i en fires d’art internacionals Collaborà amb altres…