Resultats de la cerca
Es mostren 1888 resultats
Constança de Montcada
Història
Comtessa d’Urgell.
Filla de Pere de Montcada i neboda de Jaume I de Catalunya-Aragó El 1253 es casà amb el comte Àlvar d’Urgell el seu pare li donà les viles de Seròs i de Mequinensa i obtingué del seu marit les d’Agramunt, Linyola, Àger i Castelló de Farfanya El 1256, però, aquest, allegant la invalidesa del matrimoni, es casà amb Cecília de Foix , fet que originà una guerra entre els Montcada i els Foix, en la qual intervingué el mateix rei Jaume i que fou aviat general Les sentències contradictòries dictades pels tribunals eclesiàstics apellats per les dues dones agreujaren els fets Àlvar tornà…
Telegrafnoje Agentstvo Sovetskogo Sojuza
Història
Agència d’informació internacional soviètica.
Durant la Revolució 1917-18 els soviets ocuparen l’agència telegràfica de Petrograd, controlada pels tsaristes, i la transformaren en un centre d’informació, premsa i propaganda que originà el ROSTA Rossijsskoje Telegrafnoje Agentstvo, el qual esdevingué l’agència TASS el 1925 El seu fundador i primer director fou SALosovskij, exdirector de diaris comunistes Destinada a transmetre informació controlada directament per les autoritats comunistes, després de la Segona Guerra Mundial esdevingué una de les cinc grans agències internacionals, amb l’exclusiva sobre 12 països eurasiàtics…
l’Alabau
Folklore
Personatge imaginari que, per als pastors dels Pirineus, simbolitza llur ofici i encarna l’esperit independent i lliure de l’home de muntanya enfront dels prejudicis de l’home del pla.
La llegenda identificà el personatge amb un pastor del Lluçanès, i donà origen a una cançó popular La cançó de l’Alabau , de caràcter amorós, sembla de la segona meitat del s XVII El text fou recollit i publicat per primera vegada per Milà i Fontanals al Romancerillo Catalán 1882 El simbolisme de llibertat, inherent al personatge, originà una versió política del text, del 1897, sota el títol de Plany El tema literari de la cançó assolí una certa fortuna en la literatura popular del s XIX i començament del XX és evident la relació o el parallelisme amb el Manelic de Terra baixa , de Guimerà…
Castell de Travesseres (Lles)
Art romànic
El petit nucli de Travesseres és el poble més meridional del terme municipal de Lles, situat al primer replà de la muntanya, després de l’engorjat de Senillers En aquest nucli s’originà el llinatge dels Travesseres, els quals apareixen documentats des de l’inici del segle XIII signant diversos documents entre ells cal destacar Ramon de Travesseres i Guerau Hug de Travesseres, documentats tots dos l’any 1260 Explícitament el castell de Travesseres és citat, juntament amb el de Lles, l’any 1313, en l’acte de jurament de vassallatge que Gastó I, comte de Foix, va fer al rei de…
El que cal saber de la mastitis
Patologia humana
La mastitis és un trastorn caracteritzat per la inflamació de la mama causada habitualment per una infecció bacteriana La mastitis aguda és un tipus de mastitis que es presenta de manera abrupta i origina la formació d’una tumefacció dolorosa, calenta i envermellida en una part de la mama o bé que l’inclou tota Per bé que poc freqüent, els homes també en poden ésser afectats, a causa normalment d’una ferida en l’arèola mamaria Les dones que alleten el seu fill poden patir amb una certa facilitat d’una mastitis aguda puerperal, o mastitis de la dona lactant Els símptomes de la mastitis aguda…
Tumor faringi
Patologia humana
Definició Són anomenats tumors faringis els creixements anòmals de determinades cèllules de la faringe que, en desenvolupar-se, formen masses cellulars capaces de comprimir les estructures veïnes i que, quan es tracta de tumors malignes, poden envair els teixits propers o disseminar-se a d’altres regions de l’organisme Causes, tipus i manifestacions Hi ha una gran varietat de tumors faringis, ja que poden originar-se en els diversos teixits que formen les estructures de la faringe Així, hom diferencia diversos tipus de tumors faringis segons el comportament i l’origen Els tumors faringis…
grau
Transports
Punt de la riba que serveix de desembarcador.
Sovint origina barris marítims designats, per això, també graus pel desdoblament portuari d’una vila o una ciutat, que sol ésser situada a una distància entre 2 i 6 km Aquest fet, abundós al golf de València, s’explica per la franja litoral de marjals palúdiques que desaconsellaven l’establiment dels nuclis urbans vora mar Per això s’establia un terraplè fins a la platja, on era bastit el grau Sovint coincidia amb la desembocadura d’un riu antigament, l’Ebre i el Xúquer, i encara avui el Millars a Almassora, el riu Sec de Betxí a Borriana, el Túria a València i el riu d’Alcoi a Gandia Els…
quelació
Bioquímica
Procés mitjançant el qual es forma un complex de coordinació, anomenat quelat, entre un ió metàl·lic i un lligand bidentat o multidentat.
La quelació comporta un canvi notable de les propietats dels ions que la sofreixen, especialment pel que fa a la coloració i a la conductivitat elèctrica D’altra banda, el procés de quelació origina espècies notablement més estables que les que es formarien entre els mateixos ions i lligands monodentats, principalment a causa de factors de tipus entròpic efecte de quelat La quelació troba aplicació en anàlisi química, tant qualitativa com quantitativa, ja sia mitjançant la formació de quelats colorats característics de determinades espècies catiòniques, ja sia promovent la precipitació…
forma
Filosofia
Principi ordenador, constitutiu o determinat de la realitat, descobert per la ment.
El concepte brollà com a mitjà de comprensió de l’ésser de les coses, de llur unitat i multiplicitat i de llur permanència i moviment Per a Plató, la forma eîdos , l’ésser constitutiu de les coses, resta fora d’elles, en el regne de les idees universals de les quals els objectes són còpies o reflexos, i és percebuda per l’enteniment Aristòtil, d’altra banda, dedueix, enfront del problema de l’esdevenir, que l’ésser sensible es compon, com a elements constitutius, de la matèria, o substrat, i la forma eîdos, morfé , determinant, ambdós inseparables el real és el compost d’ambdues, però…
illes Medes
L’arxipèlag de les illes Medes davant la costa empordanesa, format per la Meda Gran, la Meda Xica i uns quants esculls
© Fototeca.cat
Arxipèlag
Arxipèlag del Baix Empordà, situat uns 900 m al SE de la punta Guixera (l’Estartit, Torroella de Montgrí), format per la Meda Gran, la Meda Xica i uns quants esculls, amb una àrea global de 0,2 km2.
Damunt una plataforma de baixos fons, que enlloc no assoleixen els 20 m de profunditat, constitueixen l’acabament SE de les calcàries cretàcies del Montgrí Les Medes presenten un gran interès zoogeogràfic la fauna marina originà abundor de corall, molt recercat des de la baixa edat mitjana L’exploració intensiva de les coves submarines des del 1954 n'ha fet desaparèixer les varietats estimades, com també en fa desaparèixer el nero La fauna terrestre és especialment notable conills i ocells aquàtics corb de mar i gavina Les gavines, unes 3000 parelles, produeixen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina