Resultats de la cerca

Vida i obra Germà petit de Pau Milà i Fontanals El 1827 es traslladà amb la família a Barcelona i feu els estudis elementals i mitjans en diversos centres escolars, i d’altres de complementaris de matemàtiques i economia política a la Junta de Comerç Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera i, el 1841 es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona  El 1836, s’incorporà al romanticisme liberal, dominant a Barcelona, creat al voltant de Josep Andreu i Fontcuberta  i publicà una professió de fe romàntica a El Vapor , on començà a escriure en castellà El 1838 recollí a…

Els comtes i les corts comtals Després de la disgregació del poder central aparegueren àmplies dominacions territorials sota l’autoritat de vells llinatges aristocràtics, entre els quals destacà l’antic pagus d’Urgell El primer titular conegut d’aquest comtat fou Borrell I, qui a la vegada ho fou també de Cerdanya, fins que el substituí l’aragonès Asnar Gallí 820-832 i el seu fill Gallí II 832-838 Sunifred I, el successor, era membre de la família comtal de Carcassona, pro vinents del Conflent d’ell sortiria la nissaga hereditària, encimbellada en temps de Guifré I el Pelós 870-897 Aquests…

Situació El castell, juntament amb l’església, corona el cim d’un turó margós que es dreça sobre la població de Sant Vicenç de Castellet, a l’altra banda de la carretera d’Abrera i a la riba dreta del Llobregat, poc després que les aigües d’aquest riu s’hagin aiguabarrejat amb les del Cardener Long 1°51’08” - Lat 41°39’54” Aspecte que ofereix la torre des del costat nordoriental F Junyent-A Mazcuñan Una vista del conjunt fortficat J Pagans-TAVISA Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Abrera, que mena a Barcelona Després d’haver passat el pont que introdueix a la població de Sant…

La relació entre la disponibilitat hídrica i la producció del bosc es fa palesa en aquesta gràfica, en la qual es relacionen els valors mitjans de la producció amb la mitjana dels valors del coeficient evaporatiu en diferents províncies Carto-Tec, original de l’autor Si hi ha una característica que destaqui especialment en el clima dels Països Catalans és la coincidència de l’estació més càlida de l’any, l’estiu, amb l’època més eixuta Es tracta d’un tret característic dels climes de tipus mediterrani que planteja un repte seriós a les comunitats naturals La precipitació tendeix a caure…

Situació Capçalera de l’església amb ornamentació típicament llombarda a base de lesenes i arcuacions ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada dalt del mateix tossal on se situa el castell FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG818017 Història La primera referència del terme de Montbui es remunta al 936, any en què el prevere Guisenulf i Odelda van vendre a Brandoí una peça de terra situada al comtat de Manresa, dins el terme de Montbui En aquest moment potser ja s’havia bastit un castell al cim de la Tossa, que des del mateix segle X consta que era una possessió de la mitra vigatana…

Situació Vista del sector nord-oest d’aquest temple, molt refet entre els segles XIV-XVII J Pahissa L’església és inscrita dins l’àmbit del castell FJM-AMB Mapa 35-16419 Situació 31TCF790926 Història La documentació més antiga que es coneix sobre el lloc és de l’any 987, i fa referència al recinte del castell, si bé no parla específicament de l’església de Sant Pere, sinó del castro que vocant villa de Maier El primer castlà establert pels comtes de Barcelona al castell va ser Bernat, fill de Sendred i de Matresida, l’any 1039 Abans del 1079, la família Cervelló obté la castlania del castell…

L’antiga canònica de Santa Maria de Manresa, un edifici bastit amb tanta ambició i magnificència que ha estat conegut des del segle XIV amb el nom de la Seu ECSA - GSerra Entre les creacions més belles i originals de l’arquitectura gòtica catalana hi ha algunes esglésies d’envergadura considerable que adoptaren la tipologia de tres naus, com les catedrals, però que no foren pas seus episcopals Amb tot, algunes són popularment conegudes com a seus o catedrals Santa Maria de Manresa, per exemple, que tothom denomina la Seu Semblantment, l’església de Santa Maria del Mar, a Barcelona, és…

Una de les carreres més llargues de pintor de la generació modernista va ser la d’Eliseu Meifrèn Roig, que tingué activitat durant uns seixanta anys, des de les primeres obres documentades, del 1878, fins a la immediata postguerra Aquesta longevitat i l’habilitat amb què el pintor va navegar en la complexa època artística que li tocà de viure fan d’ell un dels artistes catalans de la seva generació més coneguts pel públic Meifrèn havia nascut el 1857 –encara que Pantorba corregia equivocadament 1859– a Barcelona, on moriria el 1940 Inicià estudis de Medicina, que deixà molt aviat, i es formà…

L’acció de l’home, modificant o destruint els ecosistemes naturals, posa en perill la supervivència de nombroses espècies vegetals d’àrea molt reduïda, i també de les poblacions extremes d’espècies d’àrea dispersa, malmetent així el patrimoni genètic i biològic En alguns casos s’ha arribat ja a l’extinció total d’alguna d’aquestes espècies o poblacions La causa més comuna és la destrucció de l’hàbitat on viu la planta, però en altres ocasions la desaparició d’una espècie pot ser deguda a causes que poden semblar més inofensives, com és l’acció indiscriminada de colleccionistes i botànics…

Un accidentat tram del Túria, als confins del País Valencià i Castella Xavier Moreno L’Alt Túria 18, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric L’Alt Túria és una extensa comarca natural situada als límits nord-occidentals de la zona central del País Valencià És coneguda, amb el Racó d’Ademús, com «la València aragonesa», ja que totes dues terres són castellanoparlants Des de temps antic, l’Alt Túria i el Camp de Túria o Camp de Llíria formaven l’agrupament comarcal dels Serrans La comarca mostra un trànsit suau i ben graduat entre les condicions naturals del sud-est d’Aragó i el…