Resultats de la cerca
Es mostren 1305 resultats
Anna Magnani
Cinematografia
Teatre
Actriu teatral i cinematogràfica italiana.
Debutà en cinema el 1934, amb La cieca di Sorrento, i la seva primera pellícula relativament important fou Teresa Venerdì 1941, però donà la seva dimensió artística amb motiu de la desclosa del neorealisme Roma, città aperta 1945, Il bandito 1946, L’amore 1947, L’onorevole Angelina 1947, premiada a Venècia, Bellissima 1951, Siamo donne 1953, Nella città l’inferno 1959 Rebé l’Oscar a la millor interpretació femenina per The Rose Tattoo 1955, i treballà a Le carrosse d’or 1952, Mamma Roma 1962 i The Secret of Santa Vittoria 1968 Personificà un tipus de dona popular —amb l’accent i…
Jaime de Armiñán
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic castellà.
Autor de guions televisius, dirigí posteriorment dos films comercials i obtingué un cert renom amb un tercer Mi querida señorita , 1971 En la seva trajectòria posterior, irregular, cal destacar El amor del capitán Brando 1974, Al servicio de la mujer española 1978, El nido 1980, Stico 1984, La hora bruja 1985, Al otro lado del túnel 1994, El palomo cojo 1995 i 14, Fabian Road 2008, la seva darrera pellícula, i les sèries televisives Juncal 1988 i Una gloria nacional 1992 És autor del guió de El día que nací yo 1992, de P Olea El 2000 publicà les memòries La dulce España Entre d’altres,…
William Wyler
William Wyler
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director i productor cinematogràfic nord-americà d’origen alsacià.
D’una sòlida formació tècnica, destacà primerament com a excellent adaptador d’obres literàries Jezebel 1938, Wuthering Heights 1939 premi de la crítica de Nova York, The Little Foxes 1941, etc Seguí després una línia més personal, amb títols com Mrs Miniver 1942 Oscar a la millor pellícula i a la millor direcció, The Best Years of Our Lives 1946 Oscar a la millor direcció i premi de la crítica de Nova York, Detective Story 1951, Roman Holiday 1953, Friendly Persuasion premi del festival de Canes 1957, Ben Hur 1959 Oscar al millor director i premi de la crítica al millor film de l’any, The…
germans Dardenne
Cinematografia
Realitzadors cinematogràfics belgues.
Els germans Dardenne, Jean-Pierre Engis, Lieja, 1951 i Luc Awirs, Lieja, 1954, començaren la seva carrera dirigint documentals al final dels anys setanta, i el 1987 dirigiren la seva primera pellícula de ficció, Falsch Es donaren a conèixer internacionalment amb La promesse 1996, guanyadora de l’Espiga d’Or a la Seminci de Valladolid, i es consagraren amb Rosetta 1999, Palma d’Or al Festival de Canes Invariablemnt, la seva filmografia s’inscriu en el cinema social per a denunciar les contradiccions de la societat del benestar, per mitjà de protagonistes marginats També han dirigit Le fils…
Natasha Richardson
Cinematografia
Actriu anglesa.
Filla del director i productor Tony Richardson i de l’actriu Vanessa Redgrave, es formà al Central School of Speech and Drama, a Londres Debutà als escenaris el 1983 amb l’obra On the Razzle La capital anglesa acollí el muntatge de la peça teatral d’Anton Čekhov, Čajka ‘La gavina’, en què intervingué el mateix any que s’estrenava la seva primera pellícula, Every Picture Tells a Story 1984 Entre els seus títols cinematogràfics cal destacar, Patty Hearst 1988, de PSchrader, Shadow Makers 1988, de RJoffé, Nell 1994, de MApted, Widow's Peak 1994, de JIrving, i The White Countess 2005, de JIvory…
Joan Martí i Aragonès

Autoretrat de Joan Martí i Aragonès
Pintura
Pintor.
Format a l’estudi de Nolasc Valls i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, exposà per primer cop el 1958 De caràcter eminentment figuratiu, sobresortí principalment com a retratista, tot i conrear també el paisatge i l’escena costumista Retratà nombroses personalitats, entre d’altres, el tenor Plácido Domingo durant el rodatge la de pellícula Otello , de F Zeffirelli, el 1986, el rei Joan Carles I com a regatista, el 1990 i l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol També destaca el quadre commemoratiu de la final de Wembley del 1992 Museu del Futbol Club Barcelona Féu…
Isaac Hayes
Música
Cantant, compositor, multiinstrumentista i actor nord-americà.
Fou un dels principals representants de la música soul dels anys seixanta i setanta Amb Otis Redding i altres cantants impulsà aquests anys l’anomenat ‘Memphis sound’ El 1971 compongué la banda sonora de la pellícula Shaft , de Gordon Parks, amb la qual fou el primer afroamericà a guanyar un Oscar 1972 Actuà també en diverses pellícules del subgènere blaxploitation films policíacs protagonitzats per actors afroamericans, i de 1997 a 2006 posà veu al personatge de Chef de la sèrie televisiva d’animació South Park, interpretació que el feu molt popular Entre els seus discs hom pot esmentar Hot…
Lasse Hallström
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic suec.
Treballà a Suècia durant més de deu anys dirigint telefilms i pellícules, entre les quals un documental sobre el grup Abba, fins que obtingué un gran èxit internacional amb Mitt liv som hund ‘La meva vida com un gos’, 1985, que estigué nominada als Oscar al millor director i al millor guió El ressò d’aquesta pellícula li obrí les portes de la indústria americana, on ha realitzat, gairebé sempre en to melodramàtic o tragicòmic, Once Around 1991, What's Eating Gilbert Grape 1993, Something to Talk About 1995, The Cider House Rules 1999, Chocolat 2000, The Shipping News 2001, An…
Kevin Kline
Cinematografia
Actor cinematogràfic i teatral nord-americà.
S'inicià com a actor de teatre, però debutà en el cinema a Sophie's Choice 1982, d’AJPakula Posteriorment interpretà Silverado 1985, de LKasdan, però la popularitat li arribà amb A Fish Called Wanda 1988 —pellícula per la qual fou guardonat amb l’Oscar al millor actor de repartiment— i Dave 1993, d’IReitman Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, The Ice Storm 1997, d’ALee, In & Out 1997, d’FOz, A Midsummer Night's Dream 1999, de MHoffman, Wild Wild West 1999, de BSonnenfeld, The Anniversary Party 2001, d’ACumming i JJason Leigh, Life as a House 2001, d’IWinkler, The Emperor's Club…
efecte anòdic
Química
En l’electròlisi ígnia, increment important i sobtat del voltatge, que es produeix quan la densitat de corrent anòdic depassa un cert valor crític, més alt com més elevada és la temperatura.
L’efecte anòdic és causat per la formació, entre l’ànode i l’electròlit fos, d’una pellícula gasosa contínua que actua com a aïllant En la fabricació de l’alumini hom observa l’efecte anòdic quan l’electròlit s’empobreix en alúmina La tensió passa de 5-6 volts a 20 volts o més el corrent s’estableix per formació d’un arc que trenca la capa de gas tot produint un so característic, i la cèllula s’escalfa en excés Per a cessar el fenomen cal afegir alúmina i remenar per accelerar-ne la dissolució per a prevenir-lo hom limita les dimensions dels ànodes per tal de facilitar el despreniment gasós
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina