Resultats de la cerca

Als Països Catalans eren considerats comuns les confraries de menestrals i artistes o gremis a Perpinyà, tanmateix, mentre que els artistes s’agrupaven en el cos dels artistes , els menestrals ho feien en el cos dels comuns , els cossos polítics territorials com les universitats de Mallorca, Menorca i Eivissa o de determinades valls pirinenques, les diputacions del general o generalitats, els braços dels estaments representats a les corts, les mateixes corts, i els consells minicipals comú 9

L’editorial Tres i Quatre fa públics els noms dels guanyadors dels 47 Premis octubre Aquest any l’organització anuncia el dia 15 que s’anulla la cerimònia en protesta per la sentència als presos polítics Els premiats són Josep Igual, per L’eternitat enamorada Joan Fuster d’assaig, Josep Colomer, per Les espines del peix Andròmina de narrativa Joan Duran per Nua cendra Vicent Andrés Estellés de poesia i Carles Batlle per Nòmades Pere Capellà de teatre

S'hi demana la implicació de la societat civil, que ha d’exigir a les autoritats que emprenguin accions, així com la dels governs i les organitzacions internacionals, i la dels líders polítics i religiosos, per tal que reforcin el seu paper com a actors de la pau i la comprensió mútua La declaració fou el resultat de la trobada que convocà la Fundació Cultura de Pau i que se celebrà a l’abadia de Montserrat l’any 2008

Es traslladà a Madrid, juntament amb el seu cosí l’economista Joan Eloi de Bona i Ureta, per indicació de Pròsper de Bofarull Fou redactor de “La Discusión” 1850-59 i d’altres diaris polítics Defensor del lliure canvi, formà part de l’Asociación para la Reforma de los Aranceles i fou un dels fundadors de la Sociedad Abolicionista Española 1865 És autor d' Economía popular 1870 i La huelga publicada pòstumament, novella en defensa del lliurecanvisme

Mercedari, exercí diversos càrrecs importants de l’orde prior del convent de Santa Eulàlia de Barcelona, provincial d’Aragó 1625-29 i general de l’orde 1629, i també càrrecs polítics president de la generalitat de València 1628 i ambaixador del rei per a rebre Marianna d’Àustria Costejà la impressió de les butlles i els decrets referents a l’orde, el volum segon de la Crónica general de l’orde i Conquista de la Nueva España

Fou conegut per les seves balades i per les composicions inspirades en els esdeveniments polítics del seu temps A partir del 1596 es dedicà a escriure un tipus de narracions realistes sobre la vida de la classe menestral en obres com Thomas of Reading 1600, Jack of Newbury 1597 i The Gentle Craft 1597-98 La seva obra, molt rica en escenes de la vida anglesa del s XVI, resulta una mica retòrica en relació amb la literatura contemporània

En 1948-59 visqué al Canadà, on es nacionalitzà, i posteriorment als EUA El tema principal de les seves novelles són la repressió sexual, la rigidesa moral i la intolerància resultat de prejudicis religiosos i polítics Entre les seves novelles, cal destacar-ne The Lonely Passion of Miss Judith Hearne 1955, The Great Victorian Exhibition 1976, The Doctor's Wife 1976, The Mangan Inheritance 1979, Cold Heaven 1983, No Other Life 1993 i The Magician's Wife 1997

Membre del partit demòcrata, fou conseller i ambaixador extraordinari de Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial, ambaixador a Moscou 1943-46 i a Londres 1946, ministre de comerç 1946-48, una altra vegada ambaixador a Londres 1953, governador de l’estat de Nova York 1955-58, secretari d’estat per a l’Extrem Orient 1961-63, sotssecretari d’estat per a afers polítics 1963-65 i dirigí les converses de París per a la pau al Vietnam 1968-69

El 1935, davant l’ascens del nazisme, s’exilià als Estat Units, on participà, com a fotògraf, en el naixement de la revista Life , empresa amb la qual continuà lligat la resta de la seva vida En acabar la guerra, una fotografia seva, The Kiss , la imatge d’un mariner besant una infermera a Times Square, donà la volta al món La majoria dels seus treballs consisteixen en fotografies de polítics, artistes famosos i actes socials

Per un acord entre el seu pare i el rei lleonès Ramir II, es casà amb el fill d’aquest, Ordoni III, a la mort del qual es casà amb el rei Ordoni IV I encara, vídua d’Ordoni IV, es casà per tercera vegada, aquest cop amb el rei Sanç II de Pamplona Sobrevisqué al seu marit i intervingué en afers polítics durant els regnats del seu fill, Garcia IV, i del seu net, Sanç III