Resultats de la cerca
Es mostren 549 resultats
Salvador Bové
Filosofia
Historiografia
Literatura catalana
Assagista i historiador.
Vida i obra Estudià teologia i filosofia al seminari de Barcelona 1881-95 El 1909 fou nomenat canonge magistral de la catedral de la Seu d’Urgell Collaborà a Revista de Catalunya i fundà i dirigí la Revista Lulliana 1901-05 Bona part dels seus estudis estan centrats en la figura i l’obra de Ramon Llull, que ell presentava com a «pensament nacional», i que intentava de compaginar amb l’escolasticisme És autor d’ Institucions de Catalunya 1895, Assaig crític sobre el filòsof barceloní En Ramon Sibiude 1896, La filosofia nacional de Catalunya 1902, Lo beat Ramon Llull 1903, Les doctrines…
,
Alberto Giménez Atenelle
Música
Pianista català.
Nascut en el si d’una família de músics, des de ben aviat manifestà la seva inclinació per la música, i a l’edat de sis anys oferí a Barcelona el seu primer recital públic El pedagog i continuador de l’escola pianística d’Enric Granados, Frank Marshall, que assistí al concert, es feu càrrec des d’aquell moment de la seva educació pianística Als setze anys es presentà com a solista de l’Orquestra Municipal de Barcelona, amb el Concert núm 1 de Beethoven El 1957 Giménez anà a París, on estudià amb Marcel Ciampi Ha estat premiat en diversos concursos, com ara el Geneva International…
Miquel Villà i Bassols
Pintura
Pintor.
Format a Llotja En el transcurs d’una llarga sèrie de viatges per Europa i Amèrica féu la seva primera exposició individual a Bogotà Installat a París 1922, exposà al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants De nou a Catalunya, s’installà al Masnou, lloc d’origen de la seva família Exposà a Barcelona el 1929 Sala Parés, i participà en les Exposicions de Primavera del 1933, el 1934 i el 1935, i fou un dels 33 pintors catalans de Joan Merli A la postguerra exposà particularment a les Galeries Syra de Barcelona 1949 i 1951 i collectivament a l’Exposició Municipal barcelonina del 1951, i fou…
Jean-Louis Trintignant
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic francès.
Iniciat en el teatre, es donà a conèixer el 1956 amb la pellícula Et Dieu créa la femme , de Roger Vadim, i més tard amb Les liaisons dangereuses 1960, del mateix director, bé que Il sorpasso 1962, de Dino Risi, representà la consolidació de la seva fama internacional El 1968 fou premiat a Berlín per L’homme qui ment , d’Alain Robbe-Grillet, i l’any següent ho fou a Canes per Z , de Costa-Gavras Altres films seus són Un homme et une femme 1966, de Claude Lelouch Il grande silenzio 1968, de Sergio Corbucci Ma nuit chez Maud 1969, d’Éric Rohmer Il conformista 1970, de Bernardo…
Albert Giménez i Atenelle
Música
Pianista.
Nascut en el si d’una família de músics, des de ben aviat manifestà la seva inclinació per la música, i a l’edat de sis anys oferí a Barcelona el seu primer recital públic El pedagog i continuador de l’escola pianística d’Enric Granados, Frank Marshall, que assistí al concert, es feu càrrec des d’aquell moment de la seva educació pianística Als setze anys es presentà com a solista de l’Orquestra Municipal de Barcelona, amb el Concert núm 1 de L van Beethoven El 1957 Giménez anà a París, on estudià amb Marcel Ciampi Ha estat premiat en diversos concursos, com ara el Geneva…
Péter Bacsó
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic i guionista hongarès.
El 1950 es graduà a la Universitat de Budapest en teatre i cinema Guionista durant els anys cinquanta, el 1964 obtingué èxit com a realitzador amb Nyáron egyszerü ‘A l’estiu és senzill’ Creador fecund, produí gairebé tota la seva obra, majoritàriament sàtires, en règims autoritaris, dels quals evità la censura a través de la metàfora, l’elipsi, les ambigüitats calculades i els sobreentesos, tot i que alguns dels seus films, com ara A tanú ‘El testimoni’, rodat el 1968, no fou estrenat fins deu anys més tard Arran del seu suport a la revolta antisoviètica, de 1956 a 1960 hom li prohibí rodar…
cinema africà
Cinematografia
Cinema dels pobles de l’Àfrica negra.
El desenvolupament del cinema com a indústria i com a mitjà d’expressió a l’extensa zona excolonial o colonial africana varia segons els països colonitzadors de cada àrea Així, a les colònies i als països independents amb domini polític blanc i règim discriminatori, no hi ha cinema autòcton A l’Àfrica de llengua francesa, destaca la producció senegalesa, la més rica Entre els seus autors, el novellista i realitzador Ousmane Sembéné ha fet arribar la seva obra cinematogràfica als públics europeus i als festivals internacionals Els seus films La noir de, 1966 Le mandat , 1968 Emitai , 1971…
Spike Lee
Cinematografia
Nom pel qual és conegut el realitzador cinematogràfic nord-americà Shelton Jackson Lee.
Mentre estudiava cinema a la Universitat de Nova York, realitzà el migmetratge Joe’s Bed-Stuy Barbershop We Cut Heads 1983, amb el qual aconseguí un cert renom Posteriorment s’erigí en capdavanter de la denúncia de les confrontacions racials empresa per una nova generació de cineastes negres De la seva nombrosa filmografia es poden esmentar, entre d’altres She’s Gotta Have It 1986, School Daze 1988, Do the Right Thing 1989, Mo’Better Blues 1990, Jungle Fever 1991, Malcolm X 1992, biografia del líder afroamericà, Crooklyn 1993, Clockers 1995, un episodi de Lumière & Co 1995, Get on the…
Franco Zeffirelli

Franco Zeffirelli (2004)
kremlin
Cinematografia
Teatre
Escenògraf i director cinematogràfic i teatral italià.
Fill extramatrimonial, aquesta condició repercutí en la seva trajectòria vital i professional Interrompé els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre i l’òpera Treballà com a assitent amb Luchino Visconti La terra trema , 1948, o Senso ,1954, de qui també fou amant i que influí decisivament en la seva visió del cinema Debutà els anys quaranta com a director teatral a Roma, però el renom li arribà per les produccions operístiques al Teatro alla Scala de Milà, estrenà una producció de La cenerentola , de G Rossini, el 1953, i al Covent Garden de Londres amb Lucia di Lammermoor , el…
Orson Welles
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà.
Es dedicà primerament al teatre, amb un notable èxit, i també a la ràdio, mitjà en què es feu famós sobretot quan, arran de la seva adaptació 1938 de The War of the Worlds de HG Wells, difongué com una notícia una invasió d’extraterrestres, fet que desencadenà el pànic collectiu La seva obra cinematogràfica mostra una visió molt particular del món i de la societat, exposada amb un llenguatge audaç i una renovació tècnica absoluta nous tractaments de la illuminació, moviments de la cambra, muntatges, etc La seva empremta dins la història del cinema fou reconeguda el 1966 en ésser-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
