Resultats de la cerca
Es mostren 2701 resultats
efedrina
Farmàcia
Alcaloide simpaticomimètic aïllat de diverses espècies del gènere Ephedra, E. vulgaris, E. sinica i d’altres.
A causa dels dos carbonis asimètrics de la seva molècula, té quatre isòmers òptics els que hom troba en forma natural són la 1-efedrina i la d -pseudoefedrina Hom l’empra com a vasoconstrictor local i per les seves propietats bronquiolítiques
Theodore Lyman
Física
Físic nord-americà.
Fou professor a la Universitat de Harvard Féu investigacions espectroscòpiques dels raigs ultraviolats i descobrí la sèrie de ratlles que duu el seu nom També investigà les propietats de propagació i la interferència de les ones lluminoses de longitud d’ona molt petita
àcid nicotínic
Bioquímica
Derivat carboxilat de la piridina en forma de pólvores solubles en aigua i insolubles en èter, molt estables i no higroscòpiques, que es fonen a 237°C i se sublimen sense descomposició.
L’àcid nicotínic fou trobat en el llevat per CFunk 1913 i en el segó per USuzuki ulteriorment també fou detectat a la llet, en els llegums i a l’alfals És un precursor del NAD Són conegudes les seves propietats vasodilatadores i hipocolesterolemiants
saüc
saüc
© MC
Botànica
Farmàcia
Arbust o petit arbre, de la família de les caprifoliàcies, de 2 a 5 m d’alçària, de fulles oposades i compostes, amb 5 o 7 folíols ovals acuminats i dentats, de flors blanques, odoríferes, agrupades en corimbes grossos, i de fruits en baia, de color negre.
Creix en bardisses, vorades de bosc, fons de vall, sobretot a la muntanya mitjana La medulla de les branques és blana i blanca, i és emprada per a fer talls histològics Les flors tenen propietats sudorífiques, bèquiques i antiinflamatòries Branca d’un saüc © Fototecacat
espai afí
Matemàtiques
Caràcter d’un conjunt A
respecte a un espai vectorial E
, amb el qual hom pot definir una aplicació E
× A → A.
Es compleix que per a tot parell v , a , on v pertany a E i a pertany a A , li correspon l’element v + a de A , i que verifica les propietats L’espai afí s’estudia dins el context de la geometria analítica
mostassa negra
Mostassa negra
La la means I love you (cc-by-sa-3.0)
Gastronomia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de fins a 100 cm d’alçària, amb les fulles inferiors lirades i les superiors lanceolades i dentades.
Les flors són grogues, arranjades en raïm, i els fruits són síliqües Es fa en camps i llocs incultes Les llavors, negres, tenen propietats rubefaents i revulsives, i són usades en la preparació de la salsa de mostassa emprada com a condiment de la carn
geoplà
Geoplà
© fototeca.cat
Matemàtiques
Joc didàctic per a estudiar la geometria del pla (en el sentit més ampli).
Consisteix en una taula quadrada on hi ha uns claus o puntes equidistants els més usuals són de 4×4 = 16 o 5×5 = 25 puntes de manera que enganxant-hi unes gomes elàstiques hom pot reproduir figures en diferents posicions per tal d’estudiar-ne propietats geomètriques
al·lopregnà
Química
Hidrocarbur saturat, d’estructura esteròidica, isòmer geomètric del pregnà, en el qual els cicles A i B estan fosos en posició trans
i l’hidrogen del carboni 5 està orientat en α esteroide
).
El seu esquelet i les seves particularitats estructurals es retroben en nombrosos esteroides naturals molts amb propietats hormonals, aïllats principalment, adés de la zona cortical de les glàndules suprarenals, adés del corpus luteus , de la placenta o de l’orina de mamífers femella prenys
fenigrec
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 20 a 60 cm, de tija dreta i ramificada, amb fulles compostes de tres folíols oblongs denticulats a l’àpex, amb flors blanquinoses, solitàries o geminades, sèssils i amb llegums falciformes de 6 a 9 cm, proveïts d’un bec llarg.
Fa una olor forta molt característica És oriünd de l’Àsia sud-occidental, on és conreat com a planta farratgera, com també al nord d’Àfrica i, com més va menys, als països mediterranis europeus Les llavors són oficinals, amb propietats reconstituents, emollients i antihemorroidals
hemocianina
Bioquímica
Pigment respiratori que conté i actua com a transportador d’oxigen.
Ocorre en certs crustacis i molluscs, dels quals hom l’obté cristallitzada La forma oxidada és de color blau, i la reduïda, incolora Les hemocianines procedents d’espècies distintes es diferencien pels punts isoelèctrics, les corbes de dissociació, els pesos moleculars i altres propietats