Resultats de la cerca

Sorgides a l’Estat espanyol a la fi del segle XIX entre les primeres, la de Barcelona, prengueren caràcter oficial obligatori, uniforme i amb jurisdicció provincial al costat de les locals en poblacions prou importants a partir del 1919 La creació, efímera, de les cambres de la propietat rústica 1929-30 feu que les urbanes prenguessin la denominació de cambres de la propietat urbana

La formaven 31 regiments després, el 1766, 42, manats per oficials professionals, armats per l’estat i vestits pels municipis En realitat, com hom comprovà el 1808, l’organització gairebé només existia sobre el paper El 1835 la milícia provincial fou assimilada a la infanteria Els provincials —anomenats per escarni alonsos — duien un uniforme amb paraments grocs, mentre que els de la infanteria de línia eren blancs

Fundat l’any 1956, durant els anys seixanta jugà contra equips locals La temporada 1969-70 pujà a primera provincial, tot i que poc després es dissolgueren tots els equips El 1976 fou refundat i des de llavors participa en competicions d’àmbit català Disposa d’equip sènior masculí i femení, equips en categories inferiors i escola de base Fa ús del pavelló poliesportiu Els Quatre Hereus

Soci de les societats de caçadors de Mequinensa i de la Granja d’Escarp, la qual representa en competició, practica especialment la caça de la perdiu al salt Fou campió provincial de caça menor amb gos 1989 i, en tres ocasions, de Sant Hubert Es proclamà campió de Catalunya d’aquesta darrera mo-dalitat 2005 Disputà la final del Campionat d’Espanya de becades

Entrenador d’aigües braves i responsable de la secció de piragüisme del Sícoris Club de Lleida També és secretari de la Federació Catalana de Piragüisme i president de la delegació provincial de Lleida Ha exercit d’àrbitre en competicions estatals i, des del principi dels anys 2000, ha estat jutge en diverses edicions de la Copa del Món d’eslàlom a la Seu d’Urgell

L’Audiència provincial d’Osca rebutja els recursos de la Generalitat i el MNAC a la sentència del 4 de juliol de 2016 emesa pel Jutjat d’Instrucció número 2 d’Osca, que ordena el trasllat de les pintures murals de Sixena exposades al MNAC Els jutjats rebutgen la validesa del contracte pel qual les monges del monestir van cedir indefinidament els frescos exposats al museu

Durant la dècada de 1950 jugà al CD Hernan i posteriorment fitxà pel Picadero de Barcelona, amb el qual fou campió de les dues primeres edicions de la Lliga espanyola 1965, 1966 i de dues Copes d’Espanya 1963, 1965 Jugà també en una selecció provincial i el 1969 es convertí en seleccionador espanyol El 1969 rebé una medalla d’or de la Federació Catalana de Voleibol

Fou secretari de la federació provincial de Barcelona i de la Federació Catalana d’Handbol FCH, en la qual formà part del comitè de competició i on es jubilà el 1993 Rebé la insígnia d’or i brillants de la FCH 2006 i la medalla i la insígnia d’or al mèrit esportiu de la federació espanyola 2102 La Copa Catalunya sènior masculina duu el seu nom

Com un dels principals promotors de la indústria del llibre a Catalunya, fundà l' Editorial Gustau Gili Fou també president i fundador de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i de l’Institut Català de les Arts del Llibre Pertanyent a la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona 1916 i diputat provincial 1931 Publicà les seves experiències en Bosquejo de una política del libro 1944

Fou lector de la seu de Tortosa Destacat promotor de la reforma del seu orde, el 1440 fou vicari del mestre general per a tots els convents reformats Fou també provincial 1441-50 El 1455 es traslladà a Roma i fou nomenat mestre del Sacre Palau per Nicolau V Escriví, entre altres obres, Epistola per modum tractatus ad Alphonsum, Aragoniae regem, de conceptione Beatae Virginis