Resultats de la cerca

Durant els anys trenta exercí de redactor al diari “El Matí” Entre el 1932 i el 1936 participà en diferents Jocs Florals, on fou premiat per proses de caràcter històric sobre el passat mariner de Lloret i per narracions morals El 1933 fundà el periòdic quinzenal “Aires Lloretencs” És autor d’assaigs i reportatges de tema local i mariner — Lloret de Mar 1959, Dos segles de marina catalana 1961 i Vint anys de turisme a la Costa Brava 1970— i d’una biografia del pintor Josep de Togores 1970, les converses amb el qual donaren lloc al volum Monòlegs amb Esteve Fàbregas i Barri 1989…

Estudià dret i lletres a la Universitat de París i música amb G Fauré al conservatori d’aquesta ciutat Abans de dedicar-se exclusivament a la crítica, compongué diverses operetes i algunes cançons Molt present en la crítica francesa de la primera meitat del segle XX, publicà en diferents revistes i diaris, com "L’Illustration", "L’Éclair", "Excelsior", "Le Temps" i també la "Revue Musicale", de la qual fou, a més, redactor en cap Publicà, així mateix, una sèrie de llibres sobre els músics francesos més rellevants de la seva època, com G Fauré, C Debussy i M Ravel, i també estudis…

Tingué un especial paper com a organitzador de la Confederació Regional del Treball de les Canàries 1932-34 Deportat el 1935 de Santa Cruz de Tenerife, on residia, passà primer a Andalusia i després a Barcelona, on fou redactor de Solidaridad Obrera el 1936 El 19 de juliol de 1936 es trobava a Palma Mallorca per a assistir com a representant de la regional catalana al congrés de la regional de les Balears i pel novembre del 1936 pogué fugir a Menorca De nou a la Península, inicià una forta campanya propagandista i de denúncia de la repressió a Mallorca Publicà en diferents…

Secretari de la federació local de sindicats de Barcelona el 1918, figurà entre els anarcosindicalistes moderats de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera en 1930-31, signà el Manifest dels Trenta per l’agost del 1931 i fou un dels fundadors de l’Ateneu Sindicalista Llibertari de Barcelona juny del 1932, que presidí Expulsat el 1932 de la CNT, passà als Sindicats d’Oposició i formà part de la Federació Sindicalista Llibertària Posteriorment, resident a Sabadell i membre del Partit Sindicalista creat per Pestaña el 1934, dirigí l’Institut Pedagògic Cultura Pel setembre del 1937…

Alumne de l’École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme El 1932 Charles Maurras l’encarregà del fulletó literari de “L’Action Française” Brasillach recollí les millors cròniques d’aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis 1934 A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme a la novella Les sept couleurs , 1939, evoca un congrés de Nuremberg escriví la crònica Le siège de L’Alcazar , 1939, i la parcial Histoire de la guerre d’Espagne Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la collaboració amb Alemanya durant la Segona Guerra…

Doctor en ciències naturals per la Universitat de Madrid, amplià estudis a l’estranger Fou professor per oposició del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid i de la Universidad Central Fou el fundador més jove del Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural , on debutà com a naturalista És autor d’obres de divulgació científica Las leyes de Mendel 1926, Herencia y ambiente 1927, Estado actual de la teoría de la evolución 1928 i La formación de especies por hibridación 1928 Traduí al castellà El origen de las especies , de ChDarwin, i Evolución y mendelismo de THMorgan Fou…

Utilizà generalment el pseudònim de Luis de Sirval Fou redactor dels diaris “La Voz de Valencia” 1916-17, “El Noticiero Universal” i “El Diluvio” de Barcelona, i, des del 1920, de “La Libertad” de Madrid Durant la Segona República organitzà una agència de collaboracions periodístiques per a la premsa d’esquerra Publicà el recull d’articles Huellas de las constituyentes 1933, amb pròleg de Gabriel Alomar Fou assassinat en una comissaria durant la repressió de la revolta d’octubre del 1934 En morir hom creà un Comité Luis de Sirval, el qual, entre altres activitats, publicà un…

Doctor en història i llicenciat en dret, collaborà a El Pueblo Dirigí després El Noticiero Sevillano , i fou redactor 1902-07 d' El Liberal de Madrid Fou gerent de l’Editorial Española y Americana i director de l’Editorial Prometeo de VBlasco i Ibáñez, amb la filla del qual, Llibertat, es casà el 1911 Fou professor a la Universitat de València, i entre les seves obres cal destacar La Escuela Valenciana de Arquitectos 1932 —discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Sant Carles—, Sublevación del infante don Jaime de Aragón, seguida de la de su hijo del mismo nombre 1462-1477, San Juan del…

Començà la seva tasca com a periodista a Ràdio Espanya de Barcelona el 1973 El 1975 s’incorporà a Televisió Espanyola TVE com a redactor dels programes La semana i Informe semanal , que dirigí a partir del 1980 A TVE ocupà els càrrecs de productor executiu de programes d’actualitat 1982 i subdirector de serveis informatius 1984 El 1988 creà la productora Tesauro i el 1990 tornà a TVE com a director de l’emissora, càrrec que dimití al juliol del 1996 Al principi del 1997 presentà i dirigí el programa El món d’Ariadna a TV3 Entre el 2000 i el 2002 exercí com a director de programes…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’inicià professionalment en el diari Avui Especialitzat en crònica i anàlisi política, el 1992 fou enviat a Madrid com a corresponsal del mateix diari i el 1996 en fou nomenat delegat Dos anys després s’incorporà a El Periódico  com a redactor en cap de la secció de política Després d’una breu etapa com a responsable de l’edició catalana d’ El País , del 2010 al maig del 2019 fou director d’ El Periódico de Catalunya El setembre del 2019 fou nomenat cap d’Informació i Actualitat de…