Resultats de la cerca

Residí a Segòvia Escriví un Decir sobre el amor, influït per Dant, i composicions de caràcter moral i satíric Decires contra la pobreza, Del día de Juicio, Siete pecados mortales, Discursos de los doce estados del mundo La inquisició censurà Los siete salmos penitenciales, una de les seves obres millors També és autor de La gaya de Segovia o Silva copiosísima de consonantes para alivio de trovadores, imitació del Llibre de concordances de Jaume Marc

Residí al Principat des de l’edat de cinc anys A Barcelona participà en la Revolució del 1868 Sota la Restauració s’adherí al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla, i fou el principal organitzador a Catalunya de la conspiració frustrada de 1884-86 A partir del 1904 s’uní a Lerroux, fou regidor i tingué una destacada activitat organitzativa fundà i presidí la Fraternidad Republicana del districte cinquè i el Centre Radical del sisè

Sembla que fou procurador del seu orde a Roma, visitador i vicari del provincial de Tolosa Llenguadoc Residí molt de temps a Occitània, en diversos convents El 1600 abjurà públicament el catolicisme a l’església de Brageirac Bergerac, es casà i, probablement, acabà els seus dies a València, des d’on escriví una carta a la seva muller, refugiada a Anglaterra, carta que, traduïda del francès, fou publicada a Londres el 1603

Fundador del grup Indika Obtingué el premi Tina Fou un dels pintors empordanesos més definits pel seu fort temperament, traduït d’una manera arrauxada als seus quadres, sempre inundats de colors càlids, trempats per la seva emotiva personalitat Passà d’una fase naturalista, per esquematització, a l’informalisme, i retornà, a la fi, a representacions esotèriques Residí a París i Estocolm, i té obres als museus de Figueres, Ceret i Katrineholms Suècia

Residí molt de temps a Barcelona Illustrà nombroses novelles i realitzà litografies Republicà i liberal, s’exilià a França l’any 1871 i publicà en diferents periòdics satírics de París A la seva mort s’edità a Madrid un Album Ortego , presentat per Josep Lluís Pellicer, per ajudar econòmicament la vídua i els fills Collaborà a Gil Blas 1864 i edità El Fisgón 1865, Doña Manuela 1865, El Sainete 1867 i Jeremías 1869

A partir dels anys trenta residí a Barcelona El 1937 fou nomenat director de l’Escola Oficial de Nàutica i delegat de la Generalitat per a les institucions marítimes Participà en la fundació del Museu Marítim de Catalunya, del qual fou nomenat director, encara que no n'exercí El mateix any, la Generalitat el nomenà comandant del vaixell escola President Macià Després de la guerra civil es dedicà a l’ensenyament privat

Germà de Felice Anerio Deixeble de Palestrina 1575-79, fou mestre de capella a Sant Joan del Laterà i residí a partir del 1624 a la cort de Segimon III, a Cracòvia Compongué tant en estil tradicional com en estil monòdic Té, entre altres composicions, misses, motets, madrigals i un Teatro armonico spirituale , recull de laudi per a l’oratori de Sant Felip Neri, interessant per a la història de l’Oratori

Es formà amb el seu pare i a l’Escola Massana de Barcelona, ja a la postguerra Entre el 1945 i el 1948 residí a París i posteriorment realitzà la decoració mural de diverses capelles Aprofundí en aquesta especialitat i l’any 1965 en fou nomenat professor a l’Escola Massana La seva pintura es basa en un figurativisme descompost amb el qual conrea unes temàtiques convencionals També realitzà illustracions per a llibres

Fill d’un professor d’oboè italià establert a Barcelona A divuit anys guanyà la plaça d’oboè de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu Fou músic major de regiments a Barcelona i a Madrid, ciutat on residí des del 1865, oboista de la capella reial i professor d’aquest instrument al conservatori de Madrid Compongué l’òpera Il proscritto di Altemburgo 1843 i una peça per a quatre orquestres 1852

Format a Llotja 1881-83, a les escoles oficials de Madrid 1883-86 i, autodidàcticament, en freqüents sortides a pintar tot sol la natura A París estudià a l’acadèmia Colarossi 1887-88 Fou un dels primers artistes que valorà el paisatge de Tossa, vila on residí sovint i que donà a conèixer Paisatgista d’un realisme eclèctic, exposà a Sant Feliu de Guíxols 1892, Barcelona, Madrid i Londres, on fou distingit 1894