Resultats de la cerca

Integrat per Alan Price teclat, Hilton Valentine guitarra, Chas Chandler baix, John Steel bateria i Eric Burdon veu, van popularitzar el rhythm-and-blues , especialment amb la seva versió de La casa del sol naixent Del seu so salvatge destacava la veu de Burdon i el teclat de Price Per problemes personals amb Burdon, Price va deixar el grup el 1965 Amb el anys, el so del grup va passar del rhythm-and-blues al rock psiquedèlic A partir del 1969, amb el grup ja formalment dissolt, Burdon continuà la seva carrera en solitari tot reunificant el grup en diverses ocasions

Creat a iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, que n’és l’organitzador, presenta durant aquests dies l’actuació de més d’una cinquantena de grups o intèrprets independents en diversos gèneres i estils pop, rock , folk , new-age , música electrònica o d’avantguarda, etc, en general poc coneguts i de trajectòria recent, tant internacionals com procedents dels Països Catalans Les actuacions tenen lloc en diversos punts de la ciutat, entre d’altres la plaça del Rei, la plaça Reial, la rambla del Raval, el Fòrum i l’antiga Fàbrica Damm , empresa principal patrocinadora del festival

Estudià a l’Escola Massana i a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Des d’aleshores ha treballat com a actor en nombrosos espectacles com Mein Kampf , de GTabori dirigit per CPortacelli, 1999 La ratlla dels cinquanta , de JCasas dirigit per AChic, 2001 La finestra tancada , d’AVila dirigit per CPortacelli, i Trueta , escrita i dirigida per ÀAymar 2009, entre d’altres Ha dirigit Danny i Roberta , de JPShanley 1987 Beirut , d’ABowne 1993 Sexe, drogues, rock&roll , d’EBogosian 1997 Parlar per parlar 2000, Adéu a Berlín , de CIsherwood 2001, o Las otras , de MAmetlla 2006, entre…

La seva carrera artística es desenvolupa per Europa, on debutà com a guitarrista de la cantant de The Velvet Underground, Nico Conegut bàsicament per les composicions Take it easy , que es convertiria en un èxit de The Eagles, i Stay , de la seva discografia cal destacar For everyman 1973, Hold out 1980 i World in Motion 1989 El 2002 publicà el seu disc més eclèctic, The Naked Ride Home , i el 2004 entrà a formar part del Rock and Roll Hall of Fame Des del 1996 resideix a Barcelona, on continua amb la seva activitat musical en contacte amb els artistes locals

De petit aprengué de tocar l’arpa celta antiga, i a 11 anys actuà a l’Olympia de París S'interessà per la música tradicional celta i la féu conèixer amb els instruments genuïns Amb la seva tasca de reivindicació popular, desvetllà el sentiment d’identitat del poble bretó i s’identificà amb tota la cultura cèltica A partir del 1970 actuà amb un conjunt instrumental en el qual combinava els instruments antics —i l’arpa celta— amb instruments propis de la música rock , fórmula que el féu molt popular entre el jovent de tot el món Ha enregistrat diversos discs

Tocà amb grups alemanys, i el 1957 començà la seva carrera internacional, que es consolidà amb el disc Animal Dance 1962, gravat amb John Lewis Els anys setanta practicà free-jazz , fent gires internacionals amb diversos grups, sobretot la Globe Unity Orchestra, i presentant concerts per a trombó sol Els anys vuitanta i noranta actuà de solista en diverses formacions, sobretot el United Jazz Rock Ensemble La importància de Mangelsdorff rau en certs aspectes tècnics de la interpretació del trombó Desenvolupà la tècnica multifònica cantant una nota, tocant-ne una altra i generant…

El formen Chris Martin veu, guitarra, teclats, Johnny Buckland guitarra, Guy Berryman baix i Will Champion bateria És un dels grups més populars dels primers anys del s XXI Ha publicat els àlbums Parachutes 2000, A Rush of Blood to the Head 2002, X&Y 2005 i Viva la Vida or Death and All His Friends 2008, que el 2009 obtingué tres premis Grammy

Inicià la seva activitat relacionada amb el món musical els anys setanta com a comentarista i productor Posteriorment, formà diversos grups i actuà en locals underground de Barcelona i edità alguns singles i el disc Loquillo y sus amigos 1981 El 1984 formà el grup Los Trogloditas, formació que l’ha acompanyat regularment fins el 2007 amb canvis en la seva composició, i amb el qual ha enregistrat Dónde estabas tu en el 77 1984, La Mafia del baile 1985, Mis problemas con las mujeres 1987, Morir en primavera 1988, A por ellos que son pocos y cobardes 1989, Hombres 1991 Mientras respiremos 1993,…

Columnista de Tele-estel , Tele-exprés i Serra d’Or els anys seixanta, i d’ El Correo Catalán i Mundo Diario i crític musical de la revista Fotogramas  els setanta, fundà i dirigí la revista Vibraciones 1974 Creà diversos programes de ràdio a la Cadena SER, Radio Nacional de España i Catalunya Ràdio A la televisió es donà a conèixer com a guionista i presentador del programa Musical Express de Televisión Española  1980-83, des del qual difongué les tendències aleshores més actuals del pop  i el rock tant internacional com de l’Estat espanyol Posteriorment, a TV3  dirigí i…

Formada en el gòspel  —a dotze anys formava part del cor que acompanyava el seu pare, un pastor baptista itinerant—, a l’inici de la seva carrera rebé el suport de Mahalia Jackson i altres destacades representants d’aquest gènere, com també del seu pare, que l’encoratjà a enregistrar el primer disc, Songs of Faith , als 14 anys A partir del 1960 decidí cantar música no religiosa i, contractada per la discogràfica Columbia, publicà diversos àlbums amb repertori molt variat, entre els quals destacà  Today I Sing the Blues , que li donaren un gran renom El 1966, amb el segell Atlantic,…