Resultats de la cerca

Elegit contra la voluntat de l’emperador Lluís II, que volia promoure al papat el bibliotecari Anastasi, fou empresonat Restablert pel clericat romà i reconegut finalment per l’emperador, defensà els drets episcopals davant les intromissions dels senyors feudals i tingué cura de l’obra missionera a les illes Britàniques

Deixeble de Respighi, fou catedràtic de direcció a l’Accademia di Santa Cecilia de Roma, director de l’orquestra del Maggio Musicale Fiorentino 1937-44 i director artístic de la RAI de Torí d’ençà del 1946 Actuà internacionalment a Barcelona d’ençà del 1963 i enregistrà L’Estro armonico de Vivaldi

Sacerdot romà, tingué fama d’afavorir Pelagi, fet que li valgué rebre una carta de sant Agustí sobre la gràcia prevenient i el lliure albir Ja papa, restà neutral en els afers del pelagianisme i el semipelagianisme i es mostrà conciliador amb els nestorians La seva festa se celebra el 28 de març

Amic de Ciceró, hom creu que fou un dels iniciadors del neopitagorisme a Roma Escriví obres sobre gramàtica Commentarii gramatici , sobre religió De dis i sobre diverses branques de les ciències naturals Pretor el 58 aC i defensor de la causa pompeiana, fou bandejat per Cèsar 46 aC i morí a l’exili

A Roma fou mestre de capella a Santa Maria Major i al Vaticà Escriví molta música d’església misses, motets, salms, amb una polifonia molt recarregada de veus 13, 16, 24, 30 Un exemple sobresortint, en aquest sentit, és la missa a 48 veus reals dotze cors escrita el 1628 per a la inauguració de la catedral de Salzburg

Esculpí per a Asini Pollió algunes de les estàtues anomenades Appiades , probablement figures de nimfes d’una font de l’aigua Appia Reelaborà amb estil acadèmic i classicitzant els tipus del gran període clàssic Han estat conservades obres seves a Nàpols, París l' Orestes i Pílades del Musée du Louvre i Roma l' Efebus de Villa Albani

Entre el 1651 i el 1654 fou nen cantor al cor de la Capella Júlia del Vaticà, on fou deixeble del mestre de capella Orazio Benevoli Entre el 1675 i el 1678 fou mestre de capella de diverses esglésies a Roma i també a Messina Es traslladà a París el 1678 i esdevingué una figura important en la controvèrsia originada contra el monopoli exercit per JB Lully i en benefici del reconeixement de la música italiana Aconseguí el suport de Lluís XIV, que el nomenà superintendent de música de la reina, i també dels aristòcrates més influents, que feren possible que la seva pastoral italiana…

Fou arxiver a l’Arxiu Secret Vaticà, director de l’Escola de Paleografia i Arxivística del Vaticà 1932-74 i professor a la Pontifícia Universitat Lateranense 1937-66, a la Sapienza de la Universitat de Roma 1965-68 i a la Universitat de Macerata 1970-75 Autor d’una seixantena de treballs, la seva màxima obra són les Lezioni di Paleografia 1948

Noble romà A la mort de Gregori IV, fou elegit papa pels nobles, mentre el poble aclamava el diaca Joan Hagué de demostrar la validesa de l’elecció davant Lluís, fill de Lotari I , i de reconèixer la necessitat de la confirmació imperial per a la consagració papal Passà el govern al seu germà Benet, amb gran descontentament del poble

Especialitzat en l’estudi del món fenici i púnic, fou professor de la Universitat de Roma i president de l’Istituto per la Civiltà fenicia e punica Desenvolupà diferents treballs d’excavació, particularment a Mozia Sicília i a Monte Sirai Sardenya Entre les seves publicacions destaquen I Fenici e Cartagine 1972, Il mondo dei Fenici 1979, Cartaginesi 1982, L’enigma dei Fenici 1982 i Italia punica 1986