Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
Francesco Borromini
San Carlo alle Quattro Fontane, projecte de Francesco Borromini, Roma
© Corel Professional Photos
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Sobrenom de l’arquitecte italià Francesco Castelli d’ençà que treballava a Roma de dissenyador amb el seu mestre Carlo Maderno.
A la mort d’aquest, estigué a les ordres de Gian Lorenzo Bernini, amb qui rompé el 1632 per discrepàncies sobre la concepció de l’arquitectura La seva obra, no gaire abundosa, s’oposava a la concepció renaixentista de l’arquitectura —masses proporcionades però passives— i a la barroca —eminentment escultòrica— per a atènyer una concepció orgànica i moguda, segons la qual tots els elements estructurals, i no solament els petris, actuaven i assolien la complexitat d’una immensa membrana articulada L’ellipse, els murs còncaus o convexos, les inesperades i originals fonts de llum, la…
Castell de Curull (Sant Pere de Torelló)
Inicialment el terme que ocupà el castell de Curull era inclòs en el de Torelló, però al final del segle X o al principi de l’XI es degué fragmentar i es creà aquest nou castell que es documenta el 1020-1021 en el testament del comte de Besalú, Bernat Tallaferro, quan deixà al seu fill Guillem diversos castells, entre els quals hi havia el de Curull Aquest domini li devia venir per empenyorament o garantia que li deuria haver donat la comtessa Ermessenda a fi de tenir ajut en els seus conflictes amb el seu fill Berenguer Ramon I, comte de Barcelona així quan el 1023 mare i fill feren les paus…
Castell de Riudecols
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, sorgí dins el terme del castell d’Alforja, del qual Riudecols formava part El terme d’Alforja fou concedit l’any 1158 a Ramon de Ganegod per part del comte Ramon Berenguer IV El topònim Riudecols és conegut des del 1170, que apareix entre les afrontacions del terme del castell d’Escornalbou El senyor del castell d’Alforja, Ramon de Ganegod, subinfeudà el lloc de Riudecols a Pere de Puig l’any 1182 Aquest degué alçar un castell tot seguit i començà la repoblació del terme El seu fill I hereu Guillem de Puig, degué adoptar el cognom Riudecols, cognom que també…
Mordecai Seter
Música
Compositor israelià d’origen rus.
Estudià piano durant tres anys a Rússia, i el 1926 es traslladà a Palestina Amplià la seva formació a París amb Dandelot teoria i L Levy piano Posteriorment ingressà a l’École Normale i estudià amb P Dukas, N Boulanger i I Stravinsky En les obres d’aquesta època hi ha una forta influència de C Debussy i M Ravel Finalitzats els estudis, el 1937 retornà a Palestina El contacte amb el folklore de les comunitats jueves de l’est el fascinà i amb la Sabbath Cantata guanyà el Premi Engel el 1945 Aquesta obra, basada en textos bíblics, és considerada una peça fonamental del repertori coral d’Israel…
Orquestra de Cleveland
Música
Orquestra creada el 1918 pel director rus Nikolaj Sokolov, amb seu al Severance Hall (1931) de Cleveland.
Des dels seus inicis s’ha dedicat a la divulgació de la música mitjançant gires nacionals, concerts educatius, gravacions comercials i programes de ràdio, a més dels concerts d’abonament que ofereix a la seva seu A Rodzinski 1933-43 i E Leinsdorf 1943-46, que succeïren Sokolov al capdavant de l’orquestra, seguiren la línia marcada pel seu primer director L’arribada a la direcció musical de G Szell 1946, però, suposà l’inici d’un nou període per a l’Orquestra de Cleveland S’incrementà el nombre de músics i s’allargà la temporada de concerts També fou en aquesta etapa que es fundà…
Marta Angelat i Grau
Teatre
Actriu.
Filla de l’actor Josep Maria Angelat, començà a dedicar-se a la interpretació els anys setanta En teatre, cal destacar les seves actuacions en les obres Festen 2005, de Thomas Vinterberg i Mogens Rukov, dirigida per Josep Galindo i Pablo Ley La cabra o Qui és Sylvia 2005, d’Edward Albee, dirigida per Josep M Pou Carnaval 2006, de Jordi Galceran, dirigida per Sergi Belbel el monòleg L’any del pensament màgic 2008, de Joan Didion, amb direcció d’Òscar Molina L’arquitecte 2011, de David Craig, dirigida per Julio Manrique Sí, primer ministre 2013, d’Antony Jay i Jonathan Lyn, dirigida per…
Joan Gelpí i Puig
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida L’any 1950 muntà un laboratori de fotografia d’afeccionat que abandonà al cap de tres anys per dedicar-se a la foto fixa de cinema Entrà a treballar com a operador a l’Emisora Films, on aprengué l’ofici al costat d’Ignasi F Iquino i del seu cunyat Antonio Isasi-Isasmendi, per a qui feu de segon operador en La mentira tiene cabellos rojos 1960 Després de participar en més d’una trentena de films, com A tiro limpio 1963, Francesc Pérez-Dolz, arribà a director de fotografia amb el llarg Los felices 60 1963, Jaime Camino, premi a la millor fotografia del Círculo de Escritores…
Juan Eduardo Zúñiga Amaro
literatura castellana
Escriptor i traductor castellà.
Fou destinat als serveis auxiliars durant la Guerra Civil de 1936-39, conflicte que marcà la seva vida i la seva obra Llicenciat en filosofia i lletres, s’especialitzà en eslavística Els anys quaranta i cinquanta freqüentà els cercles literaris madrilenys, que incloïen, entre d’altres, Francisco García Pavón i Antonio Buero Vallejo Collaborà en diverses revistes Ínsula , Sábado Gráfico , Triunfo amb narracions realistes que, a través de paràboles, allegories i recursos similars, feien una crítica velada del franquisme El 1951 publicà la seva primera obra, Inútiles totales ,…
Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
Partit polític
Organització feixista constituïda a Madrid a l’octubre de 1931, la secció catalana de la qual fou creada a Barcelona i Badalona al maig de 1932.
Postulà, entre altres objectius, la creació d’un Estat Nacionalsindicalista, amb sindicació obligatòria de tots els “productors”, la dissolució dels partits marxistes i l’expansió imperial d’Espanya Desaparegué pel març de 1934 en fusionar-se amb Falange Española per crear Falange Española de las JONS FE de las JONS , si bé al gener de 1935 els exjonsistes seguiren l’escissió encapçalada a Madrid per Ramiro Ledesma Ramos i abandonaren l’organització de Barcelona Després de formar aquí un partit propi amb vocació estatal, el Partido Español Nacional Sindicalista al mateix gener, durant la…
Booth Tarkington
Literatura
Escriptor nord-americà.
Malgrat participar intensament en la vida universitària de Princeton, deixà els estudis inacabats Decidit a convertir-se en escriptor, després de cinc anys en què els editors li retornaven els originals, el 1898 publicà la primera novella, The Gentleman from Indiana , un melodrama hàbilment construït amb el qual aconseguí ressò Seguiren, amb un reconeixement similar, les novelles històriques Monsieur Beaucaire 1900 i The Two Vanrevels 1902 Aconseguí anomenada amb les seves descripcions realistes de l’Oest Mitjà nord-americà Midwest, entre satíriques i nostàlgiques Els anys 1902-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina