Inicialment el terme que ocupà el castell de Curull era inclòs en el de Torelló, però al final del segle X o al principi de l’XI es degué fragmentar i es creà aquest nou castell que es documenta el 1020-1021 en el testament del comte de Besalú, Bernat Tallaferro, quan deixà al seu fill Guillem diversos castells, entre els quals hi havia el de Curull. Aquest domini li devia venir per empenyorament o garantia que li deuria haver donat la comtessa Ermessenda a fi de tenir ajut en els seus conflictes amb el seu fill Berenguer Ramon I, comte de Barcelona; així quan el 1023 mare i fill feren les paus, aquesta li empenyorà el castell com a garantia de la pau que li havia jurat. El castell de Curull estigué infeudat pels comtes de Barcelona a la família Besora, però després passà al senescal Guillem Ramon i als Montcada. Després de la incorporació dels béns catalans a la corona, al principi del segle XIV, el castell passà a la família Milany que el 1373 el vengué a Roger de Malla. Vers el 1419 els habitants dels castells de Curull i de Malla intentaren redimir-se i passar a la jurisdicció reial, i si bé els de Malla ho aconseguiren, no així els de Curull que seguiren sota la jurisdicció dels Malla. El 1563 els béns dels Malla foren cedits a la família Cartellà, situació que se seguí mantenint al llarg del temps. D’aquest castell actualment resten escasses ruïnes al cim de la serra de Curull.