Resultats de la cerca
Es mostren 817 resultats
La conca del Millars
Al llarg de les parts mitjana i alta del curs del Millars, des del Millars fins a més amunt d’Olba ja en terres d’Aragó, hi ha dos conjunts de materials neògens que jeuen discordantment sobre diverses unitats mesozoiques El contacte d’aquests materials amb el substrat mesozoic és, generalment, discordant No obstant això, són afectats per un conjunt de falles normals, d’orientació ENE-WSW, amb salts verticals de l’ordre de desenes de metres i extensió lateral de quilòmetres L’actuació d’aquestes falles és clarament sincrònica respecte a la deposició dels materials de la conca n’influeixen la…
Les dipsacàcies
Dipsacacies 1 Scabiosa atropurpurea a branca amb fulles, inflorescències i infructescències x 0,5 b detall d’un fruit amb el calze reduït a cinc sedes x 4 2 Knautia arvensis a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’un fruit x 5 3 Dipsacus sylvestris aspecte de la infrutescència seca x 0,5 Eugeni Sierra Unes 300 espècies agrupades en 10 gèneres formen aquesta petita família distribuïda principalment per les terres d’Europa, Àsia i Àfrica central i meridional a les terres catalanes n’hi ha cinc gèneres i una vintena d’espècies Les dipsacàcies són generalment plantes herbàcies, anuals o perennes…
Les mirtàcies
Es tracta d’una important família d’arbusts i d’arbres restringits a les zones tropical i subtropical, especialment abundants als continent sud-americà i australià La componen unes 3000 espècies repartides en més d’un centenar de gèneres només una, la murta Myrtus communis es fa de manera espontània al continent europeu Tenen les fulles oposades o bé esparses, perennes, sense estípules i enteres Si hom observa les dites fulles a contrallum apareixen plenes de puntets translúcids que corresponen a diminutes cambres subepidèrmiques plenes d’essències Aquests olis essencials, que es formen…
olivarda

Olivarda florida
© MC
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, perenne, glandulosa i viscosa, olorosa, de tiges de 50 a 120 cm, frutescents a la base, de fulles lanceolades, més o menys dentades, i de capítols grocs tardorals.
És comuna en vores de camins, vinyes abandonades, etc, a la terra baixa mediterrània
trevolet
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, cespitosa, amb tiges estoloníferes de 10 a 40 cm, amb fulles trifoliolades i llargament peciolades, amb flors blanques que esdevenen deflexes i ocràcies, agrupades en glomèruls arrodonits.
Es fa en prats frescals, a tot Europa És també planta farratgera
Les heterobasidiomicètides paràsites o teliomicets: rovells, carbons i afins
Les uredinals rovells El grup de les uredinals correspon als coneguts rovells , que formen un dels principals grups de teliomicets, per la gran quantitat d’espècies que inclou i per l’efecte que moltes d’elles tenen sobre plantes d’interès agrícola o ornamental La fotografia mostra una branca de boix atacada pel rovell Puccinia buxi , una espècie germana dels rovells que malmeten les graminies P graminis Les petites berrugues brunes són els telis, formats per simple juxtaposició de telióspores, ja que el miceli creix dins la fulla, entre les cèllules, sense que mai no es formin cossos…
melonera

melonera
Wilfredorrh (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, monoica, de tiges ajagudes i híspides, de fulles orbiculars o reniformes, cordades i lleugerament lobulades, de flors grogues i de fruits, els melons, en pepònide, grossos i comestibles.
D’origen asiàtic, era conreada ja per egipcis i romans Vol sòls fèrtils, d’una textura arenosa o llimosa, temperatures altes, regs abundants i molt de sol
favera

favera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 50 a 120 cm d’alçada, de tiges erectes, buides i poc ramificades, amb fulles alternes, compostes de dos a quatre parells de folíols ovats i enters.
Les flors, blanques o rosades, amb les ales tacades de negre, són reunides en petits raïms Fa fruits anomenats faves en llegum Les llavors i els llegums són emprats en l’alimentació humana i del bestiar Planta d’origen mediterrani, ha estat conreada des de l’edat del bronze No és gaire exigent en clima, bé que l’afecten les gelades tardanes, i li agraden sòls argilosos i llimosos, solts i femats Pel fet que enriqueixen el sòl en nitrogen captat de l’atmosfera per bacteris simbiòtics que hi ha en les seves arrels, hom sol plantar faveres després de blat de moro o de patateres i…
jónçara
Botànica
Gènere de plantes herbàcies generalment perennes, de la família de les ciperàcies, de tiges trígones, de fulles allargades i de flors en espigues comprimides que formen una antela, la qual duu a la base unes quantes fulles.
rèvola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges dretes, quadrangulars, altes de 30 a 60 cm, de fulles sèssils, lanceolades i acuminades, de flors blanques, disposades en cimes laxes, i de fruits en càpsula.
És comuna en vorades de bosc, llocs herbosos, etc, a l’Europa humida
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina