Resultats de la cerca
Es mostren 2404 resultats
James Francis Byrnes

James Francis Byrnes
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà, membre del partit demòcrata.
Fou representant al congrés 1911 i senador 1931-41 Durant la Segona Guerra Mundial fou membre del tribunal suprem i de l’oficina de mobilització industrial i reconversió Secretari d’estat 1945-47, defensà la permanència de les tropes dels EUA a Europa fins a la conclusió dels tractats de pau Fou governador de Carolina del Sud 1951-55
Dimítrios Ypsilantis
Història
Patriota grec.
Germà d’Aléxandros Oficial del tsar en la guerra antinapoleònica 1814, s’uní a la campanya antiturca del seu germà com a lloctinent al Peloponès 1821 El 1822 fou elegit president de la primera assemblea legislativa de la Grècia lliure Comandà les tropes de la Grècia oriental 1828, i el 1832 formà part del govern provisional
Antoine Rotten
Història
Militar
Militar suís.
Passà al servei de Ferran VII d’Espanya El 1823 fou nomenat governador militar i capità general interí de Barcelona, els darrers mesos de govern constitucional Intentà la resistència a les tropes franceses que assetjaven Barcelona, però finalment s’acollí als termes de la capitulació, lliurà la ciutat octubre del 1823 i s’exilià a Gènova
José de la Serna e Hinojosa
Història
Militar
Militar i funcionari andalús.
Combaté les forces napoleòniques 1808-14 i obtingué el comandament de les tropes reialistes de l’Alt Perú 1816 Liberal, a la caiguda del virrei absolutista Pezuela ocupà el seu lloc 1821 Ocupada Lima pels independentistes, traslladà la capital a Cusco, però el 1824 fou derrotat a Ayacucho i enviat a Espanya en un vaixell francès
tractat de Montsó
Història
Pacte signat entre els representants de Lluís XIII de França i Felip IV de Castella, a Montsó —on el rei castellà celebrava corts—, el 5 de maig de 1626.
El tractat reconeixia la independència de la Valtellina , Bormio i Chiavenna, sota control del papat i, de fet, dins l’àrea d’influència castellana, cosa que assegurava les comunicacions entre el Milanesat, dominat per Castella, i l’imperi austríac i permetia el forniment d’armes i diners a les tropes hispanoaustríaques que lluitaven a la guerra dels Trenta Anys
Arnold Winkelried
Història
Heroi nacional suís.
Senzill camperol, decidí la victòria dels suïssos contra les tropes de Leopold III d’Àustria a la batalla de Sempach 1386 La seva mort heroica després d’obrir una bretxa en les files austríaques tot sol amb unes quantes llances, bé que posada en dubte pels historiadors, n'ha fet un dels herois suïssos més famosos
Oświęcin
Ciutat
Ciutat del voivodat de Cracòvia, a la vora del Vístula.
Nus de comunicacions i indústries del zinc i químiques Antiga capital del ducat alemany d’Auschwitz i Zator, el 1457 passà a Polònia i el 1773 a Àustria Durant la Segona Guerra Mundial hi fou installat un camp de concentració i d’extermini nazi Auschwitz L’any 1945 la ciutat fou conquerida per les tropes soviètiques
la Cisa

Santuari de la Cisa
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Cisa, situat a tocar del mas Cisa del terme de Premià de Dalt (Maresme), entre aquest poble i Vilassar de Dalt.
El lloc de la Cisa és esmentat ja el 995, i la masia, al segle XIII hom té referències del santuari des del 1408 l’edifici construït el 1543 fou cremat el 1713 per les tropes borbòniques només en restà la imatge gòtica El nou edifici fou acabat el 1759 Fins el 1936 posseí una gran quantitat d’exvots mariners
Guerrillers islamistes del Caucas entren al Daguestan
Un destacament format per 2000 guerrillers islamistes wahhabites txetxens, daguestanesos, tadjiks, uzbeks, saudites i russos procedent de Txetxènia ocupa les regions de Botlikh i Tsumadinsk, a l’oest del Daguestan, i s’enfronta a les tropes russes Els guerrillers, capitanejats pel comandant txetxè Xamil Bassàiev, difonen un manifest en què proclamen la independència del Daguestan i declaren la guerra santa a Rússia
comuners de Nova Granada
Història
Membres del moviment insurreccional contra l’autoritat del virrei, que esclatà a la ciutat de Socorro, a Nova Granada, el 1781, provocada per un augment dels imposts.
El 16 d’abril, els comuners, dirigits per Francisco Berbeo, marxaren sobre Santa Fe, ciutat que no arribaren a ocupar perquè les autoritats acceptaren les condicions presentades per Berbeo Poc temps després el virrei desaprovà les capitulacions i envià tropes que reprimiren la revolta 1782 auest moviment, com el dels comuners del Paraguai, és considerat un precedent de la lluita per la independència
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina