Resultats de la cerca

Pertanyia segurament a una influent família valenciana establerta a Tebes des dels primers temps de la conquesta catalana Professà a l’orde de framenors Urbà VI el designà vicari general seu al patriarcat llatí de Constantinoble Després de la conquesta d’Atenes per Nerio Acciaiuoli 1388, es refugià a Catalunya El 1399 coronà el rei Martí a Saragossa Negocià la pau amb els sards de Brancaleone Doria el 1404, el 1405 amb Joan de Vallterra i el 1406 El 1408 tornà a l’illa amb reforços, i el 1410 participà en la lluita contra els sards el 1411 demanà reforços al parlament català en…

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València Inicialment treballà com a pintor, però des del 1972 —any que féu la primera exposició individual— es dedica preferentment a l’escultura Les seves obres són construccions imaginàries amb les quals evoca elements arquitectònics, màquines, mobles, etc, i que agrupa amb l’evident intenció de recrear el paisatge urbà El 1997 presentà al MACBA la installació de La ciutat roja També ha realitzat escenografies teatrals per a autors contemporanis com Fernando Savater a Vente a Sinapia , o amb clàssics com Calderón de la Barca a Absalón El…

Vivien humilment, de la pesca, la sal i el conreu de les hortes El nucli urbà més important fou el que esdevingué ciutat de Pàdua Practicaren el comerç i s’aliaren amb els romans, amb els quals lluitaren contra les tribus de la Gàllia 225 aC i durant la segona guerra Púnica Les invasions dels bàrbars, especialment la dels huns segle V i la dels longobards segle VI, foren causa de la migració vèneta des de la terra ferma cap a les illes de la llacuna adriàtica, on fundaren Venècia, i des d’aleshores llur història es confon amb la història de la ciutat i de la república

Fou metge de Pere III de Catalunya-Aragó i dels papes Urbà V, Gregori XI i Climent VII d’Avinyó És autor de diverses obres mèdiques, en llatí, com els tractats Contra epidimiam 1370, De pestilentia 1376, Ad anathomicam compositionem oculorum intelligendam, De calculos in vesica, el Secretarius practicus medicinae 1378, per encàrrec de Carles V de França, i un comentari al llibre quart del Cànon d’Avicenna Traduí, de l’àrab al català, el Llibre de la figura de l’ull, tractat d’oftalmologia d’Alcoatí Sulaymān ibn Ḥārit-al-Kuwatī, toledà del segle XII, editat per Lluís Faraudo i de…

Situat sobre les dunes quaternàries consolidades a la zona de contacte entre la plana alluvial del prat de Sant Jordi i la plataforma estructural vindoboniana de sa Marina de Llucmajor, vora un recer mariner utilitzat antigament per una colònia de pescadors que, juntament amb els trencadors que treballaren les pedreres de marès, formaren el primer nucli urbà a la part de Llucmajor el traçat urbà del qual fou determinat per l’esmentat torrent dels Jueus, la carretera de Llucmajor i la carretera militar de s’Arranjassa al cap Enderrocat La installació del tren de…

Entorn de l’església parroquial de Sant Fruitós de Bages, i com a ampliació i reestructuració de l’antiga sagrera, es formà la vila a la segona meitat del segle XII El 1170 comencen les notícies de l’existència de la vila de Sant Fruitós de Bages, amb cases ja construïdes, però el mateix any al mateix lloc se cita encara com a sagrera de Sant Fruitós, tot i apareixent-hi un carrer, i el 1173 l’abat de Sant Benet de Bages establia un pati per a fer cases a l’esmentada vila de Sant Fruitós La vacillació de nomenclatura es troba en documents que citen les dues formes la vila i la sagrera, la…

El torrent del Capellà el separa de Ca N'Oriac Sorgí a partir de l’onada immigratòria del decenni dels 50 i és fortament deficitari en els principals equipaments urbans 4 224 h 1984