Resultats de la cerca

Hi ha hipòtesis creïbles que situen la seva arribada a Atenes al voltant del 450 aC Alguns autors antics assenyalen que fou una hetera, tot i que estudis recents qüestionen aquesta afirmació en considerar que aquestes fonts antigues contenien comentaris amb els quals es pretenia ridiculitzar el lideratge d’Atenes Fou la segona esposa o parella de Pèricles ~445-429 aC, amb qui tingué un fill, també anomenat Pèricles nascut ~440 aC, que finalment fou reconegut com a legítim Les fonts destaquen la seva capacitat en retòrica Pertanyia al cercle intellectual més avançat de l’època,…

Actiu entre el 410 i el 370 aC, hom li atribueix vint-i-quatre títols —entre els quals Odisseu, Penèlope, Sirenes , etc— Usà preferentment el vers teopompeu pentàmetre crètic acatalèptic amb la solució de la segona llarga en els primers quatre peus

Representà la nova lírica coral tant en la música, a la qual estava subordinada la poesia, com en l’estil i en la tècnica Compongué nómoi , ditirambes, himnes i encomis El seu nómos titulat Els perses, conservat en un papir del segle IV aC, canta la batalla de Salamina amb un estil ric pel lèxic i per la mètrica

En la tradició literària romana gaudí d’una gran popularitat el seu Sacrifici d’Ifigènia , considerada una obra mestra per l’admirable representació de les passions i, sobretot, per la magistral plasmació del dolor humà Hom li atribueix la pintura d’un Cíclop dormint obra lloada per Plini i també l' Occisió de Palamedes Així mateix, hom ha volgut veure una influència del seu estil en els frescs de la Casa del Poeta Tragico, a Pompeia

Hom suposa que pertangué al cercle de seguidors de Fídies Hi ha testimonis de la seva activitat a Delfos i a Olímpia En aquesta ciutat executà l’estàtua de Níkē , que, elevada sobre una pilastra triangular de 9 m d’alçada, figurà en el temple de Zeus N'esculpí una altra a Delfos, i hom ha suposat que havia intervingut en la decoració del fris del templet d’Atena Níkē a l’Acròpolis atenesa

Fill d’Alexandre Filhellè, en morir aquest aconseguí d’apoderar-se de tot el regne lluitant contra els seus germans Aliat d’Esparta, combaté Atenes i afavorí la rebellió de les ciutats de la Calcídica En morir, deixà al seu fill Arquelau un regne sòlidament constituït

Segons el testimoniatge de Diògenes Laerci, era malcarada i rondinaire Plató, en canvi, al Fedó en fa una presentació més benèvola Ha esdevingut proverbial com a tipus de la dona insuportable

Amb una política hàbil, arribà a dominar altra vegada les ciutats de la Jònia, contra Agesilau d’Esparta que les defensava, i proclamà l’anomenada pau del Rei o d’Antàlcides Egipte se separà del poder reial

Juntament amb Cimó, treballà per a la seca de Siracusa Signà les seves obres, entre les quals es destaquen un cap femení voltat de dofins i una quadriga

Devers el 390 aC assetjà Clusium a l’Etrúria central i prengué Roma La pau fou negociada amb els romans mitjançant un tribut de mil lliures d’or La llegenda, reportada per Tit Livi, diu que, durant la pesada de l’or del tribut, els romans protestaren i Brenne hi afegí la seva espasa dient "Vae victis" ‘Ai dels vençuts'