Resultats de la cerca

Rebé les primeres classes de violí, piano, harmonia i composició de B Scholz, F Morlacchi i ChTh Weinlig El 1811 continuà els estudis de violí i de composició amb L Spohr i el 1812 fou violinista a la capella de la cort de Dresden L’any 1842, per recomanació de Spohr i de F Mendelssohn, succeí a Weinlig com a cantor de la Thomasschule i director musical de les dues esglésies més importants de Leipzig Posteriorment, i també a Leipzig, fou nomenat professor de teoria musical al conservatori El 1850, juntament amb Otto Jahn i Robert Schumann, fundà la Societat Bach, de la qual actuà…

Del 1614 al 1617 fou cantor al cor de la catedral de Spoleto Aquest darrer any viatjà a Roma per estudiar amb Francisco Soto de Langa, Giovanni Maria Nanino i Francesco Soriano El 1619 es traslladà a Florència, on gaudí de la protecció del duc Cosme II de Mèdici, i al cap de dos anys tornà a Roma El 1622 fou admès com a soprano al cor papal, i posteriorment viatjà a Bolonya, Florència i Parma, ciutats on gaudí d’un gran èxit com a cantant El 1626 interpretà La catena d’Adone , de Domenico Mazzocchi, a Roma A Florència cantà en La Flora , de M da Gagliano, i, probablement, a Parma interpretà…

Desenvolupà tota la seva carrera a Sant Marc de Venècia, on el seu pare havia estat instrumentista Entre el 1615 i el 1623 hi serví com a cantant i el 1627 succeí a Alessandro Grandi com a mestre de capella assistent de C Monteverdi El 1644 en fou nomenat mestre de capella, càrrec que exercí fins a la mort Juntament amb A Grandi i Ignazio Donati, Rovetta fou un dels compositors més efectius a l’hora d’explotar l’anomenat stile concertato del nord d’Itàlia Pràcticament tota la seva producció musical és vocal Compongué música religiosa -salms, motets i misses- i també profana, com…

Estudià successivament a Cristiania, Leipzig i Berlín, ciutat aquesta darrera on fou deixeble del violinista hongarès Joseph Joachim Més tard, fou alumne de composició de Jules Massenet a París, on formà part del grup d’artistes escandinaus residents en aquesta ciutat, com JA Strindberg o E Munch Durant aquest mateix període, feu amistat amb el compositor anglès Frederick Delius El 1897 fou nomenat director del Teatre Central de Cristiania, càrrec que només ocupà durant un any El 1898, juntament amb Delius, viatjà a Anglaterra, on al capdavant d’una orquestra oferí el primer…

El 1635 apareix com a violinista de la capella reial de Madrid, juntament amb el seu germà, i posteriorment fou organista i professor de música del rei La seva aportació més important és el Libro de misas de facistol , que conté sis misses i sis cànons enigmàtics d’un virtuosisme contrapuntístic molt elaborat i poc freqüent Les seves obres mereixeren l’atenció de diversos compositors, que feren referència a les seves aportacions És el cas de Francesc Valls, en el tractat Mapa armónico práctico " No aconsejaré se sigan estas travesuras, ni las que se siguen de D Juan del Vado puse…

Originalment, fou un cant processional de l’altar a l’ambó, que sovint precedia les benediccions o altres accions litúrgiques El text, en llatí, es dividia en estrofes iguals sense tornada El terme conductus apareix esmentat per primer cop en manuscrits de mitjan segle XII, com ara el Codex calixtinus A l’etapa monòdica, es distingí dels altres gèneres contemporanis perquè no es basava en cap melodia preexistent N’hi havia de dos tipus sillàbics i melismàtics Hi ha exemples de conductus melismàtic en l’obra de Perotin, compositor de l’escola de Notre-Dame de París Juntament amb…

Fou fundat a Barcelona el 1901, arran d’una actuació de l’Orfeó Català al Teatre del Cercle de Sants, i promogut pels ambients catalanistes El seu fundador i primer director fou Estanislau Mateu, a qui succeïren Llorenç Carbonell, Manuel Bosser i Normand Solé Del 1926 al 1958 n’assumí la direcció Antoni Pérez Moya, el qual seguiren Elisard Sala -fins el 1964- i Enric Ribó -fins el 1982- Des d’aquest darrer any, la direcció de la formació és a càrrec de Montserrat Tous i Alsina El seu repertori inclou les cançons tradicionals catalanes i la música coral universal des del Renaixement fins als…

Aquest procés fou introduït per ESolvay l’any 1861 i és basat en la descomposició de l’equació anterior en les següents reaccions Les reaccions 1 i 2 ocorren concomitantment el pas per una solució de clorur sòdic de diòxid de carboni provinent de les reaccions 3 i 5 i d’amoníac provinent de la reacció 4 ocasiona la precipitació del bicarbonat sòdic, que hom pot separar per filtració La solució residual de clorur amònic pot ésser emprada per a reciclar l’amoníac i obtenir així clorur càlcic, d’acord amb el procés 4 , o bé, mitjançant evaporació, per a la manufactura del clorur amònic El…

L’any 1950 es diplomà com a mestre, data a partir de la qual exercí la professió a l’escola de Calonge fins el 1954, any que, per la seva ideologia catalanista i democràtica, fou represaliat i li fou impedit de continuar en l’ensenyament i hagué de treballar d’oficinista Més tard, fou empresonat per delictes d’opinió 1960 Com a estudiós, inventarià el patrimoni natural i històric de Calonge i de la rodalia El 1947 participà en l’obertura del Museu Folklòric de les Gavarres, i l’any 1957 fou designat delegat a Calonge per la Direcció General d’Excavacions Arqueològiques El 1980 fundà, …

Fou fundat el 1973, amb el nom d’Unió Esportiva Bellvitge Inicià les seves activitats en el Collegi Mare de Déu de Bellvitge, participant juntament amb uns dos-cents escolars de l’àrea de Barcelona, en un campionat escolar de rugbi En la temporada 1982-83 es formà l’equip sènior masculí, que en la temporada 1984-85 jugà ja a la primer divisió espanyola L'equip es proclamà subcampió de la Copa FER 1985, campió de Catalunya 1986 i campió de la Copa Catalana de rugbi a 15 2013, i les temporades 2002-04 jugà a la divisió d'honor A i les del 2004-05 i 2011-12 a la divisió d'honor B…