Resultats de la cerca

Durant una primera etapa treballà per a la productora Essanay i intervingué en alguns films de C Chaplin Posteriorment passà a la Triangle, amb M Sennet, sempre dins del gènere còmic Alguns títols destacables són, entre molts d’altres, His New Job 1915, The Champion 1915, The Hollywood Kid 1924 i Romeo and Juliet 1924, i els llargmetratges A Small Town Idol 1921, The Shriek of Arabay 1923 i The Foolish Weeks 1924

Benedictí a Montecassino 1832, es dedicà als estudis històrics L’estudi de la Qüestió Romana el portà d’una inicial posició neogüelfa — Il veggente del secolo XIX 1848— a l’acceptació del fet italià i a la lluita per la reconciliació La Conciliazione 1887 fou condemnat per Lleó XIII Políticament passà també d’una intransigència —intentà d’impedir l’expedició francesa 1848— a una intervenció, a títol personal, prop dels governs italians

Els volums Te meg a világ ‘Tu i el món’, 1932, Különbéke ‘Pau per separat’, 1936, Hare az ünnepért ‘La lluita per la festa’, 1938 i Régen és most ‘Abans i ara’, 1943 són amarats d’un to pessimista, desillusionat El recull Tücsökzene ‘Música dels grills’, 1947 és una autobiografia en vers Els sonets que aplegà sota el títol A huszonhatodik év ‘L’any vint-i-sisè’, 1957 són de tema amorós

Juntament amb els seus germans Giuseppe i Romualdo fundà a Florència un important arxiu fotogràfic 1854 que actualment manté la seva activitat comercial com a editora d’art La base d’aquest arxiu la constituïren fotografies del patrimoni artístic florentí i italià en general, tema que juntament amb el retrat centrà l’activitat dels germans Alinari i que actualment permet considerar-los uns dels més importants cronistes de la Itàlia del s XIX

D’una precocitat extraordinària, alternà el treball a casa d’un advocat a Bristol amb l’estudi, i aconseguí una gran erudició Anà a Londres, on se suïcidà a divuit anys Sota el nom imaginari d’un monjo medieval, Thomas Rowley, publicà una sèrie de poemes en llengua arcaica, l’autenticitat dels quals fou discutida fins que l’editor Skeats en demostrà 1871 la veritable filiació La seva obra renovà eficaçment la mètrica anglesa

La seva poesia s’inspirà en un amor no correspost i en la fe en el progrés social del seu país Escriví també excellents poemes paisatgístics, de to impressionista, rebrots mestrívols d’aquest gènere vuitcentista Publicà, entre altres, els volums Ez az én vérem ‘Això és la meva sang’, 1919, Késo szüret ‘Verema tardana’, 1919, Nefelejts ‘Miosotis’, 1921, Testamentum 1925, Hárfa ‘Arpa’, 1929 i Fiatalok, még itt vagyok ‘Joves, encara soc aquí’, 1935

Establerta a Anglaterra, es casà amb Richard Aldington 1913 i s’incorporà al grup imaginista presidit per Ezra Pound El seu afany de concisió expressiva —que la impulsà a signar habitualment amb les inicials HD — es manifesta en llibres com Sea Garden 1916 i Red Roses for Bronze 1929 Es divorcià 1937, i fixà la seva residència a Suïssa, on escriví The Walls Do not Fall 1944 i Tribute to Angels 1945

Després dels estudis secundaris s’inicià ja en la publicitat Fundà i dirigí, a Lleida, la revista d’avantguarda “Art” 1933, i exposà individualment a Barcelona, Madrid, etc El 1939 s’exilià a França Defensà el grafisme llatí Doctrine et action , Richesse de la graphie latine , Grace et harmonie du graphisme latin et autres remarques , etc i dibuixà caràcters i vinyetes tipogràfiques Els alfabets més importants que dibuixà són París , Flash , Ilerda i Crous Vidal

Professionalment s’ha dedicat al disseny gràfic En poesia ha publicat Terrasses dels amargs 1980 i El mes del capsigrany 1981, que es publicaren parcialment als llibres collectius Fulls impermeables 1982 i 6 poetes 1983 , L’asfíxia dels claustrofòbics 1991, El motí de les delícies prosa poètica, 1992 i Dichouz graz 1993, i, en narrativa, El parent immòbil 1998 Ha collaborat en diverses publicacions, com Cupón Ahorro del Lugar , Àrtics , Nexus , Cultura  i Ciutat

Assolí un cert prestigi internacional com a pintor Obrí la Sala Mercè, projectada per Antoni Gaudí, a la Rambla barcelonina Hi programà visions musicals i projeccions parlades entre el 1904 i el 1908, en què es combinaven diverses arts Del 1905 al 1907, s’encarregà també de la gestió del Teatre Principal, on els Espectacles i Audicions Graner oferiren representacions teatrals i concerts Arruïnat, marxà als Estats Units i retornà a Barcelona el 1927