Resultats de la cerca

Totes les Esglésies cristianes la consideren el més important dels sagraments, bé que amb interpretacions teològiques diverses Derivat del grec εψχαριστία, el mot eucaristia significa ‘acció de gràcies’, i de bon principi es referí a la pregària de benedicció després fou aplicat a tot el conjunt de la celebració, i finalment designà també els elements materials del pa i del vi, sobre els quals hom pronuncia la pregària eucarística Hom troba l’origen de la celebració eucarística en un sopar ritual, celebrat per Jesús i els deixebles no és segur que fos el típic de la celebració de la Pasqua…

Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona i en diverses escoles d’interpretació, entre les quals la de Lee Strasberg de Nova York Actuà al costat de Joan Capri i el 1981 protagonitzà amb Enric Majó Terra baixa , d’Àngel Guimerà, sota la direcció de Josep Maria Benet i Jornet, un èxit que la feu entrar a la companyia de Josep Maria Flotats, amb la qual representà El misantrop El dret d’escollir , premi Memorial Margarida Xirgu 1987-88, i Lorenzaccio , premi Penya Teatral Carlos Lemos 1987-88 També intervingué, entre d’altres, a Absalón 1983, José Luis Gómez, La gata sobre el tejado de zinc…

Debutà professionalment el 1952 dirigint L’amor viu a dispesa , de Josep Maria de Sagarra Aquest any esdevingué director de la Companyia Maragall, titular del Teatre Romea , amb la qual estrenà, fins el 1957, nombroses obres interpretades per destacats  actors, entre d’altres, Maria Matilde Almendros , Maria Vila , Mercè Bruquetas , Rafael Anglada o Lluís Orduna , i fou mentor de joves actors, molt especialment de Núria Espert Aquests anys fundà la seva pròpia companyia, el Teatre Experimental de Barcelona, amb el qual féu una gira per Itàlia 1954 L’any 1957 estrenà Juli Cèsar , de William …

El 1946 adquirí la seva primera càmera i s’inicià en la fotografia Contactà amb el grup Dau al Set el 1953 a través de Modest Cuixart El 1955 presentà la seva primera exposició, a les Galeries Laietanes de Barcelona, i adoptà una actitud crítica enfront dels salons fotogràfics Dedicat professionalment al cinema i la fotografia publicitaris, dirigí la creativitat de l’agència Tiempo i el 1961 creà amb la seva dona Karin Leiz l’Studio Pomés de fotografia Tant en aquest camp com en el de la publicitat aconseguí una gran projecció gràcies a un esperit innovador que combinava amb un acusat…

S’inicià en la música amb el seu pare, Jordi Soler Bachs, i posteriorment feu estudis de guitarra al Conservatori Superior de Música de Barcelona i amplià cursos de guitarra amb Gracià Tarragó Treballà encara la guitarra amb Stephen Murray a Londres 1968 Amb una sòlida formació, influït per la música clàssica i les avantguardes, conreà l’estètica flamenca amb Manuel Molina, Diego del Gastor 1971, Juan el Camas i Joselero de Morón Més tard alternà amb Taj Mahal 1972 i amb Léo Ferré 1981, amb qui enregistrà dos discos a Itàlia De molt jove participà en grups com Els Xerracs i Pic-…

Estudià als EUA i a Suïssa Ocupà càrrecs de responsabilitat en diversos organismes de les Nacions Unides , entre els quals cal esmentar la Comissió Econòmica Africana 1965-71, l’ OMS 1962-74 i l’ ACNUR 1976-83 Del 1993 al 1997 fou cap de les operacions de pacificació de les Nacions Unides En aquest càrrec afrontà les crisis de Somàlia, de Ruanda-Burundi i dels Balcans, en les quals la seva gestió fou objecte de crítiques pel que fou qualificat de passivitat en l’evitació de diverses massacres El gener del 1997 succeí Boutros-Ghali  com a secretari general de les Nacions Unides, el primer…

Vida i obra Dirigí el Teatre Universitari de Catalunya 1934 D’ascendència francesa, durant la Guerra Civil Espanyola fou voluntari al front republicà i arribà a capità d’artilleria de l’Escola de Guerra de Catalunya Després d’un quant temps en un camp de concentració, acabà els estudis a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona i es doctorà en lletres amb una tesi sobre la presència de sant Martí en la toponímia catalana, encara inèdita Fou encarregat de premsa del consolat francès a Barcelona i sotsveguer d’Andorra Fou professor de castellà, francès i geografia i història al Liceu Francès de…

Vida i obra Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament a la seva vila natal Atret des de ben jove per la literatura i el dibuix, anà a Barcelona, on treballà en feines editorials A l’editorial Montaner i Simon coincidí amb l’escriptor Pere Calders, de qui rebé un reconegut mestratge literari La seva obra s’inicià amb els llibres de narracions Històries de la mà esquerra 1973, premi Joan Santamaria 1971, que, ampliat amb nous relats, es reedità l’any 1981 amb el títol Històries de la mà esquerra i altres narracions , prologat per Pere Calders, i amb El cafè de la granota…

Ideològicament independent i autònoma en la seva gestió, és regida per una junta directiva elegida per l’assemblea general de socis i és assistida per una junta consultiva i una junta de fundadors En fou el primer president Joan Fuster , que el 1992 fou substituït per Joan Francesc Mira , el qual, al seu torn, deixà el càrrec el 1999 a Eliseu Climent L’any 2012 Joan Francesc Mira ocupà de nou la presidència fins el març del 2020, que el rellevà Anna Oliver Des de l’any 2012 Eliseu Climent, és el president fundador d’ACPV  La seva activitat està orientada bàsicament a donar suport a altres…

Inicià les seves activitats en castellà — Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos , sobre textos de Rafael Alberti 1974 El 1975 presentà el seu primer espectacle en català,  Nocturn per a acordió, sobre textos de Joan Salvat-Papasseit El 1977 estrenà  No hablaré en clase , que fou el seu primer gran èxit Durant les representacions d’aquesta obra s’incorporà  Joan Lluís Bozzo , sota la direcció del qual el grup es constituí com a companyia estable i es decantà per la comèdia musical, amb textos adaptats o traduïts generalment per Xavier Bru de Sala A més d’ Antaviana 1978,…