Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
paleotemperatura
Geologia
Temperatura mitjana del clima o del mar en un moment determinat de la història geològica.
Per a determinar-la, hom es basa en la relació dels isòtops de l’oxigen O 1 8 /O 1 6 , continguts dins determinats composts, com els carbonats Aquesta relació depèn de la temperatura de formació Així, hom ha estudiat els anells de creixement carbonatats de belemnits, ostres, globigerines, etc, i ha mesurat les temperatures tot observant que hi havia variacions estacionals de les aigües on vivien
Es presenta un tractament de l’ebola altament efectiu
Medicina
Un equip coordinat per l’Organització Mundial de la Salut OMS aconsegueix una supervivència del 90% en pacients infectats pel virus de l’Ebola a la República Democràtica del Congo El tractament es du a terme sobretot amb dos fàrmacs que ataquen el virus activant anticossos, i es va iniciar el novembre de 2018 Tot i l’èxit, se segueix investigant en una vacuna
confinament

Confinament d’un plasma en un tokamak d’experimentació de la fusió nuclear (JET). El camp magnètic helicoïdal que resulta de la combinació del camp trioïdal (creat per les bobines trioïdals) i del camp polioïdal (creat per l’acoblament del bobinatge del transformador -circuit secundari- confina el plasma en un corrent d’alta intensitat (vers 5 MA) aïllat tèrmicament de les parets de la cambra de buit
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels diferents mètodes de delimitació espacial d’un plasma.
Aquests mètodes tenen per finalitat d’aïllar tèrmicament el corrent d’un plasma de les partes del recipient que el conté Els més usuals són el confinament magnètic , assolit mitjançant intensos camps magnètics tot aprofitant l’efecte de pessic o d’estricció i que és emprat en els tokamaks per a l’experimentació de la fusió nuclear JET, i el confinament inercial , assolit mitjançant forces inercials
blauet

Blauet
harum.ko iNaturalist (cc-by-sa-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels alcedínids, d’uns 10 cm de llargada, bellament acolorit, amb el dors de color blau verdós, el ventre castany i les potes vermelles.
Té una silueta desproporcionada a causa de la grossària del cap i del bec les potes i la cua, per contra, són petites Viu prop dels rius de curs lent i s’alimenta de peixos i d’altres petits animals aquàtics És sedentari i nia a tot Europa i al nord d’Africa és comú als Països Catalans, on generalment hom el veu solitari o en parelles
martinet menut
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 35 cm, que té les parts superiors negrenques, la resta ocre pàl·lid, les potes verdes i el bec groguenc.
La femella té el plomatge estriat i uns tons més terrosos S'alimenta de larves, insectes, peixets, etc És de costums crepusculars fora de l’època de cria Habita a tot Europa excepte a les illes Britàniques, a la península escandinava, a Còrsega i a Sardenya, hiverna a l’Àfrica i n'existeixen subespècies a Àsia, Àfrica, Madagascar, Austràlia i Nova Zelanda És comú als Països Catalans
espai projectiu
Matemàtiques
Conjunt de classes d’equivalència, P, de punts de Rn + 1 — {Ō}.
On R n + 1 és un espai vectorial de dimensió n + 1, obtingudes per la relació ''dos punts x i x' estan relacionats si i només si estan alineats amb l’origen’, és a dir, si es verifica x ' 1 ,, x' n + 1 = r x 1 ,, x n 1 per a tot nombre real r ≠ 0 El seu estudi pertany a la geometria projectiva
saldo
Sociologia
Diferència aritmètica entre els fluxos d’entrades i de sortides en un determinat estoc de població.
El més comú és el saldo migratori L’inconvenient d’aquest indicador és que pot amagar intensitats elevades en les entrades i sortides que, això no obstant, s’anullen mútuament El seu avantatge és que es pot calcular fins i tot quan no es disposa del registre d’entrades i sortides, pel procediment de restar l’estoc final i inicial durant un determinat període
casset digital
Electroacústica
Tipus de casset
en què el senyal, prèviament digitalitzat, és enregistrat sobre una cinta segons una successió de pistes disposades en sentit diagonal a la seva amplada i paral·leles entre elles.
Els capçals d’enregistrament i de lectura, situats a la perifèria de sengles tambors cilíndrics, giren al voltant d’un eix perpendicular al del sentit d’inclinació de les pistes, tot descrivint sobre la cinta una trajectòria que coincideix amb la de les pistes Aquesta casset , més petita que les tradicionals, és capaç de reproduir un espectre i una dinàmica sonora més amplis que l’anterior
tallareta

Tallareta
Anis iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 14 cm, que té les parts superiors de color gris brunenc, les ales rogenques, la gola blanca i les parts inferiors blanquinoses.
El mascle té la part superior del cap i el coll grisenca i el pit rosat, i la femella té la part superior del cap i el coll runencs Habita als camps oberts amb vegetació baixa, a tot Europa, llevat del N d’Escandinàvia i Islàndia, i al NW d’Àfrica, i hiverna a les sabanes de l’Àfrica tropical És comú als Països Catalans
uropigis
Aracnologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids que inclou espècies de talla petita o mitjana (entre 2,5 mm i 65), de prosoma més llarg que ample i opistosoma subcilíndric, de 12 segments, acabat en un apèndix fi o flagel llarg multiarticulat; tenen quelícers amb 2 artells, i el terminal, en forma d’ungla, no és verinós; els pedipalps, de 6 artells, generalment robusts, també acaben en ungla i els serveixen per a combatre, capturar o excavar.
Dels 4 parells de potes, el primer és anteniforme, i els altres 3 són locomotors i llargs tenen 8 ulls simples o ocels La respiració és pulmonar, sense tràquees tubulars Presenten un parell de glàndules defensives anals Estrictament nocturns i lucífugs, mengen cucs, artròpodes, cargols i fins i tot llurs propis congèneres Són distribuïts pels llocs temperats i tropicals d’Amèrica i d’Àsia