Resultats de la cerca

Fou deixeble d’Albert Döscher a la Hochschule für Musik de la seva ciutat natal El 1947 ingressà a la Filharmònica d’Hamburg, on romangué fins el 1949, any en què passà a formar part de la Simfònica de Düsseldorf 1949-64 El 1956 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Munic, i des del 1961 fou habitual de l’orquestra de Bayreuth, a la qual hagué de renunciar quan fou cridat com a solista de la Filharmònica de Berlín el 1964 Fou professor de la Hochschule de Düsseldorf fins el 1964, i posteriorment, de la Hochschule de Berlín Enregistrà els quatre concerts…

Estudià a Berlín i debutà el 1910 a l’Òpera d’Hamburg El 1916 estrenà a l’Òpera de Viena la nova versió que R Strauss havia fet de la seva òpera Ariadne auf Naxos i tres anys més tard estrenà en aquest mateix teatre Die Frau ohne Schatten 'La dona sense ombra' Especialitzada en l’obra de R Strauss, el 1924 estrenà també Intermezzo a Dresden El 1924 debutà al Covent Garden de Londres Romangué a l’Òpera de Viena fins el 1938, any en què abandonà Àustria arran de l’adveniment del nazisme Llavors es traslladà a Anglaterra, on actuà una altra vegada al Covent Garden Després anà als…

Estudià cant a Würzburg i Viena, i posteriorment a Saarbrücken, on fou deixebla de J Greindl Debutà el 1963 a Linz com a Comtessa d’Almaviva de Les noces de Fígaro , i entre el 1966 i el 1969 cantà a Saarbrücken El 1970 ingressà a la companyia de la Deutsche Oper de Berlín, on romangué fins el 1988 i on cantà gran part del repertori alemany, especialment R Wagner i R Strauss, i també italià, com ara G Verdi El 1970 debutà en el paper titular d' Arabella , de R Strauss, al Teatro alla Scala de Milà i també es presentà a Salzburg Un any més tard cantà per primera vegada al Festival…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i a la Hochschule für Musik de Berlín Desenvolupà una intensa tasca com a intèrpret d’oratoris i cantates fins que el 1938 debutà a la Volksoper de Berlín en el paper de Monostatos de La flauta màgica Després d’un període a Düsseldorf, el 1947 tornà a Berlín com a membre de la Städtische Oper, on romangué fins a la seva retirada dels escenaris, a la meitat dels anys vuitanta El 1953 actuà al Festival de Glyndebourne interpretant els papers de Belmonte El rapte del serrall i Idamante Idomeneo i l’any següent cantà a…

Quan, al principi de les epidèmies, s’aplica a poblacions teòricament lliures de la malaltia, sense immunitat prèvia i en les quals cap mena de tractament evita el contagi, la determinació de la velocitat reproductiva bàsica permet predir la velocitat i el ritme de propagació de la malaltia en el temps Un cop iniciada l’epidèmia, la mesura esdevé la velocitat reproductiva efectiva en integrar el resultat de les mesures aplicades contra l’epidèmia Es considera que amb una velocitat reproductiva inferior a 1 menys d’un contagi per persona infectada, els contagis tendeixen a disminuir fins…

Germà de Henryk, estudià piano amb el seu oncle E Wolff, i també al Conservatori de París 1847-50, on perfeccionà aquest instrument amb AF Marmontel, JP Zimmermann i C Alkan Feu gires de concerts amb el seu germà 1850-55 i més tard continuà els estudis a Weimar amb F Liszt Encara estudià a Berlín i a París, i es convertí en un virtuós d’èxit Impartí classes al Conservatori de Moscou 1865-69, ciutat on fundà la seva pròpia escola de música, i després s’establí a Varsòvia fins que el 1878 ingressà al Conservatori de Brusselles Inventà un piano de dos teclats invertits, que feu…

Estudià composició a Zagreb fins el 1929 i direcció a Viena 1925-28 Tot i que es declarà seguidor del corrent nacionalista, fou un dels primers compositors iugoslaus a interessar-se pel neoclassicisme, com es veu en el Concerto da camera 1928, en el qual, a més, es troben ritmes i melodies populars croats El conjunt d’obres compostes abans del 1940 és dominat per les composicions religioses N’és un bon exemple l’oratori La Passió de Nostre Senyor Jesucrist 1935, que combina d’una manera efectiva el cant religiós de Dalmàcia -amb trets del cant gregorià- i elements de la música…

Estudià al Conservatori de Praga amb A Bennewitz, JB Förster i A Dvorák fins el 1892 Fou violinista del Quartet Txec 1891-1906 i dirigí la Filharmònica Txeca Efectuà nombroses gires com a concertista El 1906 s’establí a Viena, on dirigí la Tonkünstler-Orchester fins el 1919 Passada la Primera Guerra Mundial es convertí en director i empresari del Teatre Nacional de Bratislava, i en fundà l’Orquestra Simfònica També dirigí, des del 1926, l’emissora de ràdio local Conreà sobretot el gènere de l’opereta, amb títols com Polenblut 'Sang polonesa', 1913, Die schöne Saskia…

Fill d’un metge, estudià filosofia a Olomouc i dret a Viena No acabà, però, cap d’aquestes dues carreres i el 1794 ingressà a la cancelleria de l’exèrcit imperial en qualitat d’oficial, càrrec que ocupà fins el 1801 El 1811 fou nomenat conseller imperial a Viena Parallelament a la seva carrera professional, havia anat seguint estudis musicals Rebé lliçons de piano, cant, flauta, fagot i guitarra, i també estudià composició i harmonia Participà molt activament en la vida musical vienesa com a cantant i organitzador de concerts, i creà una collecció de partitures antigues que més…

Format musicalment com a infant de cor a la catedral de Toledo, el 18 d’abril de 1733, essent encara un cantor adolescent de la capella " seise ", rebé l’encàrrec d’ocupar-se de l’educació musical dels seus companys Fou nomenat maestro de melodía el 19 d’octubre de 1749, cobrint la vacant deixada per la mort de Juan Sánchez Laín, i exercí aquest càrrec fins que morí Durant el seu sojorn a Toledo, collaborà amb els mestres de capella Joan Casellas i Joan Rossell És autor de diversos tractats de cant pla, especialment de l' Arte de Cantollano y de órgano , publicat el 1761 i del qual es …