Resultats de la cerca

Situació Vista interior d’aquest temple després de les obres recents de consolidació o restauració ECSA - JA Adell La capella de Sant Gervàs és situada a uns 200 m a llevant del castell, i de l’important jaciment arqueològic del Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall Mapa 33-12290 Situació 31TCG323599 Per a anar-hi cal anar fins al poble de Sant Miquel de la Vall, a la vall de la Barcedana, des d’on surt una pista que en uns 2 km arriba a la capella i al conjunt arqueològic i monumental JAA Història Les primeres notícies que coneixem de l’església de Sant Gervàs daten del segle XVIII La…

Situació Vista exterior del mur frontal de l’església F Junyent-A Mazcuñan La capella és situada dalt un turó que es dreça en un lloc planer, entre les carreteres de Manresa a Santpedor i la de Santpedor a Callús, des d’on és perfectament visible Long 1°49’54” - Lat 41°46’40” S’hi arriba fàcilment emprenent la carretera de Manresa a Santpedor Poc abans d’arribar a la població mig quilòmetre escàs cal desviar-se, a mà esquerra, per tal de seguir un camí carreter que hi mena Hom hi pot anar també per la carretera de Callús, on, a mà esquerra, hi ha un camí que hi porta Aquest camí s’inicia a l’…

Situació Les restes d’aquest castell, integrades per una muralla, són situades en un pla molt inclinat al vessant sud-oest del puig de Sant Sadurní de Gallifa, el mateix on es dreça l’ermita que li dona el nom És entre els 880 i 900 m d’altitud aproximada Mapa L36-14363 Situació 31TDG268172 Per tal d’arribar a l’indret on hi ha les muralles cal situar-se al coll de Sant Sadurní vegeu l’itinerari de Sant Sadurní A uns 30 m abans d’arribar al coll, pel camí carreter de Sobregrau, neix un camí a la dreta, que després d’iniciar-se agafa la direcció de migdia i va planejant Unes 300 passes separen…

L’església de Sant Llorenç centra el poble de Vilardell, de població dispersa, situat a la dreta de la Tordera, al peu del massís del Montnegre El terme de Vilardell és documentat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat el 23 de maig del 984 en la donació d’uns alous feta per un tal Livulo al monestir Al llarg dels segle X i XI apareix esmentat en diversos documents del cartulari sota les formes de Vilar Dezen, Vilarzello, Villardelo Totes aquestes formes expressen la idea de petit vilatge L’església de Vilardell és documentada per primera vegada l’any 1279 en les Rationes Decimarum…

El castell de Tagamanent ocupava la plataforma del turó de Tagamanent conjuntament amb l’església de Santa Maria Entorn a l’església i davant seu, com també en altres indrets del replà, hi ha vestigis o fonamentacions de murs que podrien correspondre a l’antic castell, però avui dia és difícil precisar les estructures i la disposició de l’antiga fortalesa No hi ha dubte de la seva existència i de la seva importància, i fins consta que entre el 1009 i el 1060 els comtes de Barcelona posseïen una sala o residència prop de la seva porta d’entrada El castell és documentat per deixes de terres del…

Situació Panoràmica general del turó de Privà amb les restes del castell i de l’església de Santa Margarida ECSA - JGiralt Dominant el barranc de la Ribera, única via de comunicació des del riu Noguera Pallaresa cap a Vilanova de la Sal, s’aixeca el turó on són situats tant aquest castell com l’església de Santa Margarida de Privà Mapa 32-13327 Situació 31TCG185404 És una mica difícil d’arribar-hi El camí més curt i fàcil és camp a través, o bé per la banda de ponent o bé per la meridional, sempre partint des de la pista que porta de Vilanova a l’antic baixador del tren, sobre el riu Noguera…

Aquesta església es trobava en el cim on s’alçava el castell de Calaf Durant molts segles exercí les funcions de parròquia del terme, fins que aquestes passaren a l’església del priorat de Sant Jaume Depengué de la canònica de Cardona a través del seu priorat de Calaf Les primeres notícies que parlen de l’existència d’una església al castell de Calaf són de l’any 1038, data en la qual un tribunal que havia de jutjar el conflicte que enfrontava el bisbe Oliba de Vic i el vescomte Folc de Cardona pel castell de Calaf es reuní en aquest mateix castell prop de l’església Ja amb l’…

El terme de Sant Martí apareix esmentat per primera vegada l’any 984 Possiblement Galí, l’iniciador del llinatge de la poderosa família que es cognomenà Santmartí, fou qui construí una torre dalt del turó, lloc enlairat i d’indiscutibles defenses naturals per dos dels seus quatre punts cardinals El seu fill Guillem, veguer de Santmartí, fou l’iniciador del castell al final del segle X i al principi de l’XI, probablement després de la falconada d’Almansor del 985 Al segle XI la vídua de Guillem, Adelaida, i el seu gendre, Mir Geribert continuaren les obres del castell…

L’antic poble de Montargull, avui totalment despoblat, es troba a la banda oriental del terme, al cim de la serra del mateix nom El seu castell és documentat des de l’any 1077, que Guillem Bernat de Queralt i la seva esposa Ermessenda feren donació a un grup de famílies del castell de Montargull, a fi que colonitzessin l’indret Des d’aquesta primera menció fins a mitjan segle XII, el silenci documental sobre Montargull fa que sigui difícil saber si la colonització del lloc que havien projectat els Queralt es va poder dur a terme Fos com fos, la següent referència sobre la seva fortalesa data…

Situació Casa forta o mas fortificat que fou una possessió dels castlans majors del castell de Selma i que més tard passà als templers i als hospitalers ECSA - J Bolòs Construcció situada damunt d’una petita elevació, entre uns camps i una riera, a l’est del castell de Selma Mapa 34-16418 Situació 31TCF726812 Si seguim la pista que va des del Pla de Manlleu fins a Selma, veurem, a una mica més de 2 km d’aquest poble, la casa mig enrunada de la Campanera, a la dreta del camí, a l’altra banda d’uns camps, ara plantats de vinyes JBM Història Aquesta casa forta o mas fortificat fou en un primer…