Situació
Les restes d’aquest castell, integrades per una muralla, són situades en un pla molt inclinat al vessant sud-oest del puig de Sant Sadurní de Gallifa, el mateix on es dreça l’ermita que li dona el nom. És entre els 880 i 900 m d’altitud aproximada.
Mapa: L36-14(363). Situació: 31TDG268172.
Per tal d’arribar a l’indret on hi ha les muralles cal situar-se al coll de Sant Sadurní (vegeu l’itinerari de Sant Sadurní). A uns 30 m abans d’arribar al coll, pel camí carreter de Sobregrau, neix un camí a la dreta, que després d’iniciar-se agafa la direcció de migdia i va planejant. Unes 300 passes separen l’inici del camí i la muralla, el pany més gran de la qual, situat a la dreta, costa de veure perquè és dins d’un alzinar espès. (JMaM)
Història
Fortalesa medieval situada en el puig de Sant Sadurní de Gallifa. Consta amb el nom de Castrum Sancti Saturnini, en vuit documents de béns de Sant Benet de Bages, situats al mas Carner i a la sufragània de Sant Julià d’Úixols de Granera i Castellterçol. Surt documentat entre el 924 i el 978, després desapareix de la documentació i només s’esmenta l’ermita. Cal considerar que, a semblança d’altres castells, com el de Gallifa mateix, consistia en un alt planell fortificat que devia tenir l’origen i l’època de més importància entre el 826 i el 879, quan aquesta muntanya era un lloc fronterer entre el comtat de Barcelona, ja restaurat, i el d’Osona, caigut el 827 de nou en estat d’anarquia i de desorganització. La restauració del comtat d’Osona feia el lloc innecessari i per això desaparegué, com el castell de Bertí, al final del segle X. El seu terme es va refondre amb el del castell de Gallifa. (APF)
Castell
Probablement formava part d’aquest desconegut castell una estructura defensiva situada prop de Sant Sadurní que consistia en un mur de pedra, amb un gruix d’uns 70 cm de mitjana i una alçada que en alguns punts arriba als 2 m, que travessa el replà que queda entre cingles prop de Sant Sadurní. Sembla que la funció d’aquest mur era tancar el morro que forma la cinglera.
Aquest mur format per pedres de mida mitjana lligades amb morter de calç i disposades en filades horitzontals més o menys regulars era limitat pels extrems per tots dos cingles a cada costat, per una banda el precipici i per l’altra la paret de roca.
El que estranya d’aquesta estructura és el fet que, de continuar per sobre del cingle, deixaria la capella de Sant Sadurní de Gallifa fora de la defensa, i amb ella unes habitacions que s’intueixen d’unes restes situades al seu costat sud-oest.
Aquesta estructura devia formar part del sistema de defensa alçat al cim de la muntanya de Sant Sadurní al llarg dels segles IX i X. (JMaM)
Bibliografia
- Bosch, 1986, pàg. 98