Sant Gervàs del Castelló Sobirà (Gavet de la Conca)

Situació

Vista interior d’aquest temple després de les obres recents de consolidació o restauració.

ECSA - J.A. Adell

La capella de Sant Gervàs és situada a uns 200 m a llevant del castell, i de l’important jaciment arqueològic del Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall.

Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG323599.

Per a anar-hi cal anar fins al poble de Sant Miquel de la Vall, a la vall de la Barcedana, des d’on surt una pista que en uns 2 km arriba a la capella i al conjunt arqueològic i monumental. (JAA)

Història

Les primeres notícies que coneixem de l’església de Sant Gervàs daten del segle XVIII. La visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Miquel de la Vall indica que l’ermita de Sant Gervàs era en disputa entre el rector de Sant Miquel de la Vall i el de Llimiana, que era l’administrador de Sant Gervàs. L’any 1904 continuava essent una capella de la parròquia de Sant Miquel, però depenia de l’Ajuntament de Llimiana. (MLIC)

Església

Es tracta d’un edifici recentment restaurat, d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, de la qual ha desaparegut la meitat de ponent. La volta és reforçada per dos arcs torals, dels quals el de ponent (també desaparegut) arrenca de sengles cartel·les, mentre que l’altre arrenca de sengles pilastres adossades als murs.

La nau és capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un estret arc presbiteral que, com la volta absidal, arrenca d’una motllura bisellada. En el mur sud del tram de nau immediat a l’obertura absidal, s’obre un arcosoli, amb volta apuntada. En el costat simètric, al mur nord, el possible arcosoli fou substituït per una interessant capella gòtica, coberta amb volta de creueria, amb els nervis molt motllurats i amb una petita absidiola rectangular al mur nord, també profusament motllurat.

La porta, resolta en arc de mig punt i possiblement refeta, s’obre en el mur nord. En el centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada. Així mateix, en l’arcosoli del mur sud, n’hi ha una d’una sola esqueixada, i en la capella adossada a l’angle nord-est n’hi ha dues, una a ponent i l’altra a llevant, de doble esqueixada. En el mur de ponent, encara, es desclou una altra finestra cruciforme, superposada a una altra finestra.

L’aparell és de carreus ben tallats i polits disposats molt uniformement en filades regulars, que posen en evidència una obra culta, executada amb ple domini de les formes constructives i espacials característiques de la plenitud del segle XII, o fins i tot del començament del segle següent. Cal assenyalar la qualitat i la singularitat tipològica de la capella afegida al nord, que es pot datar entre els segles XIV i XV, amb un aparell molt semblant al de la resta de l’església. (JAA)

Bibliografia

  • ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 112, folis 265r-266v
  • ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàgs. 301-302.