Resultats de la cerca
Es mostren 15968 resultats
Blai Colomer
Música
Compositor i organista.
Estudià a València, i després es traslladà al Conservatori de París, on entrà el 1851 i fou deixeble d’AF Marmontel i F Bazin Guanyà el primer premi de piano 1861 i el d’harmonia 1863 del conservatori parisenc Professor de piano en aquest centre des del 1869, al mateix temps exercí com a organista en una església de París Compongué l’òpera La copa del rey de Thule i algunes operetes, entre les quals sobresurten Antes del mediodía i La hija de las aguas També fou autor d’obres simfòniques i marxes i escriví algunes peces de saló dos concerts per a piano i orquestra, obres de cambra, sonates…
,
Jem Cabanes i Orriols
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Caputxí del 1959 al 1971, estudià filosofia a la Universitat Catòlica de Lovaina El 1976 publicà el llibre de poesia A festes de pollancs i aurores Ha collaborat en diversos diaris i revistes i ha exercit professionalment la traducció i la correcció a l’ Avui i a TVE de Catalunya, especialment És autor del llibre d’estil de Vilaweb 2006 Ha traduït obres en un gran nombre de llengües grec clàssic, llatí, francès, occità, anglès, alemany, danès, neerlandès, suec i noruec D’ençà de l’any 1968, en què aparegueren les seves primeres versions, n’ha vist editades més d’una quarantena S’estrenà com…
priorat de Banyeres
Banyeres del Penedès Santuari de Santa Maria de Banyeres
© Fototeca.cat
Priorat
Monestir
Priorat benedictí (Santa María de Banyeres), dependent de Ripoll, al municipi de Banyeres del Penedès (Baix Penedès).
Es conserva l’església romànica, de dues naus, coneguda encara pel Priorat i situada prop del cementiri de Banyeres és esmentada ja com a priorat l’any 1280 La dependència de Ripoll es troba documentada entre els anys 1318 i 1352 Depenia d’aquest priorat el lloc de Salomó Tarragonès, que el 1352 tenia 36 masos L’any 1559 el priorat de Banyeres i els seus béns foren units al collegi de benets de Lleida i després al de Sant Pau del Camp, de la Congregació Claustral Benedictina aleshores ja feia anys que no tenia comunitat i només un prior titular
el Tallat

Vista del santuari del Tallat (Vallbona de les Monges)
© Antonio Mora
Santuari
Antic priorat i santuari marià del municipi de Vallbona de les Monges (Urgell), dins l’antic terme de Montblanquet, situat a 789 m alt. al cim de la serra del Tallat.
Tot i dependre de Montblanquet, ha estat vinculat de sempre al poble de Rocallaura pel fet que la imatge de la Mare de Déu fou portada a la seva parròquia L’indret d’aquest santuari constitueix un esplèndid mirador de l’Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà, tant per la seva altitud com per la situació Per anar-hi, es pot seguir la carretera de Vallbona de les Monges o per la C-14 en direcció a Montblanc i, després de Belltall, a la dreta es troba la carretera que per la vall del Maldanell va a Bellpuig Gairebé en la partió de comarques, en la carena de la divisió de les aigües, es troba…
Treballs de l’escultor Joan B. Borja a la col·legiata de Sant Nicolau d’Alacant i a l’església parroquial de Santa Maria
Treballs de l’escultor Joan B Borja a la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant i a l’església parroquial de Santa Maria, de la mateixa ciutat
monestir de Senterada
Monestir
Antic monestir del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’indret de la seva església parroquial de Santa Maria.
En aquest lloc, a la confluència del riu de Bellera i el Flamisell, hi hagué amb anterioritat al segle IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a santa Grata, d’on ha derivat el nom de Senterada Després d’un quant temps d’abandonament, el bisbe Possidoni d’Urgell hi fundà, poc abans del 814, una nova casa monàstica dedicada a santa Maria Santa Maria de Senterada , a la qual sotmeté la cella o petit monestir de Sant Fruitós de Balestui Un privilegi de Lluís el Piadós, del 823, concedia la immunitat a la nova casa i hi confirmà la regla de sant Benet, però els bisbes d’Urgell continuaven…
Estrena d’En Baldiri de la costa, de Josep Maria Font i Espina, i No compteu amb els dits, de Pere Portabella i Ràfols
Estrena d’En Baldiri de la costa de Josep Maria Font i Espina, i No compteu amb els dits de Pere Portabella i Ràfols
Quim Monzó publica l’obra La magnitud de la tragèdia, i la mallorquina Maria de la Pau Janer i Mulet, L’hora dels eclipsis
Quim Monzó publica l’obra La magnitud de la tragèdia, i la mallorquina Maria de la Pau Janer i Mulet, L’hora dels eclipsis
el Pla del Penedès
el Pla del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El terme municipal del Pla del Penedès, o Pla de Santa Maria, d’una extensió de 9,57 km 2 , limita al N amb Terrassola i Lavit, a l’E amb Subirats, al S amb Santa Fe del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Font-rubí i Puigdàlber És situat a la part central de la depressió penedesenca, al N de Vilafranca A part del poble del Pla del Penedès, el cap de municipi, hi ha diversos barris disseminats Bonavista, Cal Janes, les Parellades, les Tarumbes i el Pujolet, les antigues quadres del Gorner, Palou, la Sala i l’Aguilera Travessa el terme la carretera comarcal que…
baró de Castellet
Palau del baró de Castellet a, Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Títol amb el qual és conegut Marià d’Alegre i d’Aparici, senyor del castell de Sant Vicenç de Castellet (Bages), creat baró el 1797 per Carles IV d’Espanya.
El 1793, durant la Guerra Gran, fou capità del gremi de sabaters de la Coronela d’una posició econòmica benestant, gràcies al negoci familiar de cuirs i importacions, collaborà en la creació i el sosteniment del batalló de voluntaris de Barcelona i dels cossos de miquelets 1794 Presidí la Junta de Comerç 1807 i pronuncià el discurs inaugural de la primera càtedra d’economia a Barcelona Residí a Sevilla, a Madrid i a Barcelona, al carrer de Montcada, on construí un palau que des del 1970 forma part del Museu Picasso Morí sense fills de la seva muller, Paula de Duran, i llegà els seus béns a l’…