Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
La Rioja
Divisió administrativa
Província del NW de l’Argentina, a la regió Andina.
La capital és La Rioja 104 494 h 1991 Limita al N amb la província de Catamarca, a l’E amb aquesta i amb la de Córdoba, al S amb la de San Luis, i a l’W amb la de San Juan i amb Xile Hi ha tres regions fisiogràfiques la serralada dels Andes, la serralada Preandina i les serres de la Pampa Yagüe, Umango i Famatina i els plans de l’W, composts per sorres de tipus desèrtic El clima es caracteritza per una llarga estació seca i pluges molt escasses i torrencials Les temperatures oscillen entre 0° i 30° Els rius són de règim nival i torrencial o de tipus endorreic els del N Hi ha salines…
Reggio de l’Emília
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada a l’alta plana emiliana, a la dreta del Crostolo afluent del Po, a la zona de contacte entre els Apenins i la plana, ocupa una posició molt favorable perquè representa el centre econòmic de la regió subapenina en una zona de rica agricultura Entre les seves indústries es destaca principalment la construcció de maquinària agrícola i indústria alimentària Domini romà des de la primeria del s II aC, fou presa pels gots 410 Capital d’un ducat llombard 584 i, més tard, d’un comtat, al s XII esdevingué una ciutat lliure El 1289 passà als Este, senyors de Mòdena, a la història dels quals —…
vegueria de la Ral
Història
Vegueria creada el 1248 per Jaume I.
Comprenia els llocs sotmesos a la jurisdicció de l’abat de Sant Joan de les Abadesses Ripollès la vila i el territori de Sant Joan, Sant Martí de Surroca, Ogassa, Tregurà, Sant Pau de Segúries, quatre parròquies de les valls de Bianya i de Beget, ja a la Garrotxa Sant Martí de Tornarissa o del Clot, Sant Ponç d’Aulina, Santa Llúcia de Puigmal i Salarca, i, més tard, el terme del castell de Llaés la Parròquia de Ripoll Fou creada pel rei davant l’oposició de l’abat de SantPere de Camprodon…
tai
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades en una extensa zona del sud-est asiàtic (Tailàndia, Laos, Birmània i alguns territoris de la Xina i el Vietnam) per més de 30 milions de persones.
Es divideixen en tres grups el sud-occidental , amb el xan , parlat als estats xan de Birmània i a la província del Yunnan, a la Xina el lao o laosià , parlat al nord de Laos i al nord i a l’est de Tailàndia, el thai o siamès , parlat al centre i alS de Tailàndia, el tai blanc i el tai negre , parlats al nord del Vietnam, el lü i el khün , parlats al nord de Tailàndia el central , amb el tho , grup de dialectes parlats al Tonquín i a la província xinesa de Guangxi, i el nung , grup de…
caçador | caçadora
Militar
Soldat d’infanteria o de cavalleria pertanyent a batallons o regiments lleugers.
El nom fou usat per primera vegada durant el s XVIII a Prússia, en crear Frederic II 1740 uns cossos especials amb guardes forestals, com a tiradors selectes, que adoptaren l’emblema del corn Estesos vers el 1800 per Europa, durant la guerra del Francès foren organitzats als Països Catalans cossos de caçadors el 1808 la Junta Superior del Regne de València creà, entre altres unitats, un Regiment de Caçadors Voluntaris de València , i el 1811 la Junta Superior del Principat organitzà a Manresa, amb l’exèrcit dispers després de la pèrdua de Tarragona, el Batalló de Caçadors…
avemaria
Música
Cristianisme
Oració a la Mare de Déu que comença, en llatí, amb els mots Ave Maria
.
La primera part de l’oració, feta amb dues frases de l’evangeli de sant Lluc, es difongué a partir del s XI, i als XVI hom hi afegí una deprecació Santa Maria Pius V la inclogué al Breviari Romà el 1568 L’avemaria com a antífona del repertori musical gregorià, ambrosià i hispànic, sobre el text bíblic, en llatí, fou utilitzada com a cantus firmus en motets i en misses polifòniques als ss XIV, XV i XVI En els laudi italians del s XV hi ha el text sencer actual, així com en les composicions de Josquin Des Prés o de Tomás Luis…
bioterrorisme
Biologia
Tipus de terrorisme que utilitza microorganismes com a agents infecciosos.
Cal esmentar, en primer lloc, el carboncle o àntrax, que el 2002, repartit per correu postal, provocà algunes víctimes mortals als Estats Units d’Amèrica Altres microorganismes patògens que podrien emprar-se en atacs bioterroristes són el virus de la verola i els bacteris que causen la brucellosi o febre de Malta, la tularèmia i la pesta Tots els esmentats originen malalties contagioses, però no són tan fàcils d’obtenir ni de manejar com el bacteri del carboncle Si bé cal estar previngut contra el bioterrorisme, no s’ha d’exagerar el perill que representa La complexitat i la dificultat de…
lira
Economia
Antiga unitat monetària principal d’Itàlia (L).
El seu origen fou la libbra , d’argent, base del sistema monetari del període carolingi, la qual, al llarg de l’edat mitjana, fou encunyada amb una gran diversitat de valors i denominacions Sota el domini napoleònic a Itàlia, la lira, amb l’adopció del sistema decimal, fou unificada es diversificà, però, novament als XIX, fins que el 1862 fou establerta com a unitat monetària del regne d’Itàlia De curs forçós des del 1902, la lira, que fins el 1914 mantingué una contrapartida en or de 0,29938 g, fou suspesa durant la Primera Guerra Mundial Reformada el…
legió
Història
En l’antiga Roma, cos principal de tropes.
Als IV aC era formada per 30 maniples manipulares , amb dues centúries de 60 homes cadascuna, més els vèlits velites, infanteria lleugera 300 genets repartits en 10 esquadrons o turmes turmae en total, uns 4 200 homes La legió es desplegava en forma de tauler d’escacs al primer rengle, els hastats hastati , els soldats més joves, després, els prínceps principes , veterans, i finalment, els triaris triarii , legionaris més vells Mari amplià els efectius fins a 6 000 homes i substituí, com a unitat tàctica, el maniple per la cohort, formada per…
hortolà | hortolana
Agronomia
Conreador d’un hort.
Els que habitaven a Barcelona estaven units en gremis o confraries semblants a les de menestrals El 1459 reberen ordinacions els hortolans, els llauradors i els traginers, posats sota l’advocació dels tradicionals sant Nin i sant Non Abdó i Senén, que als XVII foren desplaçats, en general, pel culte a sant Isidre El gremi, que tenia per centre l’església de Sant Pere de les Puelles, conreava els horts de vora el rec Comtal, i els seus membres foren coneguts posteriorment com a hortolans del Portal Nou Llurs ordinacions foren renovades en 1622-28 i el 1662 Un altre…