Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Barcelona, fou cinc cops campió d’Espanya de primera categoria 1966, 1967, 1969, 1970, 1971 i sis de la Lliga de primera divisió 1967, 1968, 1969, 1971, 1972, 1975 En 1967-76 disputà 149 partits amb la selecció espanyola, i participà en tres Jocs Mediterranis 1967, 1971, 1975, dos Campionats d’Europa 1970, 1974, un Campionat del Món 1973 i els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i Munic 1972 En plegar fou àrbitre de waterpolo De la federació espanyola té la placa d’honor 1978 i la medalla de serveis distingits de bronze 1975, argent 1968 i or 1969, i de la…

S’inicià al Gràcia Futbol Club la temporada 1928-29 i passà al Futbol Club Barcelona 1929-34, on ja practicava l’atletisme Posteriorment, exercí d’entrenador de diferents equips del FC Barcelona fins el 1938 i del Club Esportiu Laietà 1939-41, i dirigí el Club Bàsquet Mediterrani i la Sección Femenina de Barcelona L’any 1947 s’incorporà al Club Joventut de Badalona, amb el qual guanyà el Campionat d’Espanya 1948 Fou entrenador del Gimnàstic de Tarragona, el CB Metropolitano i el GD la Seda També exercí d’àrbitre durant diverses temporades Rebé la medalla al mèrit…

De família noble, era clergue i porcioner de Toledo quan fou elegit bisbe de Vic i, el mateix any, de Saragossa S'esforçà a reformar l’arxidiòcesi celebrà quatre sínodes i un concili provincial Fou ambaixador davant del papa d’Avinyó i conseller de Pere III Participà en el tractat de pau de Deza 1361, i el 1373 fou àrbitre entre Enric de Castella i Pere III El 1375 anà a Castella per concertar el matrimoni del fill d’Enric amb la infanta Elionor Fou canceller de la corona catalanoaragonesa en 1375-78 El 1380 fou nomenat patriarca de Jerusalem Posseïa els llocs i castells de Borja…

Fill de Simó IV de Montfort Comte de Leicester Establert a Anglaterra el 1230, es casà amb Elionor, germana del rei Enric III 1238 Ocupà el càrrec de governador d’Aquitània 1248, però la duresa de la seva gestió feu que hagués de tornar a Anglaterra, on encapçalà la lliga de barons que arrencaren al rei les provisions d’ Oxford Juntament amb el comte de Gloucester, dirigí l’oposició 1258 i la revolta dels barons 1264, i vencé les forces reialistes a Lewes Àrbitre de la política interna anglesa, fou vençut pels reialistes a la batalla d’Evesham La seva figura, esdevinguda heroica…

És diferenciat de la conciliació o mediació en el fet que no pretén d’arribar a una entesa, sinó que imposa una solució El moment de la iniciació de l’arbitratge i l’àrbitre poden ésser determinats, bé de comú acord entre les parts, o bé per ofici, la qual cosa condiciona que l’acceptació de la resolució sigui voluntària o imposada L’arbitratge obligatori, imposat per l’estat, en ésser basat en la interpretació o aplicació d’unes normes, pot facilitar la solució dels conflictes, però generalment esdevé impotent per a resoldre de forma durable els conflictes d’interessos A l’Estat…

Format al CN Barceloneta, com a nedador formà part del quartet que conquerí el Campionat de Catalunya infantil per equips 1961, que el convertí en becari de la Residència Blume Fou subcampió de Catalunya juvenil de 1 500 m lliure 1963 i ja en categoria absoluta guanyà la travessia petita del port de Barcelona anomenada Stella Maris , que organitzava l’Apostolat del Mar 1964 Com a waterpolista fou campió de Catalunya de segona categoria 1964, subcampió de primera i medalla de bronze a la Lliga estatal de primera divisió 1967 El 1972 esdevingué entrenador del CN Barceloneta i aconseguí els…

S’inicià al FC Barcelona El 1943 arribà a alinear-se algun partit al costat del seu pare, Miquel Corominas La seva posició al camp era de jugador de tancament, tot i que podia jugar en qualsevol de les zones dels tres quarts Fou set vegades campió de Copa i un cop campió de la Lliga espanyola, la primera de la història 1953 També jugà als equips del SD Maquinista, del CN Barcelona i a l’Sporting Club Empordanès de Pamiers Fou deu vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual jugà els Jocs Mediterranis del 1955 a Barcelona La federació espanyola li concedí la medalla de plata…

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, del Club d’Esgrima La Salle de Barcelona i del Centro Cultural de los Ejércitos, s’especialitzà en la modalitat de floret, en la qual es proclamà cinc vegades campiona d’Espanya per equips 1977, 1978, 1979, 1989, 1990 i quatre vegades campiona de Catalunya individual, tres en categoria sènior 1976, 1985, 1987 i una en categoria júnior 1973 Fou internacional amb la selecció espanyola al Mundial de Barcelona 1985 Fou una de les primeres llicenciades en educació física que s’incorporà com a tècnica a l’esgrima catalana, funció que desenvolupà durant quinze…

Defensa que s’inicià al Club Hoquei Lloret HC el 1991 Marxà al CHP Bigues i Riells 2000-01, amb el qual guanyà la Lliga i el Campionat d’Espanya, i després jugà al HC Salt 2001-03, el Biesca Gijón 2003-05, el Sant Feliu 2005-06, el CH Mataró 2006-09 i el Girona CH 2009-11, on penjà els patins Fou entrenadora de base a tots els equips on fou jugadora, a excepció del Girona CH Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb l’espanyola Amb Espanya conquerí el Campionat del Món 2000 A títol individual, guanyà el MVP de la Copa de la Lliga 2008 Després de la seva retirada, fou …

Jugà de defensa en diversos clubs anglesos, entre els quals cal esmentar el Fulham, el Birmingham i el Blackpool En retirar-se, passà al futbol català per exercir d’àrbitre i d’entrenador Dirigí el CE Europa 1922-24, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1923 i fou finalista de Copa davant de l’Athletic Club de Bilbao en la millor temporada de la història del club gracienc Entrenà el FC Barcelona, ja avançada la temporada 1924-25, en substitució de Pozsonyi i guanyà el Campionat de Catalunya d’aquella edició i també la Copa d’Espanya La temporada següent dirigí l’Athletic…