Resultats de la cerca

És anomenat òrquio-epididimitis un trastorn caracteritzat per la inflamació de l’epidídim i el testicle, causat generalment per una infecció Sovint es presenta com a complicació d’una infecció que afecta alguna estructura propera, com ara una uretritis o una prostatitis Aquest trastorn sol aparèixer de forma aguda, de manera que sobtadament es presenta febre i una considerable tumefacció de l’escrot, que esdevé més voluminós, s’envermelleix i és intensament dolorós Amb un tractament a base d’antibiòtics i antiinflamatoris, el trastorn se sol resoldre del tot sense seqüeles al cap de pocs dies…

El nucli de Barbens és a 283 m d’altitud, a l’extrem SW del terme La seva església parroquial és al costat del castell, al centre del poble S’esmenta per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, com una de les esglésies subjectes a aquesta canònica L’any 1178 el bisbe d’Arnau i els canonges de la seu d’Urgell concediren a Ramon de Torroja les primícies de Barbens i de les esglésies d’Aguilella, Tarroja i l’Aguda El 1181 se signà una concòrdia entre el bisbe i el capítol d’Urgell i l’orde del Temple sobre les primícies de Barbens En aquesta…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El tub fa més de 560 cm de llargada i està doblegat en tres per tal de reduir-ne les dimensions Tot i això, sobrepassa els 150 cm És proveït de claus i d’un tudell corbat on va muntada la llengüeta, i per tocar-lo es recolza en una pica S’utilitza principalment en la gran orquestra, i la seva música s’escriu normalment una octava més aguda del que en realitat sona Els primers models daten del segle XVIII, i consistien en fagots de grans dimensions, de més de dos metres de llarg El seu ús es…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup de llaüts de mànec El terme deriva de l’italià violone Històricament, la paraula violó ha definit diversos instruments de corda, bé de la família de les violes d’arc, bé de la dels violins En un principi, a la Itàlia del segle XVI, designava totes les violes d’arc, també conegudes com a violes de gamba A la mateixa època, a Espanya, aquests instruments eren designats en llenguatge popular amb el terme violón , com és palès en el Tratado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de violones , de…

Exemplar d’ Opeatogenys gracilis que mostra la coloració rosada i verdosa típica de l’espècie Robert Patzner El gobiesòcid Opeatogenys gracilis té el cos molt prim i lleugerament deprimit a la part davantera El cap té forma triangular vist des de dalt i és clarament aplatat Una espina molt aguda a la part inferior de l’opercle el diferencia de la resta de gobiesòcids Les aletes dorsal i ventral es troben simètricament oposades, són curtes i presenten 3-4 i 4 radis respectivament Les aletes pelvianes estan unides formant la potent ventosa adherent característica de la família El…

Mapa de les esglésies de la Noguera anteriors al 1300 C Puigferrat Àger Sant Pere d’Àger Sant Vicenç d’Àger Sant Salvador d’Àger Sant Nicolau d’Àger Sant Martí d’Àger Sant Joan d’Àger Santa Coloma d’Àger Santa Creu o Santa Helena Santa Felicitat Santa Maria del Pla Sant Julià de la Régola Santa Eugènia de la Régola La Trinitat de la Régola Sant Pere Màrtir d’Agulló Mare de Déu del Roser de Corçà abans Santa Maria Sant Pere de Millà Sant Josep de Fontdepou abans, Sant Macari Sant Llorenç d’Ares Santa Maria de Sant Llorenç d’Ares Mare de Déu de la Pertusa Santa Maria de Claramunt Sant Bartomeu…

Església parroquial del poble d’Er, que és situat a la part de tramuntana del terme municipal, a la dreta del riu d’Er consta de dos nuclis que són a tocar l’un de l’altre, Er de Baix, arran del riu, i Er de Dalt, sobre una petita elevació Una de les primeres mencions del lloc i de l’església de Sant Genís d’Er data de l’any 957, quan l’acòlit Desideri donà al monestir de Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà uns alous que li havien estat cedits en entrar al monestir pel levita Hortal, un dels quals era situat in villa que vocatur Egerre , el qual afrontava per una part amb l’hort de l’església…

És anomenada diarrea l’evacuació de les matèries fecals més fluides, més voluminoses o amb una freqüència superior a l’habitual Hom considera que una persona pateix de diarrea quan en un moment determinat, o de forma crònica, les seves deposicions esdevenen més líquides, més abundants o més freqüents del que és habitual per a ella Tanmateix, però, des d’un punt de vista general, es poden catalogar com a diarrea les deposicions amb més d’un 70% de contingut aquós, que excedeixen els 225 g per dia o que es produeixen més de tres vegades al dia La diarrea es produeix quan per alguna raó s’…

És anomenat infart blanc o anèmic quan és conseqüència de l’obstrucció d’un vas arterial si, al contrari, es produeixen fenòmens hemorràgics a la zona infartada, hom parla d' infart vermell L' infart de miocardi és generalment conseqüència d’una trombosi de la coronària esquerra, que rega el ventricle esquerre, gairebé sempre a causa de l’existència prèvia d’una arterioesclerosi Es manifesta amb un dolor intens i opressiu, sensació d’angoixa, suor i pallidesa de vegades pot provocar un estat de xoc xoc cardiogènic , arrítmies i insuficiència cardíaca aguda l’electrocardiograma i…

Segons el tipus de vasos lesionats per traumatisme, l’hemorràgia és arterial sang vermella, venosa sang poc o molt fosca i capillar puntets vermells L’hemorràgia és externa si es produeix a través d’una solució de continuïtat de la pell, i interna quan la sang es vessa a l’interior d’una cavitat la pleura hemotòrax , l’abdomen hemoperitoneu , el pericardi hemopericardi o l’úter hematòmetra A vegades, tot i que la sang ha estat vessada a l’interior de l’organisme, pot ésser visualitzada a través dels orificis naturals així, hom parla d' hematèmesi vòmit de sang, d' hemoptisi expectoració…