Resultats de la cerca
Es mostren 851 resultats
cante jondo
Música
De l’adjectiu hondo.
Denominació corrent en el món del flamenc usada per a destacar el caràcter expressiu i tràgic d’alguns cantes i la dificultat més gran de la seva execució tonás, saetas, carceleras , martinetes , siguiriyas , etc La qualitat jonda del cante , relacionada principalment amb el mode frigi, té la seva explicació en l’antiguitat i el complex significat històric i multicultural andalús que se li agrega, o bé per la qualitat suposadament superior del cante gitano repecte a la resta d’estils
mocàrab
Art
Element decoratiu, propi de l’art musulmà, obtingut mitjançant la combinació geomètrica de prismes acoblats i truncats per l’extrem inferior en forma de superfície còncava.
Hom el colloca en fileres que se superposen o s’eleven en progressió És també conegut amb el nom d' almocàrab Ha estat emprat per a decorar frisos, capitells i cobertes simulant cúpules Aquest tipus de decoració aparegué a Pèrsia, d’on, durant els s XI i XII, s’estengué a Egipte, Síria, Sicília art siculonormand, el Magrib i l’Àndalus, on, durant l’època nazarí s XIV, adquirí una gran importància es destaquen els mocàrabs de la casa reial vella de l’Alhambra de Granada
Baeza
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, drenat pel riu Guadalquivir.
És un centre agrícola cereals, vi, oli, industrial alimentació, sabons, trulls, ceràmica, destilleries de licors i ramader cavalls Conserva importants testimonis de l’arquitectura renaixentista andalusa en molts dels seus monuments intervingué el gran arquitecte Andrés de Vandelvira 1509-75 Sobresurten la catedral, amb restes mudèjars i gòtiques, l’església de San Andrés, la del convent de San Francisco obra mestra del renaixement andalús, acabada el 1566, avui molt deteriorada, i la casa de la vila 1559, que té dues interessants portades italianitzants Fou seu d’una universitat…
ibn al-Sīd al-Batalyawsī
Filosofia
Gramàtica
Filòsof i gramàtic andalusí.
Fou secretari de la taifa d’Albarrasí Per discrepàncies amb ‘Abd al-Mālik, hagué de refugiar-se a Saragossa i a València, on fou mestre d’ibn Baskuwāl És autor d’una vintena d’obres, entre les quals es destaquen al-Iqtidāb fī šarḥ Adab al-kuttāb , comentari a la Guia dels secretaris d’ibn Qutayba, i el Kitāb al-Ḥadā'iq , obra d’iniciació a les doctrines filosòfiques, que influí en el judaisme i constitueix el primer intent a Al-Andalus d’harmonitzar el pensament grec amb la teologia islàmica
al-Walid ibn ‘Abd al-Malik ibn Marwān
Història
Sisè califa omeia de Damasc (705-715).
Tingué la collaboració d’excellents lloctinents, que ampliaren considerablement el califat Qutayba ibn Muslim consolidà 713 l’ocupació de la Transoxiana, Muḥammad ibn Qāsim s’emparà del Sind presa de Multan, 713 i, a l’W, Mūsà ibn Nuṣayr i Ṭāriq ibn Ziyad conqueriren Al-Andalus fins a Narbona 713 En política interior, conclogué la reorganització de l’agricultura iniciada pel seu pare i fou un gran urbanista ampliació de les mesquites de Medina i la Meca i de l’anomenada dels Omeies, de Damasc Començà la substitució de funcionaris bizantins per musulmans
Imperio Argentina
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de l’actriu cinematogràfica espanyola Magdalena Nile del Río.
Filla d’andalusos, actuà en el teatre de varietats per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol, fins que fou descoberta per Florián Rey, que la féu debutar en el cinema, amb La hermana San Sulpicio 1927 Treballà en films realitzats a França, a Itàlia, a Alemanya, a Espanya i a l’Argentina, i generalment interpretà papers en comèdies o en films de pseudofolklore andalús El novio de mamá 1934, Nobleza baturra 1935, Morena Clara 1936, Carmen la de Triana 1938, La copla de la Dolores 1947, Café cantante 1951
andalusí | andalusina
Francisco Martínez de la Rosa
Filosofia
Història
Literatura
Política
Teatre
Dramaturg, poeta, filòsof i polític andalús.
Fou catedràtic de filosofia Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern Presidí l’Academia Española Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla 1814, Edipo 1829, Aben Humeya París, 1830 i La conjuración de Venecia 1834 escriví, a més, Poesías 1833 i la novella històrica Isabel de Solís, reina de Granada
José María Sánchez Verdú
Música
Compositor i director d’orquestra andalús.
Alumne del Real Conservatorio de Madrid i de la Musikhochschule de Frankfurt, on estudià amb Hans Zender, és un dels noms més destacats de la seva generació Ha rebut diversos premis internacionals de composició, com ara l’Ernst von Siemens 2000 i el Nacional de Música 2004 Les seves obres han estat interpretades per tot Europa i ha estat convidat especial del Festival de Tardor de Varsòvia 2008 Entre les seves obres destaquen les òperes Gramma, estrenada a Munic al maig del 2006, El viaje a Simorgh , basada en la novela de Juan Goytisolo, i Las virtudes del pájaro solitario , estrenada al…
Joaquín Gasca Jiménez
Música
Compositor i director d’orquestra andalús.
Estudià al Conservatori de Música de Madrid Durant la seva carrera musical fou nomenat director de l’Orquestra de l’Exèrcit 1921 Posteriorment fundà l’Orquestra Simfònica de Logronyo 1931, la direcció de la qual compaginà des del 1933 amb la de l’Orquestra de Santa Cecília de Pamplona Dirigí també l’Orquestra Simfònica de Madrid i l’Orquestra Filharmònica de Madrid La seva obra s’inscriu dins un nacionalisme musical amb referències postromàntiques cal esmentar-ne l' Obertura Pastoral 1921, el poema simfònic Díptico ibérico 1932 i l’obra escènica Loa póstuma a una tonadillera del s XVIII 1950
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina