Resultats de la cerca

El coipú Myocastor coipus és una espècie sud-americana que hom cria en granges i que eventualment es pot trobar en llibertat Xavier Ferrer El coipú és una espècie pròpia d’Amèrica del Sud, per bé que, a finals del segle passat, va ésser introduïda a Europa a França, concretament per tal de criar-la en granges a causa del valor econòmic de la seva pell i de les seves incisives Actualment, és àmpliament introduïda a Amèrica del Nord, Europa, Àsia i Àfrica En ésser una espècie allòctona, presenta pocs enemics naturals, per la qual cosa els exemplars que s’escapen de les granges tenen…

També inclou algun altre gènere molt afí, de fruit en hesperidi, gros i comestible, de polpa compartimentada en grills molt sucosa, àcida i rica en vitamina C, i de pela rugosa, corretjosa i gruixuda proveïda de nombroses glàndules oleíferes Els cítrics més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, i també els bergamoters, els arangers, els poncemers i els narongers, de tots els quals són conegudes nombroses varietats i híbrids Es tracta, en general, d’espècies originàries de l’Àsia oriental i meridional, conreades des de molt antic algunes, des de 2000 anys aC, de primer…

Foren constituïts en congregació per Pau V el 1617 i en orde religiós per Gregori XV el 1621, que aprovà les constitucions el 1622 d’acord amb el règim propi dels clergues regulars Els escolapis es difongueren molt aviat pels estats italians i per Bohèmia Per desavinences internes Innocenci X els suprimí com a orde el 1646, però no abandonaren les escoles, i el 1656 i el 1669 foren novament elevats a congregació i a orde Continuà l’expansió per tota l’Europa central Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Romania, Lituània i Alemanya, i també Iugoslàvia, Rússia i Suïssa Al segle XVIII…

Situat en una zona de conreu arrosser, fou abandonat a causa de les febres als s XVII i XVIII

Gairebé tot el terme és ocupat per conreus de regadiu 316 ha destinats principalment a tarongers 207 ha, hortalisses i planter d’arròs Les aigües provenen de la séquia d’Escalona Al S, envaït per contraforts de la serra Grossa, hi ha el conreu de secà 60 ha d’ametllers i d’oliveres, que retrocedeix davant els tarongers Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels mateixos propietaris L’activitat industrial es redueix als magatzems de preparació de taronges El poble 1372 h 2006, alcanterins o alcanterers 38 m alt, formà una senyoria junt amb Beneixida, que pertanyia a la…

Lloc de moriscs, despoblat amb l’expulsió del 1609, era de la jurisdicció del monestir de Sant Miquel dels Reis, el qual atorgà carta de repoblament el 1611 Pertanyia a la parròquia de l’Énova i el 1902 fou agregat a la de Manuel

Fou fundat el 1329 per Gonçal García de la Massa, majordom de la reina Elionor de Sicília, i el seu fill Gonçal, conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb donació als frares ermitans agustins de l’alqueria d’Aigüesvives que posseïen a la vall del mateix nom vall d’Aigüesvives, indret, probablement, d’antiga tradició eremítica El territori, comprès dins els termes municipals de Carcaixent i d’Alzira Ribera Alta i que, des d’un principi, limitava amb el del monestir cistercenc de Valldigna, anà ocupant, amb el temps, tota la vall L’edifici fou bastit a l’esquerra…

Als Països Catalans és especialment coneguda al País Valencià i a les Illes Balears, però també a Catalunya, sobretot a les zones limítrofes amb Aragó i al sud del país Els seus orígens difícilment poden ser anteriors a mitjan segle XVIII Consta de set frases musicals de quatre compassos, i el text es presenta en la forma de quarteta octosillàbica La dansa és de participació oberta, de parelles i de coreografia senzilla Quan es canta, les cobles són de moviment més lent i es complementen amb preludis i interludis instrumentals Els dansaires s’acompanyen molt sovint amb castanyoles o…