Resultats de la cerca
Es mostren 868 resultats
Sant Llorenç Savall
Art romànic
De l’església romànica de Sant Llorenç Savall no en queda altre rastre que les seves referències documentals La primera notícia que en tenim és de l’any 996, en la venda d’unes terres, feta pels esposos Agela i Sesenanda a Fruila, situades a Laceres, “in apendicio Sancti Laurenti” Coneixem també l’existència en aquesta església d’un altar dedicat a sant Climent, perquè va jurar-s’hi l’any 1052 el testament sagramental d’un tal Arbert Precisament, en aquest testament deixa 1 cafís d’ordi a la mateixa església de Sant Llorenç Savall “ad ipsa opera” , fet que indica que, en aquells moments,…
Carles II de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1285-1309), comte de Provença (1285-1309), comte d’Anjou i del Maine (1285), príncep d’Acaia.
Fill i successor de Carles I de Nàpols i de Beatriu de Provença Príncep de Salern, vicari del regne 1283 per absència de Carles I 1284 promulgà el nucli fonamental de la legislació angevina de Nàpols, lluità contra les forces de Pere II de Catalunya-Aragó, que el derrotaren diverses vegades i el feren presoner el 1284 Encarcerat a Messina, quan succeí el seu pare 1285 fou traslladat a Catalunya recobrà la llibertat mitjançant el pacte de Canfranc 1288, pel qual renuncià a Sicília Però en fou coronat rei 1289 i la lluita fou represa fins a la treva de Gaeta 1289 i acabà amb el…
Juan Díaz de la Guerra
Filosofia
Eclesiàstic tomista il·lustrat.
Auditor de la Rota 1765, fou bisbe de Mallorca 1772-77 i de Sigüenza 1777-1800 A Mallorca creà la biblioteca episcopal amb llibres procedents, en part, dels convents extingits dels jesuïtes, i encomanà als dominicans el seminari conciliar, al qual agregà el Collegi de la Sapiència El 1773 inicià la publicació de la Summa Theologica de Tomàs d’Aquino, de la qual només sortiren els primers vuit volums 1773-76 El seu antilullisme el portà a suprimir la Causa Pia Lulliana i qualsevol culte litúrgic popular a Ramon Llull Prohibí, a més, d’acord amb les disposicions borbòniques, la predicació en…
Maria I de Sicília
Història
Reina de Sicília (1377-1401).
Única filla de Frederic III i de Constança d’Aragó i neta per part de mare de Pere III de Catalunya-Aragó, succeí el seu pare, bé que el govern fou exercit pel seu tutor i vicari general de l’illa, Artal d’Alagó, al qual s’uniren aviat tres vicaris més El projectat matrimoni de Maria amb el duc Joan Galeàs I de Milà, negociat secretament pel tutor el 1378, provocà una crisi i el rapte de la reina per Guillem Ramon de Montcada, comte d’Agosta, del partit català, que la lliurà a les tropes catalanes enviades pel rei Pere el 1380, les quals la custodiaren, primer a Sicília i després a Sardenya…
Sal·la
Història
Noble, restaurador de castells al Bages i a Anoia i fundador del monestir de Sant Benet de Bages.
Vicari o governador en nom del comte dels termes d’Osor i de Sant Hilari ~919, vers el 925 començà d’actuar al Bages i a Anoia aprisiant els castells de Guardiola Sant Salvador de Guardiola i de Maians Castellfollit del Boix, dels quals el comte Borrell II li concedí el domini Vers el 955 havia fet noves aprisions al terme d’Òdena i al castell de la Roqueta Tous, que més tard 960 fou confirmat pel mateix comte Borrell a Isarn, l’hereu de Salla Morta la seva muller Filmer, es casà en segones noces amb Ricarda, de la casa vescomtal d’Osona, vídua d’Alienard, que el 926 li llegà l’…
despotat de Mistràs
Història
Territori de l’imperi Bizantí centrat a la fortalesa de Mistràs.
Fou establert el 1348 com a principal centre de la política dels grecs després de Constantinoble i donat a Manuel I Cantacuzè mort el 1379/80, un dels més famosos soldats i administradors bizantins del segle XIV, fill de l’emperador Joan VI El succeí 1379/80-83 el seu germà Mateu I Cantacuzè mort el 1383, associat al tron imperial 1357-58 pel seu pare, ambdós en molt bones relacions amb els catalans, car una neboda o potser neta de Joan VI — Helena Cantacuzè — s’havia casat amb Lluís Frederic d’Aragó, vicari dels ducats d’Atenes i de Neopàtria Demetri I Cantacuzè mort el 1384,…
Sant Miquel de Castelltallat (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, als peus del mateix castell Des d’un principi degué ser la parròquia de gran part del terme, sobretot del sector nord-occidental El castell és documentat des del 938, primerament com a Castro Monte Donno , fins que el 996 apareix Castro Tallado , si bé tots dos noms coexistiren durant un temps L’església de Sant Miquel es troba documentada el 1031, quan un germà del vicari del castell de Castelltallat feu una deixa a l’església de Sant Miquel de Castro Monte Donno Abans del 1154 trobem documentada la funció…
Santa Maria del Mor (Tàrrega)
Art romànic
El tossal del Mor s’aixeca al nord-oest de la ciutat de Tàrrega i de la serra de Sant Eloi Conquerit pel comte Ramon Berenguer I, aquest indret és esmentat des de l’any 1079, i la primera referència del seu castell data del 1119 La documentació fa esment d’una església emplaçada al mateix castell del Mor, dedicada a Santa Maria, que figura en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, després de l’església de Tàrrega, amb el nom simple de Mor En la butlla d’Alexandre III de l’any 1180, la parròquia del Mor figura sota el patronatge de la canònica de Santa…
Gaspar Cervantes de Gaeta
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (1568-75).
Estudià a Salamanca i sembla que fou vicari general de la diòcesi de Lleó i inquisidor a Sevilla i a Saragossa Nomenat bisbe de Messina 1561, passà a Itàlia i assistí al concili de Trento des de la seva tercera etapa 1562-65 El 1563 fou nomenat arquebisbe de Salern, on reuní diversos sínodes diocesans El papa Pius V el feu membre de la comissió que havia d’entendre a Roma en el procés de l’arquebisbe Carranza El 1568 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, i el 1570 fou creat cardenal, però no arribà a la seu tarragonina fins el 1572 Aviat es destacà per la seva activitat hi celebrà…
Lluís Hernández i Alcàsser
Cristianisme
Política
Capellà i polític.
Estudià al Seminari de Barcelona i fou ordenat el 1961 Fou successivament vicari de Santa Engràcia 1962 i de Sant Pacià 1963, adscrit a Sant Miquel Arcàngel de Santa Coloma de Gramenet Els anys seixanta fou també missioner a la diòcesi de Riobamba, a l’Equador, on el bisbe Leónidas Proaño, el bisbe dels indígenes , l’influí profundament en la dimensió social del sacerdoci Expulsat d’aquest país el 1970 per la seva tasca pastoral, adscrita a la teologia de l’alliberament, el 1970 fundà la parròquia de Sant Ernest a Santa Coloma, de la qual fou nomenat ecònom el 1972 Fou també…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina