Resultats de la cerca
Es mostren 706 resultats
Lluís Bartomeu Meseguer i Pallarés
Literatura
Poeta, historiador de la literatura i assagista.
Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor per la Universitat de València, és catedràtic de la Universitat Jaume I de Castelló Començà la seva trajectòria com a creador amb el poemari Les veus del vent 1984, que fou inclòs en l’antologia Bengales en la fosca 1997 Posteriorment, publicà el dietari Vesprades de Moscou 1995 i l’assaig L’optimista 1997 En collaboració amb Antoni Albalat, és autor del recull de poemes Tardor a Llaregubb 1999 A més, s’ha dedicat a la investigació i, fruit d’aquesta dedicació, ha publicat diversos estudis crítics que s’han caracteritzat per la seva…
,
Pierre Fournier

Pierre Fournier
© Fototeca.cat
Música
Violoncel·lista francès.
Inicià els estudis de piano amb la seva mare, però hagué d’abandonar aquest instrument a causa d’un atac de poliomielitis i començà a estudiar violoncel Fou alumne del Conservatori de Música de París i deixeble de Gerard Hekking i Paul Bazelaire Substituí Pau Casals en el trio que formava amb Jacques Thibaud i Alfred Cortot Posteriorment actuà amb Henryk Szeryng i Wilhelm Kempff Del 1937 al 1939 fou professor de l’Escola Normal de Música de París, i del 1941 al 1949, del Conservatori de Música de la mateixa ciutat L’any 1948 feu la seva primera gira pels Estats Units El seu…
,
Vlado Perlemuter
Música
Pianista francès d’origen polonès nascut a Lituània.
A quinze anys ingressà a les classes de piano d’Alfred Cortot al Conservatori de París Fou també deixeble de Moritz Moszkowski i el 1919 obtingué el primer premi al conservatori parisenc Treballà intensament l’obra per a piano de Maurice Ravel 1924-27, a qui admirava profundament Posteriorment, l’entrada en contacte amb aquest compositor li feu replantejar-se el concepte mateix d’interpretació El 1953 publicà el llibre Ravel selon Ravel , en collaboració amb Hélène Jourdan-Morhange, en què explica les seves experiències al costat del músic francès A banda de la influència de…
,
Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona
Teatre
Festival de teatre.
Sorgí durant la primavera del 1973 amb el nom provisional de “Teatre de Titelles” i fou organitzat pel departament de titelles i marionetes de l’Institut del Teatre En la tercera edició prengué el nom de Festival Internacional de Titelles de Barcelona, i, d’aleshores ençà, ha anat consolidant-se com a certamen específic a l’Estat espanyol i a l’estranger Mostra d’això és la gran diversitat de companyies que hi participen, amb espectacles provinents de fins a trenta països distints L’oferta d’activitats del festival no tan sols preveu la representació d’espectacles de teatre visual i de…
PSUC Viu
Partit polític
Escissió del Partit Socialista Unificat de Catalunya [PSUC] constituïda com a partit al gener de 1998 amb el nom de Partit Socialista Unificat de Catalunya viu, si bé és coneguda amb l’acrònim.
El seu origen es troba en el collectiu aglutinat pel Manifest pel PSUC finals de 1996-primeria de 1997 promogut dins del PSUC per dirigents històrics com Gregorio López Raimundo, Antoni Lucchetti i Alfred Clemente A partir del IX Congrés del PSUC maig de 1997 els impulsors del manifest promogueren la plataforma “PSUC viu” i el PCE la reconegué com el seu referent a Catalunya, fet que provocà la ruptura de relacions entre el PSUC i el PCE El PSUC viu participà en els organismes directius del PCE comitè executiu i comitè federal des de l’estiu de 1997 Propugnà la construcció d’un…
Festival de Prada
Música
Cicle d’audicions musicals fundat per Pau Casals a Prada (Conflent), l’any 1950.
La idea fou suggerida a Pau Casals per Albert Schweitzer, inicialment com un únic cicle de concerts commemoratius del bicentenari de JSBach Pau Casals hi accedí i trià Prada com a mitjà d’actuar als Països Catalans sense fer-ho a l’Estat espanyol, del qual s’havia exiliat el 1939 Acabat el cicle, Pau Casals decidí repetir-lo l’any següent, amb música de cambra d’autors diversos, i així esdevingué un festival de caràcter anual Se celebrà habitualment a l’església de Sant Pere, de Prada, i ocasionalment a Sant Miquel de Cuixà i a Perpinyà Hi intervingueren, entre altres, Alfred…
Joan Fontaine
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana de nom de naixement Joan de Beauvoir de Havilland.
Germana de la també actriu Olivia de Havilland , el 1919 es traslladà a San Francisco EUA Estudià Art Dramàtic amb l’alemany Max Reinhardt, a Los Angeles, i el 1935 debutà en el cinema amb el pseudònim de Joan Burfield com a secundària a la pellícula No More Ladies , d’Edward H Griffith, i poc després adoptà el cognom de la seva mare Fins el 1966 participà en uns cinquanta films El 1941 obtingué l’Oscar a la millor interpretació femenina per Suspicion d’Alfred Hitchcock, el qual ja l’havia dirigida l’any anterior a Rebecca Altres films seus que mereixen ésser esmentats són…
Editorial Columna
Editorial
Editorial creada a Barcelona el 1985 per Miquel Alzueta, Alfred Sargatal, Àlex Susanna, Antoni Tàpies-Barba i Ricard Badia.
Dirigida per Miquel Alzueta, el seu ventall de publicacions és molt ampli, i comprèn, colleccions diverses, traduccions, clàssics, llibres per a l’ensenyament, novella, poesia, assaig, etc S'ha associat amb altres editorials, especialment amb Enciclopèdia Catalana 1991 en diverses iniciatives editorials El 1999 fou adquirida per Editorial Planeta i el 2006 passà a ser un segell d’Edicions 62 Convoca diversos premis, entre els quals destaca Columna Jove 1993 i 23 d’Abril 2002
Humanidad
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de dirigida per Domènec Ceret i Vila [dir. art.], Alfred Fontanals i Solé [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol FOTOGRAFIA Joan Solà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris la Chata, Alberto Martínez el Malasangre, Tina Jordi la Bailaora, Carolina López la Melindres, Baltasar Banquells Adalberto V, Vicenç Ciurana el príncep Enrique, Trino Cruz el fill del rierol, Pepe Font el diputat Lanuza, Pepita Ramos la comtessa, JPonseti Enrique III, DCeret ESTRENA Barcelona, març del 1917 Sinopsi Una família pobra recull un nen abandonat, Albert, que resta sota la protecció del diputat Lanuza De gran arribarà a ser…
Francesc Lucchetti i Farré

Francesc Lucchetti i Farré en una escena de l’obra Agost
© TNC / David Ruano
Teatre
Literatura catalana
Actor i dramaturg.
Llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre i germà del també actor Alfred Lucchetti , s'inicià en el teatre independent amb grups com La Pipironda, el TEC o el GTI Intervingué en un gran nombre d’obres, com Marat Sade , de Peter Weiss El balcó , de Jean Genet El cafè de la marina , de Josep M de Sagarra Maria Rosa , d’Àngel Guimerà Damunt l’herba i Titànic 92 , de Guillem-Jordi Graells El manuscrit d’Alí Bei i Ai, carai , de Josep Maria Benet i Jornet Els set contra Tebes/Antígona 2002, sobre textos d’Èsquil i Sòfocles, dirigida per Hadi Kurich Lear , d’Edward Bond, dirigida…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
