Resultats de la cerca
Es mostren 927 resultats
Lo Gaiter del Llobregat. Poesies
Literatura catalana
Llibre en què, el 1841, Joaquim Rubió i Ors aplegà principalment els poemes que, des del 16 de febrer de 1839, havia anat publicant al Diario de Barcelona, signats amb el pseudònim que li donava títol, i que havia estat, també, el títol del primer poema de la sèrie.
El recull, que cal suposar promogut per l’impacte immediat que la sèrie del Gaiter havia causat, en qualsevol cas feia visible i durable una calculada operació literària projectada també en el Roudor de Llobregat duta a terme amb la complicitat de Joan Cortada Amb la visible ambició d’establir un diàleg entre l’actualitat romàntica, la pulsió historicista, la tradició culta autòctona i els incipients mites provincialistes Mos cantars , el poema programa que obria el recull, addueix dos versos de La pàtria d’Aribau com a lema, Rubió hi assumia la versió historicista del romanticisme i…
Francesc Gavaldà
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i cronista.
Vida i obra Ordenat dominicà el 1633, fou professor de teologia, consultor del bisbe de Vic Francesc Crespí de Valldaura, i prior del convent de València 1666 Fou també vicari general de la província dominicana d’Aragó, examinador sinodal de l’arquebisbat de València i qualificador i jutge del Sant Ofici La seva obra principal és la Memoria de los sucesos particulares de Valencia y su reino en los años mil seiscientos quarenta y siete y quarenta y ocho, tiempo de peste 1651 i 1680 Obra que incorpora, a les pàgines finals, una Memoria para gloria de nuestra ciudad y nación del considerable…
Marià Manent i Cisa

Maria Manent i Cisa
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, crític literari i traductor.
Vida i obra La seva família —paterna i materna— provenia de Premià de Dalt Maresme el seu pare dirigí una explotació de boscs al Gran Chaco Estudià comerç i idiomes Treballà a l’Editorial Políglota quan hi intervenia Josep Carner, de qui fou amic des de molt jove Els seus primers poemes, inèdits, estan datats entre el 1913 i el 1916 El 1914 encetà un dietari, mantingut, amb interrupcions, fins el 1986 Fou director literari de l’editorial Joventut, de Barcelona Creà, amb altres escriptors no universitaris, la revista El Camí 1918 i collaborà en publicacions com Ofrena , Terramar , L’Instant…
, ,
Luca Marenzio
Música
Compositor italià.
Vida Fou un dels més prolífics i destacats representants de l’escola de madrigalistes italians de la segona meitat del segle XVI Els seus madrigals, especialment els publicats cap al 1585, destaquen pels seus trets virtuosístics i per la gran capacitat de transmetre el rere fons psicològic del text Estigué fortament influït per l’obra de Cipriano de Rore i d’Andrea Gabrieli Fou el principal responsable de la reformulació del madrigal pastoral italià Es formà a Brescia al costat de Giovanni Contino, que abans havia estat al servei de la família Gonzaga a Màntua Cap al 1574 es traslladà a Roma…
Olèrdola

Aspecte de la muralla romana d’Olèrdola
© Dep. Cultura / Generalitat de Catalunya
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat i castell del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dalt d’un turó (358 m alt.) del massís de Garraf, al sector S del terme.
Les troballes arqueològiques revelen que l’indret era habitat ja a l’època neolítica i a l’edat del bronze Fou fortificat al moment de la conquesta romana del país, En resta una muralla romana construïda a principis del segle I aC, refeta al segle X, mesura 150 metres de llargada i 2 metres d’amplada, amb un parament extern format per grans blocs escairats També s’hi troben nombroses sitges, cisternes i fons de cabanes d’època iberoromana la base del castell és de parament romà Abandonat durant la pau romana Olèrdola ha estat poblada en temps difícils per la seva posició estratègica i…
nomenclatura
Química
Conjunt de regles mitjançant les quals hom pot assignar un nom unívoc a qualsevol substància simple o composta.
Durant molt de temps els químics, incapaços de determinar la composició i l’estructura dels composts que estudiaven, optaren per designar-los mitjançant noms o símbols, sovint molt arbitraris, que feien referència a llurs històries És així com aparegueren els noms trivials de molts elements i composts, com glicerina o vidriol blau El primer intent sistematitzador fou l’obra Méthode de nomenclature chimique 1787, de Guyton de Morveau, Lavoisier, Berthollet i Fourcroy, que establia una nomenclatura dual en la qual cada compost era designat per un nom genèric, que definia la categoria a què…
Ferrocarril Metropolità de Barcelona
Vista de l’andana de l’estació d’Urgell del Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA
© Fototeca.cat
Transports
Societat creada el 1920 per tal de construir i explotar la concessió de la línia de ferrocarril subterrani que havia d’unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), dita Transversal, obtinguda per G. de Müller.
Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsans i l’Ajuntament de Barcelona, que, a partir del 1928, passà pràcticament a controlar-la El 1958 l’Ajuntament comprà l’empresa, que el 1961 absorbí el Gran Metropolità de Barcelona , i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM Juntament amb Transports de Barcelona, que gestiona el transport en superfície, forma el que a partir del 1986 s’anomena Transports Metropolitans de Barcelona TMB L’any 2018 comprenia 8 línies, dues de les quals desdoblades, una xarxa de 119 km de longitud i 156…
Jocs Olímpics de Londres 2012

Inauguració dels Jocs Olímpics de Londres
Esport general
Jocs d’estiu de la XXX Olimpíada de l’era moderna, que se celebraren entre els dies 27 de juny i 12 de juliol a Londres.
Fou la tercera ocasió que els Jocs Olímpics tenien lloc a la capital de la Gran Bretanya Les anteriors s’esdevingueren el 1908 i el 1948 IV i XIV Olimpíades de l’era moderna, respectivament Durant el procés de selecció i nominació, competiren prèviament amb Moscou, Nova York, Madrid i París, ciutat juntament amb la qual fou finalista El Comitè Olímpic Internacional anuncià la designació el 6 de juliol de 2005 Hom dividí la ciutat en tres grans àrees amb les installacions per als diversos esports la Zona Olímpica, al districte de Stratford, la Zona Fluvial, al llarg del Tàmesi, i la Zona…
Sant Joan de Carreu (Coll de Nargó)
Situació Interior del temple amb la seva capçalera, la part més genuïna d’aquesta església ECSA - JA Adell L’església de Sant Joan es troba al costat nord de la casa de Carreu, molt a prop de la torre circular escapçada, tot formant un conjunt tancat, del qual resta fora l’església amb el seu cementiri El lloc és deshabitat però s’utilitza encara com a explotació agro-pecuària Mapa 34-12291 Situació 31TCG495631 L’itinerari per a anar-hi, és el mateix que el descrit en parlar de la torre de Carreu JAA Història El lloc de Carreu és esmentat per primera vegada l’any 1046 com a límit del castell…
Sant Joan d’Avellanet (Montferrer i Castellbò)
Situació Vista de l’absis envoltat pel vell cementiri ECSA – M Anglada Avellanet queda en el vessant sud-oest de l’Alt d’Avellanet, on les seves aigües van al riu Pallerols en una cota de 1 158 m és el poble que queda més a l’extrem sud del municipi L’església és situada dins del poble Mapa 34–10215 Situació 31TCG625904 S’hi va per la N-1313 al sud de la Seu d’Urgell a 6 km es troba el trencall que va a Adrall i a partir d’aquí surt la carretera que condueix a Sort pel port del Cantó, i que passa per Avellanet MAB Història La vila d’Avellanet apareix esmentada l’any 1080 a l’acta de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina