Resultats de la cerca
Es mostren 1044 resultats
trio amb piano
Música
Conjunt de cambra constituït per piano, violí i violoncel, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Com altres gèneres en què es combinen cordes i piano, té l’origen en la sonata barroca La sonata per a violí amb baix continu demana pròpiament tres intèrprets per al continu, un de teclat i un de corda La nova manera d’entendre la conducció de les veus i el fet que en la concepció de l’estructura tonal i harmònica el baix continu deixés de ser imprescindible a mitjan segle XVIII obriren el camí a una major activitat i independència de cadascun dels tres components del conjunt En els seus inicis, però, la música per a trio amb piano caigué sovint en el terreny de la música per a piano o…
arc

Arc de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Accessori de fricció emprat per a posar en vibració les cordes de certs instruments cordòfons anomenats, precisament, instruments d’arc.
Consisteix bàsicament en una metxa de fibres vegetals o animals, generalment crins de cavall, tensades entre els extrems d’una vara prima i flexible de fusta, de manera que les fibres puguin mantenir-se lleugerament separades de la vara En català és molt freqüent anomenar-lo també arquet El frec transversal de les fibres contra la corda, sovint millorat amb pols de resina , imprimeix a aquesta un desplaçament lateral seguit d’un moviment en sentit contrari, en relliscar per la mateixa tensió, que es repeteix de forma recurrent, de manera que produeix una nota estable i amb una qualitat…
instruments de teclat
Música
Instruments que disposen d’un sistema de palanques, ordenat i simètric, que, comandat amb les mans (teclat) o els peus (pedaler), permet activar diferents generadors del so (cordes, tubs, etc.).
Aquesta terminologia procedeix dels sistemes tradicionals de classificació dels instruments, però s'ha mantingut entre els músics pràctics, especialment per a reconèixer els instruments amb teclat semblant al del piano En la classificació Hornbostel-Sachs, el fet que un instrument disposi de teclat és considerat un element d'ordre secundari, i s'expressa simplement amb -8, afegit a continuació de la numeració decimal principal S'exclouen d'aquests instruments els aeròfons que disposen de claus per a modular els sons En els instruments de teclat, compostos per múltiples generadors del so,…
L’homosexualitat
Les tendències sexuals són plurals, però segons l’espai i el temps s’estableixen normes que varien d’unes cultures a unes altres, i les pràctiques que s’aparten de les regles comunes són considerades illegals o immorals La sexualitat dels éssers humans ha estat unida a la reproducció de l’espècie en les societats tradicionals i les característiques pròpies del collectiu homosexual es consideraven activitats delictives en gairebé tots els països occidentals fins fa algunes dècades, tot i que es “toleraven” com a substitut de l’heterosexualitat en unes circumstàncies determinades En cultures…
Els pobles americans
La distribució dels pobles tradicionals d’Amèrica, que representa aquest mapa, és el resultat d’un complex procés històric de poblament en successives etapes El continent americà es poblà inicialment amb onades migratòries de caçadors recollectors procedents d’Àsia que creuaren l’estret de Bering cap al 10000 aC, tot i que alguns historiadors s’aventuren a pensar que fins el 35000 aC, durant el període de glaciació en què els dos continents eren units amb un autèntic pont de gel Aquests pobles nòmades s’estengueren per Amèrica, de nord a sud, i hi desenvoluparen cultures altament sofisticades…
La raquítica política social franquista
Llits d’hospital a l’Europa occidental 1980 Al principi de segle, amb un cert retard respecte a la implantació del sistema protector de Bismarck l’any 1881, començaren a aparèixer a l’Estat espanyol diverses institucions i regulacions normatives que reconeixien diferents mecanismes de protecció social en el marc del que es pot anomenar un estat de benestar Concretament, l’any 1902 es creà l’Instituto Nacional de Previsión i s’inicià una activitat de foment i estímul de la previsió obrera i la constitució de les primeres assegurances socials laborals L’anàlisi de l’estat de…
Linnaea borealis
L’any 1732, Carl Linné, un estudiant de 25 anys de la Universitat d’Uppsala, a Suècia, dugué a terme la seva primera expedició en solitari L’objectiu del jove científic era Lapònia, a la part septentrional de la península Escandinava, que en aquella època encara era una terra completament desconeguda i en estat salvatge T M Fries, el biògraf de Linné, en referir-se dos segles més tard a aquesta primera expedició a Lapònia, escriví “des del punt de vista dels resultats, aquest fou el viatge més important dels que mai s’emprengueren a Suècia” El viatge, que durà els quatre mesos d’estiu, exigí…
L’urbanisme il·lustrat català a París, Amèrica i Odessa. 1759-1794
Lluny de les terres catalanes, algunes destacadíssimes figures dels sectors illustrats de la societat catalana del segle XVIII van tenir papers protagonistes en l’urbanisme de la Illustració Antoni de Sartine fou, durant quinze anys decisius 1759-74, el màxim responsable polític de la modernització de París, la ciutat més gran, aleshores, del continent europeu Miquel Constançó, també al segle XVIII, va contribuir a definir les grans infraestructures del Mèxic modern I Josep de Ribas fou el fundador –i el primer alcalde 1794-97– de la ciutat port russa d’Odessa París abans de la Revolució…
Santa Llogaia d’Àlguema

Vista general de Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Santa Llogaia d’Àlguema, d’una extensió de 1,93 km 2 , és situat a la part occidental de la plana empordanesa, a la dreta del Manol, que fa, en part, de límit septentrional amb el municipi de Vilafant El terme és drenat, a més, per la riera d’Àlguema, que conflueix per la dreta al Manol, a l’extrem nord-oriental del municipi tributari d’aquesta riera és el Rec Madral Vers llevant, el traçat de la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, de la qual surt un ramal que porta al poble, separa el terme del de Vilamalla i del Far d’Empordà Al costat sud…
Vilamacolum

Església parroquial de Santa Maria de Vilamacolum
JoMV (CC0)
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilamacolum, de 5,59 km 2 d’extensió, és a la plana alluvial entre el Fluvià i la Muga, més pròxim al primer d’aquests dos rius, al sector immediat al litoral les terres del terme veí de Sant Pere Pescador separen el seu territori de la mar Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d’aiguamolls i estanyols, que formen ací una zona de closes a continuació de les de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries Els sectors a l’E i al N, principalment, són regats per nombroses séquies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina