Resultats de la cerca

Té l’origen en les colleccions d’art del fundador s XVI, enriquides per importants donacions posteriors Fou obert al públic el 1953 Destaquen les taules renaixentistes de Vicent Joan Macip i un tapís sobre dibuix de Pere de Campaña De la collecció del patriarca tenen especial interès les obres del Greco i de Luis de Morales El tríptic de la Passió, de Dirk Bouts, té una vàlua artística excepcional El museu reuneix un importantíssim conjunt de pintura renaixentista i barroca

Estudià dret i arquitectura A París entrà en contacte amb l’avantguarda artística dels anys vint En 1939-49 residí a Anglaterra, on dirigí documentals i curtmetratges entre els quals destaquen Pett and Pott 1934 i Coal Face 1936 Novament a París, fundà la productora Vera Cruz 1949 Posteriorment residí a Àustria, on adaptà al cinema l’obra de Brecht Herr Puntila und sein Knecht Matti 1956 i tornà al Brasil, on es convertí en un dels inspiradors del “nou cinema” brasiler

Dins el corrent decorativista, la seva obra parteix de la còpia d’Il Veronese i serví de transició a la pintura del settecento venecià i en particular a la de GRTiepolo Grandiositat, escenografia compositiva i cromatisme molt viu són les seves característiques més remarcables D’una gran reputació en el seu temps, treballà a Venècia, Florència, Roma, Viena, Londres i París, entre altres ciutats Fou nomenat acadèmic a França La crítica artística moderna veu en ell més un artista hàbil que creatiu

Tingué anomenada gràcies a les sèries La nostra gent i A muntanya , que publicà a L’Esquella de la Torratxa Encertà a copsar tipus del natural, amb intenció de denúncia social Collaborà a La Ilustración Artística , Blanco i Negro , La Campana de Gràcia , La Barcelona Cómica i L’Avenç , entre altres revistes Amic de joventut de Raimon Casellas, n'illustrà obres Treballà per a diferents editorials, especialment per a la Biblioteca Arte y Letras Els seus darrers dibuixos foren influïts pel Modernisme

El seu objectiu fou d’inserir l’estudi de l’arquitectura dins una problemàtica artística, social i tècnica Organitzà exposicions i conferències d’arquitectura i art i concursos de projectes arquitectònics a les Galeries Laietanes 1952-58, participà a la Quarta Biennal de São Paulo 1956, i promogué la creació del Centre d’Informació de Materials per a l’Arquitectura i la Decoració de la Casa El 1958 i el 1959 organitzà uns interessants cursets sobre economia i urbanisme i sociologia i urbanisme

Com a escriptor, Ramon Ramon es dedica únicament a la creació poètica El 1991, a vint-i-un anys, va publicar el seu primer llibre, A tall d’incendi premi Benvingut Oliver, que anunciava una promesa poètica que s’ha confirmat amb tres poemaris més Primavera inacabada 1995, premi de poesia Festa d’Elx 1992, Contra el desig 1999, premi Manuel Rodríguez Martínez i Cor desmoblat 2004 La poesia de Ramon Ramon, de figuració realista, dibuixa una marcada línia ascendent d’exigència intellectual, moral i artística

Començà practicant gimnàstica artística amb el CE Eulàlia Castañé i el Centre Gimnàstic Vilanova, tot i que s’especialitzà en gimnàstica aeròbica l’any 1994 En la prova de parelles, fou campiona de Catalunya 1997 i d’Espanya 1998, i en individual aconseguí ambdós títols l’any 2000 En competi-cions internacionals, fou campiona d’Europa 1995 i subcampiona 1998, a més de medalla de bronze en el Mundial del 1997, sempre en individual Un cop retirada de la competició, fou instructora d’aeròbic i de fitnes

Practicà l’aeròbic i la gimnàstica artística, abans d’iniciar-se en les curses de fons al final de la dècada de 1990 Fou campiona de Catalunya de marató 2002, 2003 i tercera en el Campionat d’Espanya 2000 Disputà més de 25 maratons, amb una millor marca de 25856 h 2002, entre les quals destaquen les d’Amsterdam 2000, on fou sisena, i Nova York 2005 Fou també dues vegades campiona de Catalunya de curses de muntanya 2005, 2006 Guanyà la cursa Jean Bouin 1999, 2004

En Plató l’art, en ésser imitació de l’aparença sensible, és una imitació doble, car el sensible és alhora imitació de les idees Per a Aristòtil l’art “poètica” és a dir, creadora comporta una sèrie de modes d’imitació d’unes determinades accions Modernament hom ha invertit la perspectiva platònica, i la imitació artística ha estat entesa com a activitat reveladora no pas de l’aparença de la realitat, sinó de la forma essencial d’aquesta que l’objecte real només realitza inadequadament

Diversos oficis menestrals han donat lloc a formes d’artesania així, la ceràmica, la forja del ferro, el repussat de l’aram, la vidrieria vidre bufat, la fusteria fusta tallada, etc L’artesania pot correspondre a una tradició artística de la contrada o la població de l’artesà, i aleshores constitueix l’anomenat art popular, o bé pot ésser fruit de la creació personal de l’artesà Avui l’artesania sofreix una deformació en benefici dels fabricants d’objectes “típics” de les comarques turístiques